D’on sorgeix el seu interès per la qüestió del benestar i la protecció dels animals, i per què va decidir tractar-ho en la seva tesi doctoral?
Es tracta d’un tema actual i especialment sensible del qual no hi havia cap altre treball similar al país i la meva directora, la Dra. Navarro, i jo vam considerar que l’interès social era prou rellevant per poder desenvolupar-lo. Hem de tenir en compte que, fins fa poc, els animals no eren considerats com a éssers mereixedors de protecció, sinó com a simples coses. No obstant això, en les últimes dècades s’ha estat produint un canvi ètic, científic i jurídic que reconeix la capacitat de sentir dels animals que ha obligat una nova mirada jurídica, tant a l’àmbit internacional com nacional. A partir d’aquí, la tesi va néixer amb el propòsit d’avaluar fins a quin punt la regulació andorrana, en matèria de benestar animal, s’adequa als estàndards internacionals, i d’identificar quins aspectes podrien reforçar-se per assolir una protecció més efectiva i coherent amb la realitat actual. El resultat és una proposta que busca contribuir a la recerca acadèmica i al marc legal.
Com va ser el procés d’investigació?
La metodologia de la investigació va estar basada en una revisió sistemàtica de la literatura combinada amb la recopilació i anàlisi de la normativa i de la jurisprudència del país. Això es va reforçar amb la consulta de bases de dades científiques, cercadors específics i revistes especialitzades i, donat l’impacte social del tema, es va fer seguiment dels mitjans de comunicació, de blocs especialitzats i de pàgines web d’organismes internacionals o entitats socials.
Ha estat fàcil trobar informació i jurisprudència al respecte a Andorra?
La dificultat en trobar informació va ser sobretot quant a les dades a Andorra, però vaig poder comptar amb l’ajuda de diferents organismes públics del país, com ara el Cos de Banders, l’Àrea de Protecció dels Animals Domèstics, el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat i diferents comuns. També he hagut d’acudir a la Biblioteca del Consell General. Pel que fa a la jurisprudència, tot i que les sentències encara són poques i la informació pública de les ordenances penals és limitada, vaig poder comptar amb la col·laboració del Ministeri Fiscal. Els principals reptes van ser la falta de documentació i d’informació del país (doctrina, sancions, dades...), la dispersió de la normativa i el volum de sentències que ha dificultat una anàlisi jurisprudencial exhaustiva.
“Hi ha certes mancances respecte a les dades sancionadores, la categorització dels animals de companyia (com els gossos d’assistència o teràpia) o el règim sancionador”
Si hagués de fer una radiografia d’estat de com es troba la protecció jurídica dels animals al Principat que diria?
Andorra ha desenvolupat un marc normatiu propi per garantir el benestar i la protecció dels animals, reconeixent-los com a éssers dotats de sensibilitat i penalitzant els actes més greus com ara el maltractament i l’abandonament. Però hi ha certes mancances com per exemple respecte a les dades sancionadores, que són disperses, la categorització dels animals de companyia (com els gossos d’assistència o teràpia, que es mencionen de passada), el règim sancionador...
Considera que la legislació andorrana garanteix prou el benestar animal?
La legislació a Andorra és pionera en l’àmbit estatal pel que fa al benestar animal, i ha estat capaç d’adaptar-se a l’evolució de la societat i de la legislació internacional, reconeixent, com deia, la seva capacitat de sentir i tipificant els actes de maltractament. Ja la Llei de tinença i de protecció d’animals de 1998 reconeixia en la seva exposició de motius “la consideració dels animals com a éssers vius capaços de patir” fet que ha quedat consolidat a l’article 2 de la vigent Llei de 2016, que reconeix els animals com a éssers vius amb sensibilitat física i psíquica, i estableix que han de rebre un tracte adequat a les seves necessitats etològiques. També destaca l’adhesió, en aquests últims anys, a convenis internacionals com el conveni sobre comerç internacional d’espècies salvatges de flora i fauna amenaçades (CITES) o el Conveni europeu per a la protecció dels animals de companyia. Ara, això no vol dir que la protecció sigui plena sinó que ha d’anar cap a una contínua millora.
Com ha anat evolucionant la jurisprudència pel que fa a la protecció jurídica dels animals, al llarg dels anys?
En l’àmbit penal i pel que fa a la tipificació, hem vist com el maltractament ha passat de tipificar-se com a contravenció a delicte gràcies a la Llei de tinença i de protecció d’animals de 2016. Però, si bé cada vegada hi ha més sentències, encara són poques i les penes generalment són molt baixes, i es troba a faltar l’aplicació de penes complementàries amb un caràcter sensibilitzador. També es detecta una manca de criteri unificador en l’aplicació de les penes.
“Les dades públiques sobre infraccions i sancions són molt limitades, i sembla que no hi ha una aplicació centralitzada entre parròquies”
Quins són els punts forts i febles de la Llei de tinença i protecció d’animals?
El principal punt fort és el reconeixement legal de la capacitat de sentir dels animals i del benestar com a principi rector, si bé també destaca, que l’abast és ampli, la prohibició d’espectacles cruels, mutilacions estètiques i altres pràctiques nocives, així com en reconèixer la inembargabilitat dels animals de companyia, i que recull el sistema de registre d’animals i l’accés dels animals de companyia als espais públics com a regla general. Com a punts febles podria destacar-se, entre d’altres, que hi pot haver carències en les definicions recollides, que les sancions siguin poc dissuasives, així com la mancança de dades centralitzades. Per altra banda, considero que ha d’haver-hi més campanyes informatives. Com a mancances principals he trobat que les dades públiques sobre infraccions i sancions són molt limitades, i sembla que no hi ha una aplicació centralitzada entre parròquies. En l’àmbit estatal hi ha molt poques denúncies i, de les que consten, la majoria han hagut de ser arxivades.
Li ha volgut donar especial èmfasi en la regulació dels animals de companyia.
La protecció dels animals de companyia és un concepte clau en la legislació andorrana i reben una àmplia protecció, la importància que se’ls atorga reflecteix el canvi de la societat cap a la consideració dels animals com a un membre més de la família. La llei estableix obligacions dirigides a garantir el benestar de l’animal i la responsabilitat cívica i personal dels propietaris o posseïdors, al mateix temps, que prohibeix actes que puguin atemptar contra la integritat física o psíquica de l’animal, però, encara manca d’una regulació més específica, per exemple, seria convenient disposar d’un catàleg d’espècies que poden ser considerades de companyia com dels que no en poden o ampliar el sistema de registre.
També ha estudiat la regulació dels delictes de maltractament i abandonament d’animals.
El Codi Penal andorrà tipifica en els articles 297 i 298 els delictes de maltractament i d’abandonament d’animals i la pena complementària i conseqüència accessòria, respectivament. Els principals tipus són: el tipus bàsic, que especifica que l’acció del maltractament ha de ser cruel, voluntària o negligent i ha de causar patiment físic o psíquic a l’animal; el tipus qualificat, que es produeix amb la mort de l’animal a causa de maltractament, cosa que abans no es feia, ja que no ho diferenciava del maltractament sense mort, o quan aquest es realitza en un espectacle públic; i, per últim, el tipus atenuat, que fa referència a quan es causa la mort de l’animal per imprudència. Aquest darrer tipus permet sancionar actes que podrien haver quedat sense cobertura legal, com va passar en el passat.
“No es tracta tant d’ampliar les penes, en el sentit d’augmentar els anys de pena privativa de llibertat o de quantia de multa, com d’ampliar les circumstàncies agreujants”
Creu que caldria reforçar la legislació i tipificar nous delictes o agreujar les penes existents?
No es tracta tant d’ampliar les penes, en el sentit d’augmentar els anys de pena privativa de llibertat o de quantia de multa, com d’ampliar les circumstàncies agreujants, així, la comissió del tipus davant de menors o persones vulnerables, també es podria eliminar la “crueltat” com a requisit bàsic. Igualment, es podrien incorporar sancions alternatives, com per exemple, imposar treballs en benefici de la comunitat.
Al resum de la tesi comenta que hi ha molt poques sentències per maltractament animal. Creu que és perquè hi ha pocs casos o perquè no arriben a la justícia?
No podria confirmar la causa, però el que sí que és cert és que la societat està cada cop més conscienciada i sensibilitzada, i l’evolució legislativa i la visibilització mediàtica han afavorit un augment de denúncies per maltractament i abandonament a Andorra, les quals han generat jurisprudència i antecedents penals en un àmbit que fins fa poc passava desapercebut.
També ha fet una comparació del que diu la legislació andorrana amb els països veïns.
De l’anàlisi comparativa feta entre els Codis penals d’Andorra, Espanya, França i Portugal se’n destaca que a Andorra no hi ha una limitació pel que fa a les espècies protegides per la legislació, sinó que protegeix a tots els animals, siguin domèstics, domesticats, captius o salvatges. A més a més, Andorra, com França, penalitza el maltractament imprudent. Però, per altra banda, els altres països presenten una major individualització del bé jurídic a protegir, ja que es troben en capítols específics, regulen més supòsits agreujants i responsabilitzen a les persones jurídiques, situacions que Andorra podria tenir en consideració.
Quina és la conclusió que ha extret de tota la recerca que ha fet sobre el tema?
És difícil resumir la conclusió de la tesi, però crec que el que ha de quedar és que Andorra compta amb un marc normatiu propi que reconeix la capacitat de sentir dels animals que ha forçat que es produeixin altres modificacions legislatives en diferents àmbits del dret i que cal extrapolar-ne d’altres. Al mateix temps, que les normes no són estàtiques sinó dinàmiques, per això s'han d'adaptar a l’evolució de la societat, així com que per poder millorar s'ha de comptar amb tots els grups d'interès, especialment amb les entitats protectores dels animals que són les que han ajudat que aquesta evolució s’hagi produït al llarg dels darrers anys. També hem de tenir en compte la preocupació de la ciutadania pels animals alhora que la importància d’actuar de forma responsable i solidària, per això és imprescindible comptar amb dades estadístiques i amb l’opinió de la societat.
Comentaris (4)