Ha començat el curs escolar segurament més estrany...
Més que estrany, jo crec que la paraula és diferent, perquè ja convivim tots amb el coronavirus però està molt treballat i ens hem d’acostumar a aquesta nova realitat, com a tot arreu. Està molt preparat i els nens ja conviuen amb les noves mesures al carrer i a casa. Ara cal acostumar-nos als nous protocols a l’escola.
Pels mestres, millor tornar a l’escola que no pas seguir a casa?
Evidentment. El problema no és que no puguem fer ensenyament en línia, sinó que aquest s’ofereix per gent que l’ha triat, que ho ha volgut. Els nostres alumnes necessiten el curs presencial i estar en contacte amb els amics. La transmissió de l’empatia i el treball en equip s’ha de fer en persona. El que hem fet durant el confinament no és l’educació que s’ha de donar.
“El problema no és que no puguem fer ensenyament en línia, sinó que aquest s’ofereix per gent que l’ha triat, que ho ha volgut. Els nostres alumnes necessiten el curs presencial i estar en contacte amb els amics”
Entre els docents, hi ha por al coronavirus?
I tant, perquè hi ha persones vulnerables i nosaltres treballem en contacte amb molta gent. A la meva escola hi ha 80 professors i 700 alumnes. Puc entendre que si convius amb algú vulnerable, si ho ets, si tens nens petits o si saps d’algú que ho ha passat malament tinguis una certa aprensió; però els protocols de seguretat que ens han donat són suficients, si els seguim perquè no passi res. Si no em trec la mascareta a l’aula i mantenim les distàncies als passadissos no ha de passar res o tot just hi haurà casos aïllats. Els protocols no són per aturar la pandèmia ni per esclavitzar els nens. Són grups de convivència. Si hi ha un positiu, no confinarem tota l’escola, només aquella aula durant set dies. La resta de classes seguirà anant a l’escola.
Doneu per fet que hi haurà casos...
Sí. Passaria el mateix amb la grip. Tinc la sensació que si es fan les coses bé seran casos puntuals.
El protocol, doncs, us convenç...
Sí, però també van dir que la part de la conciliació familiar ha de ser molt àgil, perquè és una situació complexa, amb moltes variables, i que necessita respostes ràpides quan arribi el problema.
“Les famílies han de tenir totes les facilitats del món per si han d’estar a casa perquè un fill queda aïllat o té el coronavirus. La conciliació familiar enguany serà clau”
A què us referiu?
A la conciliació familiar. Si el meu fill està a una aula on surt un cas i ha d’estar set dies. Què haig de fer jo? Ell no pot estar sol. M’agafo baixa? Un permís? Faig teletreball? Com ho fem? On ho haig de fer? Que les famílies tinguin totes les facilitats del món per si han d’estar a casa. I parlo en general, no només dels professors. La conciliació familiar enguany serà clau.
I ara com a mare, no com a sindicalista, també li convenç el protocol?
Sí. El que falta és tenir clar aquestes coses: de qui rebo l’ordre de confinar-me? Em faran PCR? Imagino que esperen com evoluciona tot i com ho fa per escola, perquè hi ha realitats diferents i cadascuna, crec, haurà d’actuar en funció del seu escenari.
Com valoreu els espais que s’han proposat per si cal reduir encara més els grups?
Els comuns han dit ja quins espais es poden utilitzar en cas de necessitat. Tot està organitzat. Està molt pensat i molt mirat amb sanitat. Hi ha tres escenaris: el presencial, que no deixa de ser el que fèiem normalment però amb mascareta i sense barrejar grups. L’escenari 2 són classes al matí i a la tarda i complementar amb digital. El 3 ja és confinament.
Com a sindicat heu recollit molts neguits dels afiliats?
Res de greu. Una mestra amb un fill amb maternal ens va preguntar per què no es feia el cribratge als nens d’entre 3 i 5. Des del Govern ens van dir que havien avaluat els pros i contres de fer la prova a infants tan petits. Es va valorar que no valia la pena. No se’ls fa però els primers dies els protocols a l’aula són més estrictes, amb EPIs per a les professores.
“Al març anàvem en un creuer i es va enfonsar; ens van quedar quatre llanxes salvavides. Ens en vam sortir però no amb el nivell que volem que tingui l’educació”
Us vàreu trobar al març de cop i volta amb un escenari no imaginat; com ho va viure el professorat?
Malauradament, molta gent, digui el que digui jo, ens acusarà d’haver estat sis mesos de vacances... Res més lluny de la realitat. Vam tancar el 13 i el 16 havíem d’atendre els alumnes per internet. Va ser una feina molt autodidacta. Gairebé ningú coneixia programes de videoconferències. Va ser una realitat xocant i difícil. Vam perdre alumnes. Vam haver de fer molta feina d’acompanyament, de buscar-los molt, de reorganitzar horaris, d’adaptar el material... Anàvem en creuer i es va enfonsar. Ens van quedar quatre llanxes salvavides. Ens en vam sortir? Sí, però no amb el nivell que volem que tingui l’educació. Vam poder acompanyar els alumnes fins al juny. Ara hem construït un nou creuer, amb mesures de seguretat.
Afectarà els continguts del nou curs?
Aquest primer trimestre cal fer un acompanyament brutal a veure com arriben. Hi ha qui ha viscut el confinament bé i altres, fatal. Hi ha qui ha perdut familiars i no ha pogut fer el dol o qui ha viscut separacions. Ens podem trobar amb una realitat social molt dura.
S’ha incrementat la plantilla de professors?
No.
“Aquest primer trimestre cal fer un acompanyament brutal a veure com arriben els nens. Ens podem trobar amb una realitat social molt dura”
Com ho veieu?
Per donar un ensenyament de qualitat les ràtios han de ser baixes i la quantitat de professionals, alta. Sobretot aquest any. En una realitat idíl·lica hi hauria grups més petits i més docents. Cal veure ara com funciona. Si no ho fa, s’haurà de partir grups i això voldrà dir incrementar el personal, que bàsicament serien eventuals.
Com veieu la reubicació de professionals vulnerables que s’ha fet?
Bé. Es va partir de qui, durant la pandèmia, ja van anar al metge i se’ls va posar aquesta etiqueta. Hi ha alguns de baixa, altres estan a les escoles perquè encara no hi ha alumnes, però se’ls ha proposat ser reubicats perquè puguin fer una tasca similar sense estar en contacte amb els alumnes. Per ara, no tenim constància de queixes.
Com valoreu l’inici d’aquesta setmana?
De moment, la reentrada està sent molt bona i els protocols funcionen. Sí que és cert que el primer dia va ser més complicat, però sempre passa. Ara tot es fa de forma més àgil.
Per cert, es compleix ara el primer any al capdavant del SEP... quin balanç en fa?
Ha estat com pujar al Shambhala. L’antiga junta deia que plegava sí o sí i ens vam ajuntar un grup per salvar aquests dos anys. El treball com a sindicat el vam començar a l’octubre i, quan estàvem engegant, arriba el coronavirus. Vam tenir el tema de l’IPC dels eventuals i vam pressionar bastant. I, al març, ens vam trobar a casa. A tots ens ha costat buscar un forat per treballar; tot va ser molt complicat. Crec que ningú ho va viure bé.
“El curs passat el procés de regularització d’eventuals es va aturar. Ja no arribarem a la promesa electoral de vint places per any. De moment, ja n’hem perdut”
Teniu por que el procés de regularització d’eventuals quedi afectat pel coronavirus?
De fet, ja el del curs passat es va aturar i això vol dir que ja no arribarem a la promesa electoral. Es volien consolidar vint places per curs, vuitanta en quatre, dels aproximadament 300 que som. Ara s’acabarà el de l’any passat i no es traurà cap més. Per tant, ja hem perdut vint places.
Heu demanat a Govern que ho intenti recuperar?
Ens diuen que és impossible, que organitzar un edicte és molt complicat i que no hi ha professionals ni temps per fer-ne dos. Només tenen temps per acabar el del curs passat. Són processos llargs i complicats, però ja hem perdut, de moment, places.
Per tant...
Només vint en dos anys.
Quin hauria de ser el percentatge correcte d’eventuals?
El ministeri calcula un 10%.
“Amb el PERMSEA anem a l’avantguarda de l’educiació; el que hem implantat en quatre o cinc anys es farà en 40 o 50 a França. Hi ha coses a pol·lir però detalls o pinzellades”
Com valoreu l’estat d’implementació del PERMSEA?
Anem a l’avantguarda de l’educació. El que hem implantat en quatre o cinc anys es farà en 40 o 50 a França. Tot el món ho està implementant. Hi ha coses per pol·lir? Sí, però tot just s’ha de retocar algun detall, pinzellades respecte al que s’havia de fer. Hem aconseguit que el focus de l’educació sigui l’alumne, que s’ha de responsabilitzar del seu aprenentatge. Penso que és un molt bon sistema.
En l’àmbit d’infraestructures i material, esteu satisfets?
No tenim cap queixa. Ara s’ha fet l’escola nova de Santa Coloma i tenim prou material.
Des de fora, sembla que la unitat entre els sindicats de la Funció Pública s’ha trencat...
Jo no tinc cap problema amb cap sindicat. El que passa és que abans va haver-hi la polèmica amb la llei de Funció Pública i la d’Educació, amb les quals no hi estàvem d’acord. Vam fer molta força i vam anar molt plegats. Ara, ja no hi ha això. Crec que no hi ha cap problema; el que passa és que no hi ha una feina comuna tan grossa.
“Ni els treballadors ni la ciutadania hem de pagar el deute públic; hi ha estalvis que es poden fer abans d’afectar el sou dels empleats”
Però, per exemple, a la demanda judicial sobre els càrrecs de relació especial el SEP no s’hi va afegir...
En l’assemblea en què ens van votar no es va parlar i, des de llavors, no hem pogut fer cap altra. Això s’ha de parlar allà. Ara hem de fer una altra i, si surt, es debatrà i es votarà i veurem què fem. No és que no donem suport, és que no hem preguntat als afiliats.
Quins reptes afronteu en el futur més immediat?
Per part nostra, intentar millorar les condicions laborals dels funcionaris. Tenen una vida laboral que no s’està seguint. Quan s’entra, es cobra el 80% del salari amb la idea d’arribar a un 120% en uns anys. Ara, hi ha gent que porta temps i que tot just està al 81 o 82%. Quan vas a treballar a un centre privat, entres cobrant molt més que al sistema andorrà, però aquí tens una altra perspectiva que no s’està complint. També volem continuar lluitant per l’estabilitat laboral dels eventuals, que és un col·lectiu molt gran.
Teniu por que, arran de la crisi del coronavirus, es vulgui plantejar una retallada de sous o de condicions laborals?
Hem de veure com es du a terme la política d’estalvi de la que es parla. Ja sabem que no és un moment de bonança, però hi ha moltes coses que es poden retallar abans. I també cal una línia d’ingressos, buscar coses com ara la taxa turística o una loteria nacional que poden aportar diners. Ni els treballadors ni la ciutadania hem de pagar el deute públic. Hi ha estalvis que es poden fer que no han d’afectar els empleats.
Comentaris (10)