Ser cònsol menor de la Massana és la seva primera experiència en la primera línia política. És tal com s’esperava?
L’experiència és bona, molt enriquidora però és molt intensa. És una muntanya d’emocions, passes de moments d’haver de gestionar temes importants, a vegades que no són agraïts, a tenir una molt bona notícia o a haver de decidir coses que són molt agraïdes. Per tant, és aquesta muntanya d’emocions que deia, molt intens i t’agafa molt temps.
S’ha superat l’equador del mandat. Satisfet amb la feina feta fins ara?
Home, sí, penso que hem d’estar satisfets i fins i tot molt satisfets. Hem estat molt proactius, hem fet moltes coses i ja no és només que ho diguem nosaltres, la gent, a nivell popular i de les institucions i associacions ens ho han fet arribar, que aquest primer mig mandat hem estat molt dinàmics. Per tant, vista la complexitat que genera l’administració a nivell de burocràcia, de tràmits i que a vegades no surten les coses com un voldria a nivell temporal, doncs s’han avançat moltes coses. Hem d’estar contents, sí.
Què és el que més destacaria del que s’ha fet?
[Pensa] El que més destacaria serien, potser, les quotes. Perquè les quotes han permès fer front a una problemàtica que és el creixement desmesurat que hem tingut a la Massana i potser també a nivell de país. I el fet d’innovar, d’haver trobat aquest encaix que no contemplava la llei, ha permès regular aquesta construcció excessiva. La construcció hi ha de ser, perquè hi ha un entorn econòmic i molta gent en viu, no s’ha de parar, s’ha de regular i les quotes ho han permès. I alhora ha permès donar resposta a una gran part de la ciutadania que es queixava que aquesta construcció desmesurada no agradava. En paral·lel, les quotes permetran, si es queden, que l’administració construeixi les infraestructures necessàries per aquest creixement urbanístic que hi ha d’haver.
“Les quotes han permès fer front a una problemàtica com el creixement desmesurat que hem tingut a la Massana”
No sempre és fàcil.
L’urbanisme va més ràpid que les possibilitats de l’administració de crear els serveis necessaris, l’aigua, la llum, carreteres, etcètera. I el fet de poder-ho regular donarà temps a l’administració comunal per acompanyar-ho. I les quotes també donen resposta a aquest sector econòmic que és la construcció de no anar desbordat, de fer una planificació a nivell de necessitats, de recursos humans, materials... Ha permès posar pausa a aquesta velocitat, no aturar-la, sinó reduir-la. Per tant, crec que és un element a destacar.
Aquest 2026, quanta quota s’ha consumit ja? S’han exhaurit en algun lloc?
S’han exhaurit en alguns quarts. Em sembla que a l’Aldosa està exhaurida, a Anyós encara no, a la Massana està oberta... Ja es nota una frenada.
Hi ha un canvi? Perquè a l’inici s’esgotaven ràpidament.
Sí, hi ha un canvi. Però és normal, és com un efecte acordió. De mica en mica s’anirà regulant. Les quotes s’exhaureixen? Sí, però la gent ha entès que tard o d’hora tindran temps per construir. Potser qui no té temps és el promotor que vol arribar, construir, vendre i marxar. Però qui vol tenir un habitatge per a ell, té temps.
Es pot dir que el que s’ha frenat més és la part especulativa?
Sí, correcte. Ha permès de frenar la part especulativa.
Han tancat el document de bases del procés participatiu del POUP. Han dit que volen mantenir les quotes, la cessió del 15%, modificar les parcel·les mínimes... S’ha aconseguit consens amb totes aquests mesures?
Ara és quan es diu que el redactor del pla d’urbanisme entrarà a quiròfan. Ara té unes bases, com una recepta, i a partir d’aquí s’haurà de trobar l’encaix just. El que sí que és segur i que ho podem dir, és que els terrenys que estan consolidats no els tocarem. I els que són urbanitzables és on s’haurà de començar a treballar. El que tenim clar és que s’ha de créixer amb un format de taca d’oli, és a dir, des del centre. Les zones més ben comunicades, amb serveis, seran les que més facilitats tindran per desenvolupar-se. I les que estan més allunyades, s’hauran d’adequar perquè puguin créixer.
També volen harmonitzar les alçades.
Sí, harmonitzar les alçades als diferents quarts. És a dir, amb l’estudi que s’ha fet durant aquest any, s’ha anat agafant les diferents alçades dels habitatges que hi ha per quarts i s’ha fet un gràfic. L’objectiu és harmonitzar aquesta alçada en les noves construccions. Per exemple, si a Anyós la mitjana de les construccions són de planta baixa més tres pisos, doncs que es pugui mantenir.
Vaja, que no surti com un bolet un bloc de deu plantes.
Totalment. I això per què? Doncs perquè paisatgísticament té un impacte visual, trenques l’harmonia que tenim entre quarts i vist que la Massana està molt esclatada a nivell de nuclis, cadascú té les seves característiques i això permetrà guardar aquesta imatge d’harmonia, de no fer aquests bolets.
“Volem deixar palès que per als propietaris que no han especulat, que de moment no han construït, la seva terra ha de tenir un valor”
Haver fet aquest procés participatiu, creu que facilitarà afrontar la revisió i no trobar-se amb l’oposició que hi ha hagut, per exemple, a Ordino?
Un pla d’urbanisme afecta als propietaris de terra i aquí nosaltres el que volem deixar palès és que per aquests propietaris, que són els que no han especulat, que de moment no han construït, la seva terra ha de tenir un valor. Però el que també és cert és que un pla d’urbanisme també té un impacte sobre la resta de la ciutadania. Per tant, nosaltres volíem poder transmetre aquesta sensibilitat tant cap a una part com cap a l’altra. I el que és molt complex és que tothom estigui d’acord amb el que es faci. Malauradament sempre hi haurà algú que amb els canvis que facis, no diré perjudicat, però sí que sortirà afectat. I el que també és segur és que el pla d’urbanisme que tenim ara a la Massana s’ha vist afavorit per un context de crisi econòmica en el qual es va voler reduir les superfícies de les parcel·les per engegar un dinamisme econòmic que ara n’estem veient els seus límits. Per tant, el pla d’urbanisme no és un document tancat, sinó que és un element viu que cada ‘x’ anys es va modulant en funció de les necessitats.
Aquí hi ha d’haver un treball conjunt, perquè malgrat tenir determinades competències, és un tema de país, sinó difícilment es troba una solució.
Sí, és evident. Aquests plans d’urbanisme han d’estar vinculats globalment, a nivell nacional. Per sort, hi ha la comissió al Consell General que ha anat treballant, molts comuns estem en període de revisió i tothom és conscient que els comuns tenen certes competències, però han d’anar acompanyades amb criteris nacionals, perquè sinó no tenen sentit. Si nosaltres fem un pla d’urbanisme per arriar a 100.000 habitants i Govern diu que el límit d’habitants és de 100.000, què farem? Cal trobar aquest encaix. Tots els comuns i Govern estem en un període complex fruit, segurament, de la globalització, però estem aquí per prendre decisions i trobar la sostenibilitat que és tan necessària.
Parlava de la comissió que hi ha al Consell General. Estan satisfets amb les conclusions presentades fins ara?
Sí, jo crec que és bo, és bo perquè hi ha hagut un consens entre els diferents òrgans administratius i legislatius del país. Això representa que hi ha una inquietud compartida, una voluntat compartida de trobar-hi solucions per tant, no es pot dir que no és bo, al contrari.
Tots els canvis que s’estan impulsant, tant a nivell comunal com nacional, pel que fa a la construcció i l’urbanisme, arribaran a temps o serà tard amb la construcció desmesurada que hi ha hagut?
Nosaltres amb les quotes ens adonem que hem tingut sort i hem frenat a temps. Per dir-ho d’alguna manera ens ha fet d’ABS, i ara són una eina que ens permetrà regular aquest creixement de manera sostenible i fer una previsió del que hi pot haver. El que dèiem, podrem crear les infraestructures necessàries perquè l’urbanisme vagi en consonància amb el creixement. Sí que hi ha hagut un moment d’excés, però no ens hem passat de frenada, sinó que ho hem frenat de manera molt moderada.
Però no s’haurà construït massa quan s’adoptin les mesures?
Si s’ha construït massa? Massa no sé si és la paraula, en un moment es va construir el que va sorgir. Va anar molt ràpid? Segurament. Però nosaltres, a través dels consell consultiu, es va dir que la Massana estaria a l’entorn d’uns 20.000 habitants a uns 15 anys vista. Amb les quotes, el creixement mitjà que hi hauria arribaria a aquests barems.
Ha faltat responsabilitat per part dels privats?
És difícil de dir, perquè cada privat potser té necessitats diferents o visions diferents. Potser n’hi ha hagut algun que ha volgut especular, fer diners ràpids, altres que per necessitat han hagut de vendre terrenys, altres que potser han construït per fer allotjaments de lloguer perquè és gràcies als propietaris privats que certs habitatges de lloguer creixen, per tant, no se’ls ha de criminalitzar quan al final aquests habitatges també surten d’aquí. I després hi ha qui no ha construït perquè no ha tingut la necessitat o perquè tenen més la sensibilitat patrimonial de mantenir.
La Massana va ser la primera parròquia a veure les orelles al llop amb el tema de l’aigua. Pel 2026 tenen prevista una inversió important, però quin és l’horitzó per tenir els treballs acabats?
Com bé diu es van veure les orelles al llop, però per sort el llop no ens va mossegar. El que sí que és cert, després de fer tota aquesta anàlisi de la xarxa d’aigua i de les residuals, és que d’aigua n’hi ha. De recursos hídrics n’hi ha. Ara bé, no teníem una xarxa de distribució d’aigua eficient, per tant, hi havia moltes pèrdues i tampoc tenim la capacitat d’estucatge de grans volums d’aigua. La voluntat del comú és optimitzar la xarxa de distribució, que crec que en dos anys hem augmentat un 10% l’eficiència eliminant fuites, posant reguladors de pressió... I ara s’estan fent inversions importants en tot el que són els dipòsits d’aigua, renovant-los o ampliant-los i buscant noves zones de captació. Per tant, el que és molt important, les orelles del llop ens van posar en alerta, hi ha actuacions que no s’han fet durant molts anys i ara s’han de fer, però el recurs natural hi és. Ara l’hem d’optimitzar, fer que sigui sostenible, sensibilitzar la població que l’aigua no és un bé infinit i a partir d’aquí hi ha tota una línia de treball que està prevista amb inversions del voltant d’uns 2 milions d’euros anuals, i la creació d’una societat publicoprivada per aportar tot el coneixement tècnic per a la gestió dels recursos i distribució d’aigua del comú.
A final del mandat estarà acabat?
No, hi haurà feina encara. No es pot fer en quatre dies. Algunes inversions s’hauran fet, però altres són a llarg termini.
I la creació de la societat, serà més immediat?
La voluntat seria poder-ho fer abans d’acabar el mandat, decidir el format que tindria, però s’està valorant com s’hauria de fer per crear una estructura on tothom s’hi retrobi.
Pel que fa a les noves captacions, tenen clar d’on sortiran?
Algunes són recuperacions de velles captacions, que cal reactivar-les, també es van fer perforacions per mirar aigua en freàtic i hem tingut resultats positius... Per tant, com deia, el recurs hídric existeix.
Aquella visió de la Massana no té aigua, no és tan així?
No. La Massana, en aquell moment de sequera marcada, gairebé es va quedar sense aigua, però va permetre d’agafar consciència de la importància d’aquest recurs.
“Després d’analitzar la xarxa d’aigua i les residuals podem dir que d’aigua, a la Massana, n’hi ha”
Una altra de les inversions important que hi ha en el pressupost és l’última recompra d’accions d’Emap. Què suposarà pel comú el fet de poder tancar aquesta qüestió?
Doncs això representa poder disposar d’1,4 milions aproximadament cada any que es poden destinar a infraestructures, a social, a esports...
Tenen clara alguna inversió per fer amb aquests diners?
Un dels elements que ha sortit amb aquest anàlisi del pla d’urbanisme, és que hi ha necessitats a nivell de tenir superfície per fer-hi infraestructures, ja siguin equipaments comunals, esportius, etcètera. Per tant, una part d’aquests diners s’hauran de redirigir a poder disposar de patrimoni per tenir aquests espais.
Compra de terrenys?
Entre altres, sí.
I pel que fa a serveis, si creix la població en calen més. Tenen alguna necessitat detectada per cobrir de manera més o menys urgent?
La prioritat és poder disposar dels recursos bàsics com ha de ser l’aigua, després a nivell viari, de seguretat i més enllà, ja sé per on va... Aquest famós poliesportiu.
Li volia demanar, però més enllà d’un centre esportiu, quan creix la població calen més serveis.
Sí, sí. Per tant, n’hi ha de prioritaris i essencials i després ja vindran la resta. Però sí que fan falta aparcaments, per exemple, que des de l’inici de mandat s’està invertint en compra de terrenys i habilitació d’aparcaments en els diferents quarts. De fet, aquest és una de les necessitats que han sorgit en els estudis del pla d’urbanisme.
I ara sí, doncs, el tema del centre esportiu que ha sorgit aquesta demanda ciutadana per disposar-ne d’un de comunal. Des del comú es plantegen un projecte així?
Tot s’ha d’estudiar, no es pot tancar la porta. S’ha d’escoltar la ciutadania, les seves demandes, algunes es podran fer i altres no; algunes es podran fer més ràpid i amb altres es tardarà més. El que sí que és cert és que quan vam veure l’article d’aquest noi vam ser els primers sorpresos perquè no ha vingut mai a exposar aquesta necessitat. Des del comú tenim una app per facilitar la comunicació entre l’administració i l’administrat, hi ha gent que n’ha fet molt d’ús, però en aquest no havia arribat, s’ha publicitat a través dels mitjans.
Bé, és una campanya a través de Change.org.
Sí sí, i és legítim, però no ens ha vingut a veure i li hauríem pogut exposar tal com estem parlant ara. No tanquem la porta i amb la revisió del pla d’urbanisme es faran previsions de reserves de sòl per quan hi hagi la necessitat, poder disposar d’una infraestructura poliesportiva.
Però ho tenen en els plans del comú?
Això sorgirà, segurament, dins de les necessitats del nou pla d’urbanisme de reserves de sòl, ja sigui per escoles, per equipaments esportius, parcs i jardins... Aquí també hem de ser una mica autocrítics perquè estem en una població de 90.000-100.000 habitants i ja hi ha set poliesportius, perquè una parròquia el té doblat. Nosaltres som l’ovella negra però hi ha ciutats amb aquests volums de població que només en tenen un. És a dir, la necessitat s’ha de poder cobrir, però tampoc s’han de sobredimensionar les estructures. Que fa falta? Tot s’ha d’estudiar.
La situació d’ara no és la mateixa que fa uns anys, quan potser era més fàcil trobar lloc a Ordino, i alhora els preus que ofereix el privat en el cas de la Massana potser per una part de la població són privatius.
Sí, cal trobar aquest equilibri.
“L’estació està anant millor que anys anteriors però també cal visió de país amb la neu”
Li volia demanar per la polèmica amb les càmeres dels agents de Circulació i la denúncia del Partit Pirata.
Jo diria que aquí hi ha falta d’informació per part de la persona que va fer la denúncia, perquè va dir que els agents portaven càmeres quan no és veritat. En cap moment n’han portat, per tant, no es pot denunciar una cosa que no està feta. És a dir, tenim les càmeres, les hem comprat, no només càmeres de pit, també per la videovigilància pública, però estan guardades. Ara vam fer l’ordinació d’ús de càmeres i a partir d’aquí vam enviar uns correus a l’APDA per informar del que volíem fer i demanar què ens feia falta. L’APDA ens va passar un correu amb diferents necessitats i les estem complint, hi estem donant seguiment. No s’està fent res fora de context ni en contra de la llei, ben al contrari, seguim les seves recomanacions i les estem complint.
És una mesura global amb altres comuns, no?
Sí, ara la Massana i Encamp som una mica els capdavanters, però els altres comuns ja han previst partides pressupostàries, alguns concurs s’han fet conjuntament i per tant, és una realitat i segurament una necessitat pels agents de circulació, disposar d’aquests aparells. Ja sigui per ells i per la resta d’usuaris. Anirà a favor tant dels uns com dels altres.
Canviem de tema i anem a l’estació d’esquí. Estem acabant la temporada d’hivern, haurà estat una bona temporada?
L’hivern ha estat bo. Queden uns dies per veure com acaben de sortir els números, però com dic, és un hivern bo, llàstima que hi ha hagut alguns caps de setmana en què ha fet mal temps i que potser fan minvar una mica els números, però no podem estar descontents perquè hi ha hagut una millora.
Es milloraran resultats respecte l’hivern passat?
Sí, jo espero que sí i per tant, s’ha d’estar content a nivell de l’estació i també a nivell de Setap365 perquè s’ha anat a millor amb els esforços que s’han fet tant comercialment com estructuralment.
Precisament li demanava perquè sembla que hi ha cert neguit a Setap365 perquè no acaba d’arrencar i qui castiga els números és la part de la Massana.
És cert que quan tens una dinàmica o una manera de treballar i s’hi afegeix algú has de trobar aquest equilibri, aprendre a conèixer-te i valorar-te, però mica en mica crec que les coses s’aniran equilibrant. Els primers anys sí que han sigut una mica marcats per un canvi de gestió, tots aquests canvis a vegades són difícils, però la voluntat és fer-ho bé. L’estació està anant millor que els anys anteriors, però aquí també crec que hem de tenir una visió de país pel que fa a la neu. Hem de ser conscients que Andorra sempre ha sigut un referent a nivell de Pirineu i fins i tot a nivell europeu com a país de neu i ara les estacions que tenim pròximes -i parlo de l’Atlàntic al Mediterrani- s’estan renovant gràcies a ajudes de plans de desenvolupament europeus i aquí el que s’ha de mirar és què fan els de la vora per no quedar endarrerits. De passar un referent, ara ens han equilibrat i disposen d’uns recursos que nosaltres no tenim i crec que és un element important a nivell de país. I l’estació en si és un element important també pel país, és el pulmó, la base de l’economia de la vall de la Massana, però també és una part important del PIB nacional. És a dir, l’estació ha d’aguantar i ha de ser-hi.
Algun cop la cònsol havia reclamat més aposta per part del Govern. S’ha aconseguit?
Nosaltres hem fet algunes reunions amb el cap de Govern i ell és conscient de la importància de l’estació i aquest Govern, en tot cas, ens va dir que no ens deixarien caure, per tant, és reconfortant i crec que també tenen aquesta visió de país.
I centrant-nos en Setap365, hi ha risc de trencament amb el soci per aquests desajustos que hi ha?
Els desajustos hi són i s’han d’ajustar. Però el trencament, per part nostre, no volem motivar-lo. Costa, en alguns moments tens alguna divergència, però no hi ha en cap moment la voluntat de trencar.
Per la Massana ha sigut positiu entrar a Setap365?
Ha sigut positiu, sí, a nivell econòmic, a nivell de gestió. I a l’inici, potser, com deia, va costar perquè hi havia una manera de treballar i pel personal va ser difícil. Per tant, la part econòmica podem dir que sí que és bona, però la part personal potser ha estat difícil. A quina li vol donar més importància?
La fórmula de futur, per a vostès, és aquesta unió?
La fórmula de futur, si tot va bé, hauria d’anar per aquí.
Projecte conjunt amb Govern: el vial. Està avançant força ràpid, estan contents?
Jo penso que els terminis es compliran, el ministre Raul Ferré és el primer a agafar la màquina si fa falta i anar a excavar. Per tant, la primera descongestió important de la Massana serà amb el vial que va cap a Ordino, aquí ja es veurà una circulació minvada i amb un impacte en la qualitat de vida, amb soroll i contaminació que no hi serà. Les ganes hi són, la ciutadania també ho vol i no només la de la Massana, també qui viu a Ordino veu la necessitat que aquesta infraestructura estigui operativa.
“Per part nostre no hi ha voluntat de trencar Setap365”
Serà suficient amb el creixement demogràfic que hi ha al país?
Tal com es va dir a l’inici i tal com està fet, l’embrancament que surt de darrere de la Cabanota, el tram comunal va ser un element per poder desencallar aquesta obra, perquè el projecte inicial continua i va unir-se a la rotonda del Dos Valires. Si en algun moment es veu que arriba a un límit o que no s’optimitza tant, doncs Govern haurà de fer una reflexió amb inversió per fer el projecte inicial. El comú al seu moment va fer aquesta variant per començar a drenar tots aquests vehicles. I si creix, es veuran els límits d’aquest afegit.
Li lligaré aquest tema amb la part més política, perquè no sé fins a quin punt ha tingut pes el fet que sigui Ciutadans Compromesos qui mani a la Massana i que el mateix partit tingui cert pes al Consell i doni suport al Govern. És important tenir aquest pes perquè el Govern miri més cap a la Massana?
Jo no crec que Govern miri més cap a la Massana, sinó que aquesta infraestructura era necessària per les valls del Nord. Per tant, sí que podem dir la Massana, CC... i tot el que deia, però els beneficiaris són també a Ordino i ells no són CC. Per tant, és una infraestructura necessària a les valls del Nord però també pel país.
Li dic també més enllà del vial. El fet que sigui CC qui pugui empènyer, no ajuda en altres coses? Es van modificar també els carrils a la rotonda d’Anyós...
Tal com és de dinàmic el nostre ministre, ell també ha vist les limitacions que té. No s’ha fet res que no fos necessari. Al final, totes aquestes modificacions, ampliacions, responen a una necessitat d’augmentar la vialitat, d’augmentar tot aquest trànsit... al final s’han fet unes inversions necessàries. No es fan perquè ho diem nosaltres, van lligades a la necessitat. El Raul és dinàmic, si haguéssim tingut un altre ministre, un altre Govern o un altre context, potser hauria anat més a poc a poc.
CC ha de continuar tenint un paper important a nivell nacional, de cara a properes eleccions?
Sí.
I per on passa? CC es planteja mantenir-se com a partit parroquial i buscar pactes o es planteja una candidatura nacional?
Crec que la prioritat és la Massana. I a partir d’aquí deixarem l’executiva que decideixi o proposi cap on s’ha d’anar. Però sempre s’ha de tenir una visió de país. Sí que som la Massana, però la Massana va lligada al territori i el territori és el país.
S’ha plantejat aquest creixement i ser un partit nacional?
Ha sortit el tema en algunes assemblees, però primer hi ha d’haver la voluntat d’un grup i després trobar les persones que ho vulguin encapçalar. Descartar jo no ho puc dir, perquè no estic a les altres parròquies, però el que sí que tenim clar és la línia política que tenim, que és de centre dreta i crec que ha d’anar acompanyada d’altres sensibilitats similars.
Se segueixen sentint còmodes amb DA o podríem veure un canvi més cap a la dreta amb tots aquesta partits i moviments que estan sorgint?
Ara vindrà un moment de canvis i aquí dintre cadascú haurà de trobar el bon mètode per fer els equilibris que corresponen.
I Roger Fité té ganes de repetir?
[Riu] Hi ha moments que sí i hi ha moments que no. Hi ha moments que sí perquè és molt enriquidor, aporta molt; hi ha moments que no perquè genera un desgast. La part familiar se’n sent ressentida, però si hagués de continuar, ja sé que l’Eva ha dit que sí, que jo hauria de ser el seu relleu natural, però el que sí que seria un condicionant seria poder mantenir tot el grup humà, polític que hi som ara. Molts no ens coneixíem, o alguns de vista, i s’ha trobat una manera de treballar amb l’equip molt enriquidora. Per tant, ara tens una manera de treballar que si comences amb un equip nou, costa. Si hagués de continuar seria mantenint la majoria dels consellers que hi ha.
“No crec que el Govern miri més cap a la Massana, si el vial es fa és perquè és necessari”
N’han parlat?
No. Però crec que és molt important dins d’una dinàmica comunal tenir aquestes afinitats o sinceritats perquè passes per moments de tensió o d’alegria i per ser més dinàmic per gestionar-ho o per ser més humà.
S’ha posat algun horitzó per decidir? Perquè no falta tant per les eleccions...
No ho sé, també en vull parlar a casa, amb la meva dona. Com deia també hi ha una part desagraïda i que veus que hi ha coses que et perds que no t’ho tornaran. Per tant, s’ha de valorar i crec que les properes eleccions generals també serà un element que condicionarà.
Algú li ha demanat que segueixi?
Sí. Al partit sí i gent del carrer també. Si m’ho demanen suposo que dec fer alguna cosa que està bé o més o menys bé. [Riu] El que és segur és que per mi no és una necessitat, no és un imperatiu. Al final potser jo em vull presentar, però qui ho decidirà és el poble.
Comentaris