Per què Judith Pallarés decideix presentar-se a les primàries de Liberals?
Per la suma d’una sèrie de circumstàncies. S’obre el procés per escollir un candidat i no en teníem un de clar perquè encara no s’havia pronunciat el president. Això generava una sèrie de neguits interns i m’ho vaig plantejar veient que s’acabava el termini i que hi havia militants que en motivàvem a prendre la decisió.
Què diria a qui l’acusa d’haver traït Jordi Gallardo?
No és veritat. Entenc que no vam tenir prou comunicació. El mateix Jordi sembla que havia pres la decisió, però no ens la va avançar. Si haguéssim parlat abans de l’executiva, la situació s’hauria plantejat d’una altra manera. I després evoluciona d’una forma en què tothom ens demanava de fer una llista conjunta, però ell pren, llavors, una altra decisió i la situació és la que tenim avui.
[Si Gallardo li hagués dit que es volia presentar] “Li hauria comentat que hi havia membres del partit que segurament volien una alternativa i que havíem de reconduir-ho i treballar plegats. I, segurament, jo no hauria fet la candidatura”
Si li hagués dit abans d’aquella reunió que es presentava, que hauria fet?
Li hauria comentat que hi havia membres del partit que segurament volien una alternativa i que havíem de reconduir-ho i treballar plegats. I, segurament, jo no hauria presentat la candidatura. Hauríem d’haver treballat el fet que hi hagi persones al partit que consideraven que ell no havia de ser necessàriament l’únic candidat.
Per què creu que hi ha qui no veia tan clar el lideratge de Gallardo?
Per temps que es va trigar a prendre una decisió per part seva i el fet de necessitar un candidat. Per això es busca algú altre. Ha estat una situació precipitada per totes aquestes circumstàncies.
Li ha sobtat com ha evolucionat tot arran que digués que es presentava?
Una mica sí, perquè sempre he pensat que podríem haver-nos assegut abans, parlar i plantejar altres coses. Després, quan he vist la situació i que ell prenia la decisió de retirar-se, em va sobtar.
Se sent traïda per Gallardo?
No. Entenc que l’altra candidatura es promou per part d’aquells que tenien l’expectativa que ell fos el líder i que no les tenien amb relació a mi mateixa. Igual que algú es va mobilitzar per presentar la meva candidatura, la situació que jo fos l’única aspirant també provoca que hi hagi gent que no vegi amb bons ulls que lideri jo. En unes primàries obertes, tot això és lícit.
“Tots els partits passen per moments interns de malestar i discussió; és normal. Del que ha passat, hem d’aprendre, potser amb alguna ferida, però s’haurà de sanar ràpidament i posar-nos a treballar per a les eleccions”
Els moviments, però, han generat malestar i fins i tot sensació de joc brut...
Quan et mous internament, totes aquestes coses es discuteixen sovint als passadissos i després te les trobes, però entren, crec, en el fet de no tenir una dinàmica de democràcia interna gaire consolidada. És un exercici d’aprenentatge molt potent que ens ha de fer superar aquesta qüestió. A vegades, es generen malentesos quan no hi ha prou comunicació i també una certa susceptibilitat, però és superable. Tots els partits passen per moments interns de malestar i discussió; és normal. Hem d’afrontar les primàries. Hi ha gent que està contenta de tenir-les tal com toquen i al final és positiu. Hem d’aprendre, potser amb alguna ferida, però s’haurà de sanar ràpidament i posar-nos a treballar per a les eleccions.
El trencament, doncs, es pot reconduir?
Jo crec que sí. Segurament hi haurà qui pensi que no o afiliats que no se sentiran còmodes o representats per l’altra part i les persones, al final, prenen les seves decisions. Formar part d’un partit a Andorra va molt vinculat a la relació personal o al que transmetem als altres. Pot tenir afectacions o pèrdues, però el partit ha remuntat anteriorment altres situacions de crisi i també ho farem ara.
Quines sensacions té de cara a diumenge?
La de tenir suports però no pas tots. Hem d’esperar a diumenge a veure com evoluciona. Han estat dies intensos de debats, de compartir informació i d’escoltar molt retorn de militants i afiliats sobre com s’han sentit. I també, molts lamenten la pèrdua del Jordi, que continua sent president i estant al Govern. Aquest pas al costat ha generat cert malestar perquè alguns volien un acord amb el qual no es perdés cap actiu.
Se sent còmoda amb l’etiqueta de representar l’ala progressista?
No em molesta. Em sento bé amb aquesta definició. A molts partits liberals ja existeix aquesta dicotomia entre la part més conservadora i la progressista i ja m’agrada estar a aquest costat, amb polítiques més modernes, constructives, obertes i més avançades amb relació a drets humans i a altres camins que cada cop són més acceptats per totes les ideologies. I la liberal hi té molt a dir en aquest sentit perquè un dels eixos principals és la defensa de la llibertat de les persones i no només des d’una perspectiva econòmica sinó també personal i identitària. Tenim molta feina a fer encara.
Quines diferències principals troba amb l’altre candidat?
Penso que ell té un recorregut amb la seva vinculació a la política però hi ha una diferència per la meva permanència des de les bases dins del partit, el treball continuat i l’actual experiència amb la realitat d’avui. Ell va ser ministre fa molt temps. Jo ho soc actualment i treballo activament amb la meva relació amb la ciutadania i com l’afecta ara la política, que no té res a veure amb com ho feia anteriorment. Hi ha una diferència amb la seva entrada, ara, novament a aquest món. Ell té tendència a parlar de la recuperació d’una manera de fer que va quedar enrere. Jo miro cap endavant i accepto la realitat com és i com l’hem de plantejar; ell mira enrere i vol recuperar un passat que ja no tornarà.
Ser ministra ara la beneficia?
Per una part, sí, perquè disposo d’una visibilitat pública. També té la part del fet que no a alguns no els agradin les decisions que prenc. Hi ha el desgast d’estar actiu dins del Govern. No soc desconeguda, però crec ell tampoc; estem en la mateixa posició.
“Em sento bé amb la definició de progressista; m’agrada estar a aquest costat, amb polítiques més modernes, constructives, obertes i més avançades amb relació a drets humans i a altres camins que cada cop són més acceptats per totes les ideologies”
Què farà si perd?
Continuar amb el dia a dia i aportar tot el que puig al partit per defensar el que penso que haig de defensar: una visió de Liberals oberta, progressista i que ha de treballar per la millora de les polítiques del país des d’una perspectiva diferent de la visió que pugui tenir un lideratge per part del senyor Cabanes. Jo seguiré treballant pel partit.
Digui alguna qualitat del seu rival...
És una persona amb molt do de gents i ben relacionada.
El pacte amb DA per govern no es posa en dubte..
No estem en aquest punt. Parlem d’unes primàries. Ja de cara a les generals haurem de parlar de com les afrontem i on hem de pactar. Per fer part de la coalició, teníem el programa electoral propi i després vam arribar a acords. A més, no depèn únicament de Liberals; també de Demòcrates. I de com evolucioni la política del país des d’ara fins a les eleccions. Sabem que la coalició ha estat positiva i penso que, evidentment, hem de garantir la governabilitat del país, però també depèn de l’aritmètica. Governabilitat segur, però és aviat per dir com s’ha de definir.
Com valora l’enquesta política?
Crec que, per Liberals, és positiva. Som un partit que hem remuntat i hem ressorgit. Hem treballat i caminat amb el lideratge de Gallardo, que ens ha portat fins aquí quan veníem de gairebé no tenir representació; també a formar part dels comuns i del Consell. Hem fet una feina positiva i la ciutadania l’ha vist i se’ns valora millor. Demostra que tenim presència, que ens hem consolidat i que continuarem formant part d’aquest escenari polític.
Comentaris (8)