Fa tot just 4 anys que es va fundar Concòrdia.
Al juliol del 2022 vam crear el partit. El novembre ens vam constituir com a partit per poder-nos presentar a les eleccions de l’abril del 2023. I avui ens trobem aquí, amb representació institucional al Consell General i a quatre comuns.
Suposo que la valoració és més que positiva.
I tant. La valoració és molt positiva tenint en compte d’on veníem, que això havia estat com un pim-pam, no? Vam crear el partit, vam fer el que vam poder, ens vam presentar a les eleccions i ha anat molt bé, amb tot el que implica, més enllà de la representació institucional i política, de tot el bagatge que ens ha permès també obtenir, conèixer de primera mà moltes qüestions que fins que no estàs a dins de les institucions doncs no hi tens accés.
Clar, heu guanyat experiència en aquests quatre anys.
Hem guanyat moltíssima experiència, ens hem rodejat també de gent amb experiència, amb bagatge... No som únicament les persones que ja estem a les institucions, sinó que darrere d’això hi ha molta altra gent, amb perfils, també amb experiència en diferents àmbits professionals, que això també és important.
La base del partit ha crescut també?
Sí. I jo crec que és una lògica natural del propi partit. El partit s’ha consolidat. I això ha permès també que la base s’hagi pogut ampliar amb diferents figures. I cada cop rebem més afiliats, més persones que simpatitzen amb nosaltres, que després poden afiliar-se o no, però en tot cas sí que estan alineades amb el projecte, amb el que es defensa, amb les prioritats que té Concòrdia dins de l’espectre polític. I això també és un aspecte superpositiu pel partit.
“Concòrdia es va constituir perquè els cofundadors, que som diversos i que seguim a primera línia política, no ens sentíem representats amb les forces polítiques que existien. I la nostra raó de ser, en part, és DA”
Feia falta una veu més jove...
Una veu més jove, sí, sens dubte. I una veu també potser més dissonant amb el que fins ara estàvem acostumats a sentir. I al final Concòrdia es va constituir perquè els cofundadors, que som diversos i que seguim a primera línia política, no ens sentíem representats amb les forces polítiques que existien. I la nostra raó de ser, en part, és DA. Bàsicament per això vam fer aquest partit, per dir la nostra, explicar una mica quina visió teníem del país i cap a on volíem anar, quina Andorra volíem i quina Andorra volem.
S’ha constituït com un veritable contrapès, es va veure en les eleccions generals i es va confirmar en les comunals. I ara, quin serà l’objectiu?
Ara l’objectiu és tornar-nos a presentar les eleccions, renovar el mandat i governar. Al final, el nostre màxim objectiu, com no podia ser d’una altra manera, és arribar a l’executiu per poder implementar totes aquelles polítiques que nosaltres considerem que són imprescindibles i necessàries per poder revertir el rumb que té el país actualment i aportar la nostra visió més política. Això ho hem anat fent també des del Consell General, els cinc consellers que representem Concòrdia, que som, insistim, i està bé recordar-ho, caps de l’oposició. Vull dir que això també genera un precedent dins de la configuració política andorrana. I des del Consell General hem fet tot allò que hem cregut necessari per defensar Andorra, per apropar les idees del nostre projecte polític en matèria legislativa, algunes amb més o menys èxit, d’altres amb menys, però en tot cas sempre hem vetllat per millorar els projectes legislatius que estan en les nostres mans.
Deieu que voleu revertir la situació i girar-ho més cap al que vosaltres creieu que és bo pel país. Entenc que el programa deu ser el primer que heu treballat i que encara esteu treballant? O es mantindrà bastant el que ja hi havia?
Clar, aquí hi ha dues coses. La primera és que partim ja d’un programa que es va elaborar el 2023, amb moltes actualitzacions pel que deia, pel nostre propi recorregut i perquè la situació evoluciona, no és una situació estàtica i, per tant, les polítiques o les accions programàtiques que tu vulguis dur a terme des de fa tres o quatre anys evidentment han variat. Hem tingut diferents polítiques en matèria d’habitatge, per exemple, que fan que no ser programa electoral s’ha d’adaptar a la situació actual, i això pot ser extensible en altres àmbits, com per exemple l’econòmic, d’afers socials, el sanitari, o el de la protecció del territori. Vull dir que partim d’una base del 2023 però amb una ampliació, amb una actualització i incorporant, evidentment, noves accions. Ja estem treballant, estem ja en la fase final de redacció del programa i aquesta vegada...
Amb més temps...
Ens hem pogut anticipar molt més als fets i amb la logística i l’organització que comentava, gràcies també a les persones que conformen aquest projecte, no tant de primera línia sinó també els que estan a segona línia i l’executiva del partit, que aquí té un rol fonamental.
“Partim ja d’un programa que es va elaborar el 2023, amb moltes actualitzacions pel nostre propi recorregut i perquè la situació evoluciona”
Podem concretar una mica els principals canvis en el programa?
No us puc fer un espòiler...
Un petit espòiler estaria bé...
Si em permeteu, ens ho reservarem per a més endavant, però sí que puc dir que hem treballat molt, hem dedicat molt temps a certs àmbits del programa, com et pots imaginar habitatge i aviam...
Entenc que l’habitatge i la inversió estrangera deuen ser dos eixos importants dins del programa.
Són capdals, evidentment, però n’hi ha molts altres. Igual d’important és trencar amb l’assistencialisme, per exemple, del Govern respecte al tipus d’ajut o a com entenem nosaltres la prestació de serveis socials entre altres. I l’estat del benestar, que no passa únicament a Andorra, estem en un declivi de l’estat del benestar i jo crec que cal fer una reflexió al respecte i això passa també per intentar redistribuir una mica la riquesa i cap a on la vols redistribuir i tenir molt clares les prioritats.
No sé si l’acord d’associació també és un dels punts que pot haver fet fluctuar una mica la vostra posició, vist que la setmana que ve ja es firma.
No sé si utilitzaria el concepte de fluctuar. Jo penso que Concòrdia sempre ha estat molt clara amb el posicionament respecte amb aquest acord d’associació negociat. Sempre hem dit que no hi estàvem d’acord, que teníem moltes reserves sobre algunes de les qüestions que s’havien negociat. Seguim defensant aquest posicionament i paral·lelament a Concòrdia també sempre hem dit que hem d’apropar-nos a Europa, això és evident, estem enmig del continent i necessitem unes relacions properes amb Europa, però no al cost d’aquest acord. Crec que no s’ha fluctuat en aquest sentit, si bé el que ens ha condicionat d’alguna manera és quan s’ha de celebrar aquest referèndum, no tant l’acord d’associació ni el contingut d’aquest, perquè això sempre ha estat molt clar, sinó l’exigència que el Govern compleixi el compromís que va adoptar en el seu moment, via programa electoral també des de DA, que se celebri aquest referèndum.
Per tant, seguireu optant pel no i demanant aquest referèndum, que jo no dubto que se celebri, encara que més tard que aviat.
Sí, nosaltres seguirem explicant el motiu pel qual no estem d’acord amb les línies que s’han negociat, amb tots aquests paràmetres, sense tenir en compte -el Govern dirà que sí, o els negociadors- però aquestes particularitats. Europa va a diferents velocitats i Andorra té unes altres necessitats que potser Luxemburg, o Liechtenstein, o San Marino inclús, que són situacions econòmiques completament diferents. En qüestions de sobirania també són situacions molt diferents. Seguirem explicant els motius que ens porten a defensar un no a aquest acord d’associació i el motiu pel qual reivindiquem en positiu que es faci aquest referèndum. A nosaltres se’ns fa molt difícil entendre que primer se signi i es ratifiqui a les institucions europees i després es demani l’opinió. És evident que les enquestes o les últimes dades que tenim relatives a la percepció o l’opinió que pot tenir la ciutadania d’Andorra respecte a aquest acord d’associació són més aviat negatives, i això evidentment entenem que condiciona el Govern, hi estiguem més o menys d’acord, i potser per això també es va ajornant el dia en què es cridi a la gent a les urnes per votar aquest referèndum.
El fet que diferents personalitats de pes, rellevants com el copríncep Emmanuel Macron, però també han vingut d’altres a dir que és millor que se signi aquest acord, que no n’hi haurà un altre millor, que serà difícil renegociar si es tanca aquesta porta, us fa pensar que potser sí que val la pena aprovar i llavors intentar canviar des de dins, una mica com quan no estàs d’acord amb el sistema, que el millor és entrar-hi i canviar-lo des de dins.
Parles d’un escenari hipotètic en què el referèndum surt en positiu, que es vota el Consell General aquest acord d’associació?
No, abans. Plantejo si les declaracions de Macron, però també del ministre d’Afers Exteriors espanyol, Jose Manuel Albares també, dient que no hi haurà un millor acord, fan considerar que potser val la pena aprovar-lo i llavors des de dins buscar el canvi.
Jo no diria que val la pena aprovar-lo i després modificar-lo. Perquè no estem en aquest escenari, però això parlava d’un escenari hipotètic. Primer anem per passos. Jo crec que primer és celebrar aquest referèndum i a partir d’aquí no fem política-ficció. Entenem quin escenari se’ns dibuixa davant si hi ha un sí o un no, i en funció d’això es tracen les línies que es considerin per aplicar i fer l’encaix legislatiu amb tot el cabal comunitari, tot el que implica acceptar aquest acord d’associació, o en el cas que no, aleshores has d’obrir altres línies, no de negociació, sinó de comunicació i de coordinació amb les institucions europees. I tenint en compte potser la visió d’aquests representants, al coprincep francès li queden sis mesos per estar al capdavant de l’estat francès, qui vindrà després, quin serà el seu posicionament, quin serà el relat públic, vull dir que nosaltres, Andorra, també, no dic que estigui condicionada ni molt menys, però en funció de qui és el representant de cada estat té una percepció, una visió i un relat. A partir d’aquí jo penso que val la pena que un cop sabem quina és la resposta del referèndum doncs que decidim què és el que hem de fer.
I no fa por que tancant la porta, en part, a Europa, ara a França guanyi l’extrema dreta i s’hagi de negociar amb ella? És que a mi em sembla que Europa potser dona una mica més de garanties davant de canvis als països.
No sé amb quines garanties penses, però en tot cas, jo el que sí que veig és que hi ha un terratrèmol a nivell de les institucions europees actualment. Tenim forces d’extrema dreta que estan arribant al Parlament Europeu, amb el que això implica. Jo no sé, personalment, no sé si em sento 100% representada amb els valors europeus actualment, perquè hi ha hagut un canvi de valors sobre la democràcia també i sobre altres qüestions que afecten el continent. Europa també està canviant. Les institucions europees, els representants de les institucions estan canviant. Evidentment que les interlocucions amb aquests representants canviaran també, perquè els paradigmes polítics canvien. Jo crec que quan ens hi trobem, en funció de qui guanyi a França, qui sigui el nostre nou o nova coprincesa, veurem com interlocutem amb ells. Però tampoc m’agradaria dir farem això o allò altre, perquè són escenaris completament hipotètics i és tirar-me a la piscina sense saber.
Tornem una mica a les eleccions. El programa ja estem en la fase de redacció final i no hi haurà espòiler. Pel que fa a candidats, sí que ja s’ha anunciat el cap de llista, que serà el Cerni Escalé. No sé si es pot avançar una mica més en aquest camp, si ja tenim clar el número 2. Si serà vostè?
De fet, ara estem treballant per elaborar les candidatures, també com s’acaba de configurar aquesta candidatura nacional i després també les candidatures territorials. Amb l’última assemblea de Concòrdia es va votar el cap de llista, i tots sabem qui serà i qui representarà el projecte. Més enllà d’això, encara no tenim una llista configurada i això ha de passar per assemblea. L’executiva també ha de decidir si li sembla bé o no li sembla bé o quin és el millor encaix d’aquella candidatura, i a partir d’aquí es sotmetrà a l’assemblea, que és ella qui ha de validar finalment la candidatura. Avançar noms, no. Bàsicament perquè estem en construcció d’aquesta llista i seria de nou tirar-me a la piscina sense saber si finalment serà així o no.
Està clar, però, que a la llista de la circunscripció nacional voldríeu anar sols. A les territorials, ja heu pres una decisió de si sols o acompanyats?
Feu bé de concretar-ho. Efectivament, a la llista nacional anem sols. Concòrdia es presenta sola a la llista nacional. I a la territorial, pel tipus de sistema electoral que ja sabem com funciona, doncs, és més adient, tenint en compte quin és l’objectiu també del projecte, de poder arribar a canviar el rumb que està tenint el país, i, per fer-ho, a nivell territorial hem de construir aliances. Aliances que estan sota el paraigua d’aquest canvi que dèiem, aquest canvi de model econòmic, de model social i de model de país, en definitiva. Per tant, són pactes amb persones de diferents procedències, d’altres forces polítiques, amb les que compartim un mínim de denominadors comuns. Que això és el pacte de base, que és superimportant i que és el marc de referència amb el que ens movem a l’hora de construir aquestes candidatures territorials. Vull dir que hem d’estar alineats amb el projecte, hem de compartir aquesta visió territorial, sobre la protecció del territori, del model econòmic, del model d’habitatge... Perquè al final els comuns també, o els territoris, les parròquies tenen molt a dir, en funció de la casuística de cada parròquia, però l’objectiu és pactar en base amb aquestes línies mestres, que són també alhora línies vermelles, que et marquen.
“Entenem quin escenari se’ns dibuixa davant si hi ha un sí o un no, i en funció d’això es tracen les línies que es considerin per fer l’encaix legislatiu amb tot el cabal comunitari, tot el que implica acceptar aquest acord d’associació, o en el cas que no, aleshores has d’obrir altres línies, no de negociació, sinó de comunicació i de coordinació amb les institucions europees”
Europa és una d’aquestes línies?
Clar, Europa, al territori, jo no sé fins a quin punt té tanta transcendència que en qüestions de política nacional. Sabem que les llistes territorials també la finalitat és obtenir aquesta representació territorial al Consell General, perquè sabem que cada territori té les seves necessitats, que les necessitats que pugui tenir Ordino o Sant Julià sovint són diferents, i per tant aquí el que busquem és aquesta representació més arrelada al territori. I qüestions més de política nacional o inclús d’afers exteriors no van tan lligades potser a la candidatura territorial com a la candidatura nacional.
Clar, però es posen tots al mateix grup parlamentari?
Això s’haurà de decidir en base a quina persona s’ha assignat o quin tipus de persones i entenent com tipus de, si venen del Partit Socialista, si són independents, si venen d’una formació local, a partir d’aquí es definirà amb quin grup parlamentari s’assignen aquestes persones, però aquí no hi ha ni res tancat ni res per fet.
Dic, la teoria és que representen el territori però a l’hora de la veritat, sí que en algunes preguntes es snota, però la representació territorial queda diluïdíssima, diria jo.
Sí, però no deixa de ser que tens altaveus del territori. Ho hem vist, per exemple, amb els nostres consellers generals Maria Àngels Aché i el Pol Bartolomé que són de Sant Julià, i quan es tracta de defensar qüestions molt territorials de Sant Julià, concretament, doncs ells sí que tenen un altaveu.
Just pensava que potser aquesta legislatura són els únics que sí que han complert una mica aquesta funció. És que, algú sabria dir qui són els representants de les altres parròquies?
Tota la raó. Crec que aquí li heu donat al clau, i per això per a nosaltres és molt important aquesta representació territorial, perquè per això tens una llista nacional i per això també és importantíssim incloure aquests territoris dins del Consell General perquè, tot i ser petits, els neguits poden ser molt diferents en funció de si estàs parlant de la vall del nord o de les parròquies del sud.
No sé si cal comentar res més, perquè si de programa no hi haurà espòilers i de llistes tampoc...
És que no podem donar pistes als adversaris...
Comentaris (2)