Aquest cap de setmana presenta ‘Forat’ al Festac de Sant Julià de Lòria. Com neix aquest espectacle?
L’espectacle ‘Forat’ va canviar molt durant la creació. Al principi era un “espai” on anaven totes les coses que perdíem. Jugant i jugant, vam veure que era molt difícil d’explicar-ho perquè sense paraules és una mica complicat, així que vam decidir canviar-ho i vam començar a jugar amb el tema dels forats. Va sorgir la idea d’un forat per on passes a l’altre costat, i li vam trobar com un element poètic. Just l’altre dia una senyora gran em va dir que havia estat molt bonic perquè els forats, normalment, es tenen com una connotació negativa -la por al forat o la por de caure- i en aquest cas, li hem donat un sentit més poètic.
La premissa de la peça és que el pallasso cau per un forat i descobreix un nou món.
Exacte, el pallasso cau pel forat i va en un món on tot està foradat, i partir d’aquí sorgeixen moltes coses, situacions surrealistes, i a través d’aquests jocs, la idea de l’espectacle és que el petit continuï sent un nen i que el gran tregui el petit que porta dins.
Aquest és precisament un dels reptes del món del ‘clown’, trobar la connexió i interpel·lar el públic més adult que sovint ho veu com una cosa per a infants, no?
El pallasso busca que agradi tant a petits com a grans. Realment, jo que soc pare, quan vaig amb les meves filles a espectacles, hi ha molt per a nens, però grans també estem allà. Llavors, intento buscar aquest entremig. No és fàcil, però per mi és com una mica un repte. Amb els altres espectacles que he fet, ho hem intentat i volem que els adults que estan allà puguin passar-s’ho bé i hi hagi aquest punt intermedi.
Fa molt de temps que es dedica al món del ‘clown’.
Ja han passat han passat més de anys i he anat fent moltes coses. He passat pel circ, diferents companyies, vaig estar dos anys amb l’espectacle ‘Alegria’ del Cirque du Soleil. Vaig començar a interessar-me pel circ al cap de vint anys. Primer vaig alternar les feinetes que anava fent amb els cursos que feia per formar-me i amb espectacles els caps de setmana. I va arribar un moment que vaig haver de prendre una decisió. Estava a una feina i vaig veure que realment, no volia fer allò, només volia ser pallasso. Vaig parlar amb el cap que tenia i vaig decidir apostar per això. És el que m’agrada, és la meva passió i vaig començar a buscar el camí per viure d’això, costi el que costi.
Li va començar a trobar el gustet al món del ‘clown’.
Va ser a poc a poc, perquè quan vaig començar tampoc hi havia tanta informació i no hi havia tants pallassos. Tampoc hi havia les xarxes socials i hi havia molt poques escoles, i va ser a poquet a poquet. El meu germà és mag i ell conèixer a gent i em va obrir com una porta, em va passar una feina per fer de pallasso i a poc a poc vaig veure que això m’agradava. Vaig anar a una escola i em vaig anar enamorant d’aquesta professió. Tenia 20 anys i vaig començar a anar descobrint. Vaig treballar al Parc d’Atraccions del Tibidabo a Barcelona com a pallasso, però allà barrejava malabars i fent molts personatges, fins que ja vaig definir que el que m’agradava era fer de pallassos.
I a partir d’aquí va començar a treballar en nombroses companyies i fins i tot va participar en l’espectacle ‘Alegria’ del Cirque du Soleil.
El més difícil va ser determinar com podria viure o, sobreviure, en el món artístic amb els teus espectacles. És molt difícil perquè al principi no et coneix ningú i és complicat que et surtin feines. Però a poc a poc, coneixes a gent, comences a treballar amb companyies i comença a ser una mica més fàcil. Vas buscant nou reptes i creixent en l'àmbit laboral.
I l’any 2005 va estrenar ‘Dudadas’ el seu primer espectacle individual.
Va ser molt emocionant perquè es va anar construint lentament. Era un espectacle que era tot gestual. Al principi, el ‘Dudadas’ arribava una mica més a la gent gran i no tant als petits. Era un pallasso que havies d’estar molt concentrat… i aquest primer espectacle em va donar molt per aprendre perquè volia arribar més a tots els públics. Aquest espectacle vaig tenir la possibilitat d’anar a fer-lo a molts llocs i això et dona molta experiència. Forma part del camí del meu pallasso del ‘Forat’ que veureu aquest cap de setmana. Allò va ser l’inici de tot.
“L’humor té la capacitat de canviar moltes situacions encara que sigui per un petit moment”
També ha col·laborat amb les ONG com ‘Contaminando Sonrisas’ o ‘Pallassos Sense Fronteres’.
Són experiències que són una passada. He tingut la possibilitat d’anar a llocs, on hi ha nens i nenes que no han vist mai pallassos i el retorna tota una part molt emocional i molt bonica perquè veus que l’humor té la capacitat de canviar moltes situacions encara que sigui per un petit moment. La veritat que és una passada. He estat a Nicaragua, el Nepal, a més de fer molts espectacles per hospitals per aquí. Veus que el pallasso té la capacitat de canviar moltes situacions.
Ja per acabar, per a vostè, quin és el rol del pallasso avui dia.
Amb aquests 30 que porto en el sector, jo crec que hi ha hagut una evolució. El pallasso, com l’entenc jo, abans potser només buscava el riure, i ara potser ho veig com que transmeten cada vegada més una barreja d’emocions, que un pallasso pot tocar la poètica, pot emocionar-te i com no, fer riure.