Rosa Gili Cònsol major d’Escaldes-Engordany

“Hi ha persones que no han acceptat que el comú canviï de color polític”

Rosa Gili Casals va néixer el 28 de juliol del 1972 a Escaldes-Engordany. Viu en parella i té un fill i una filla. Llicenciada en Químiques, durant molts anys ha fet de mestra a l’escola francesa, però també es va implicar en política des de les files del Partit Socialdemòcrata, on acumula una trajectòria d’èxit en les eleccions a les quals s’ha presentat. La passada tardor, va apostar fort per deixar el Consell General per postular-se com a cònsol major i va donar la campanada, la segona en un any, guanyant les comunals i propiciant un històric canvi de color polític a la parròquia.  

Gili, a una de les taules del seu despatx de cònsol major.
Gili, a una de les taules del seu despatx de cònsol major.
G. P.

El 2020 era el primer any del PS al capdavant d’Escaldes i serà un exercici, lògicament, marcat per l’impacte de la crisi del coronavirus. La cònsol major no amaga que han estat uns mesos intensos i és conscient que, en certa forma, la Covid-19, trastoca els plans marcats en el programa electoral. La voluntat, però, és adaptar-se a la situació i no variar el que, com ha defensat en nombroses ocasions, l’eix de la seva gestió: vetllar per les persones i per les seves necessitats.

Com ha viscut des del comú la crisi del coronavirus?

Ha sigut una època complicada. Acabàvem d’entrar i el comú és molt gran; té molta gent; departaments i coses al voltant. Estàvem en el procés d’adaptar-nos i instal·lar-nos. Ha estat un xoc per tota la societat i aquella normalitat que anàvem coneixent es va trenar de cop i vam haver de jugar amb cartes noves. Hem treballat molt i, juntament amb altres institucions, hem sabut reaccionar, tot i que ens han passat coses molt fortes. Ara tot es va normalitzant i treballem per superar això i el que pugui venir; hem de tirar endavant els projectes que teníem previstos. En essència, seguim pensant el mateix: hem de treballar per les persones i les seves necessitats.

La Covid-19 els ha trencat molt els plans?

Evidentment. Teníem un pressupost i unes prioritats que hem hagut de canviar. Un dels avantatges que hem tingut és que no estàvem lligats a un funcionament rígid i ens ha estat més fàcil adaptar-nos a la nova situació. Quan vam entrar no hi havia interventor ni director de fiances i això ens va complicar fer el pressupost. Quan va esclatar tot, encara l’estàvem estudiant i revisant. Per tant, l’hem pogut reorientar cap a la nova situació.

“L’impacte de la crisi del coronavirus en les finances comunals l’hem valorat en cinc milions per aquest any i el que ve també serà important”

 Quin ha estat l’impacte a les finances comunals?

Ho hem valorat en cinc milions d’euros d’afectació per aquest any. És el que es calcula que deixarem d’ingressar, aproximadament. I en el de l’any vinent serà també important perquè rebem transferències de Govern, que van lligades a uns ingressos i es calcularan sobre els del 2020. Som conscients que la situació és incerta.

I, econòmicament i socialment, com ho viu la parròquia?

Socialment, hi ha gent que ho ha passat malament; persones que han perdut la feina o estan en ERTO, fet que suposa una reducció dels ingressos. Sabem des de fa anys que un alt percentatge de la població patia, ja abans, per arribar a final de mes i que els costava, per exemple, afrontar un imprevist de 500 euros. Ara, amb tot el que ha passat, la situació és molt més complicada. Tenim el pressupost i hem d’acabar de donar forma a les ajudes que volem impulsar. També hem donat feina a molts joves a les activitats d’estiu per dos motius: havíem d’incrementar les ràtios de monitors per infant perquè volíem acollir a tots els nens i aquests treballs també són una ajuda per les famílies.

A què preveuen dedicar la partida específica per a ajudes vinculades a la crisi de la Covid-19?

Hi ha moltes coses sobre la taula i tenim els consellers treballant-hi. Volem ajudar tothom: famílies i empreses. Per exemple, amb les activitats d’estiu hem aportat moltes novetats per donar als nens ganes de sortir de casa en una època que els tenim massa enganxats a les noves tecnologies. També hem d’estar presents amb comerciants i restauradors. A la festa major ja vam fer una acció de publicitat perquè la gent s’animés a sopar als restaurants de la parròquia.

20200730 114521

Hi haurà un programa d’ajudes específic?

Hi serà. Volem que el milió i mig d’euros reverteixi en les persones.

Quin termini es marquen i quines ajudes estan sobre la taula?

Ens agradaria tenir-ho enllestit de cara al setembre. Una idea és ajudar als comerciants a fer publicitat perquè dins la parròquia hi hagi moviment. També preveiem exoneracions i tenim en marxa un edicte per contractar un treballador social. Se li demanarà que estigui al comú, que rebi les persones per saber què necessiten. I hi ha la voluntat de tenir a persones que puguin ajudar jurídicament a les empreses petites. N’hi ha que no han pogut demanar un ERTO perquè el procediment era massa complicat per a ells.

Com ha estat la relació amb Govern durant aquests mesos de pandèmia?

Més que acceptable; és bona. A l’inici del mandat, sabíem que érem un color diferent i és cert que, als primers moments, quan esclata una crisi que és molt forta, tothom estava molt nerviós. No podem obviar que parlàvem de perill de vida per a les persones. La relació era tensa a tot arreu, no només amb nosaltres. També va ser complicat que no poguéssim seure a una taula i que les reunions s’haguessin de fer de forma telemàtica, que ho feia més complicat. Van ser mesos difícils per tots i s’ha d’afegir el cansament personal, perquè han estat 24 hores sobre 24, amb fets molt durs, com l’incendi que vam tenir. I, a més, no ens coneixíem a nivell de treball pràctic. Amb Espot no havia tingut l’ocasió de seure per treballar i veure el tarannà. Penso que, un cop que ells han vist com treballem nosaltres, que jo els he dit que la política no la volem per polemitzar sinó per fer aportacions constructives, hem vist el tarannà i la cosa va millor.

“La relació amb Govern durant la crisi ha estat més que acceptable, bona; tot i que a l’inici hi havia tensió per part de tots perquè el que passava era molt fort”

En els dos sentits?

Crec que sí. Per exemple, amb els altres comuns ens havíem de seure i compartir problemàtiques, donar idees. Coneixia el Josep Majoral, de Sant Julià, amb qui havíem compartit coses al Consell des de punts de vista diferents. Als altres cònsols els coneixia superficialment. Ara hem vist que podem treballar i que hi ha coses en les quals podem convergir encara que no en tot.

Com és el procés per arribar a decidir a aportar un milió d’euros al fons de Govern?

Comença amb mal peu. En les primeres reunions, quan es va parlar, estàvem en el moment més dur de la pandèmia. Llavors, ens arriba que els comuns hem de pagar deu milions i que ens hem de ficar d’acord. Jo ja poso alguna reticència. Per què aquests deu milions? Què en volen fer? Ningú ens va seure per parlar de les lleis òmnibus quan tenim la responsabilitat d’explicar als electors on van els diners. També van donar per fer que el comú estava en bona situació i que havíem d’aportar molts diners. En canvi, nosaltres en arribar al comú, vam veure que moltes inversions necessàries per a la parròquia no s’havien fet. És fàcil dir als altres que donis diners perquè estàs bé. Demanàvem seure i parlar. Jo, per exemple, no acabo de veure fer la inversió per la Cimera Iberoamericana, que, a més, penso que ens supera com a país. Si DA continua tenint com a prioritat la Cimera, tenim dret a discrepar. Si hem de donar diners perquè es fiquin en coses així, no hi veig l’obligació. A més, el plantejament que feien era com si només es pogués ajudar a les persones des del Govern i les parròquies també ho fan. També hi ha diners a FEDA i Andorra Telecom i no els volien treure d’allà i, en canvi, se’ns demana que ens endeutéssim nosaltres. No acabàvem d’entendre per què es volia pressionar tant els comuns.

Les reunions amb Espot i Jover van ser positives?

Sempre he dit que podíem seure i parlar de tot. Ara, no acceptava que ens vingués una ordre de dalt sense cap justificació jurídica. Els comuns no han de donar diners a Govern, no en tenim cap obligació. Va haver una pressió bestial acusant-nos d’insolidaris quan teníem dret a discrepar. Quan ens vam reunir, vam acceptar que si se’ns garantia on anaven els diners, un compromís públic que revertirien en els ciutadans, els posaríem. Es va parlar dels ERTO i també dels autònoms i vam dir que sí.

“Entenc que els comuns que comparteixen les prioritats del Govern posin més diners al fons; nosaltres fem el nostre camí”

I per què un milió i no més?

Perquè són molts diners. Qui ens ha de dir quants hem de posar? És una aportació voluntària. Entenc que comuns que comparteixen les prioritats del Govern fiquin més diners. Crec que tot és una falsa polèmica, amb ganes de tergiversar l’ambient. Nosaltres fem el nostre camí.

Falsa... però polèmica, al cap i a la fi...

Per part nostra, no. Reflexionem amb l’equip comunal i els companys del PS i arribem a aquesta conclusió: acceptem donar un milió. Hi ha qui es vol ficar a casa nostra i dir què hem de fer. El que ha de fer tothom és cuidar-se de lo seu, perquè cada comú té la seva casuística, despesa i compromisos.

Darrere hi veu algun motiu?

Hi ha persones que no han acceptat que el comú canviï de color polític. Senzillament això. Veiem algunes temptatives de polèmica que, si haguéssim sigut de DA, no s’haguera parlat. Estem al punt de mira senzillament per aquesta raó. Podem fer error com tots, però massa vegades ens volen ficar el dit a la nafra.

A nivell de PS, té la pressió que de la tasca que faci pot dependre la credibilitat del partit?

Sí. L’únic lloc on tenim responsabilitat executiva és a Escaldes. A la resta de llocs estem a l’oposició, que s’ha de ser i és important però és diferent. Som conscients que si ho fem bé, serà bo per tothom que treballa en aquest projecte global de fer les coses diferents de com s’han fet fins ara. I si no ho fem bé, ficarem en dificultats al partit.

“Som conscients que si ho fem bé, serà bo pel projecte del PS, de fer les coses diferents de com s’han fet fins ara i que, si no ho fem bé, posarem el partit en dificultats”

Sempre heu criticat la manca d’informació que es pateix des de la minoria, però justament DA, l’altre dia us ho va retreure...

Sempre tindrem un tarannà dialogant. He sentit crítiques de falta d’informació per part de l’oposició quan sabem que hi ha comissions a les quals no han anat. Sempre els he dit que estic a la seva disposició i que tenen el meu telèfon. Potser el dia a dia és difícil i oblides alguna cosa, però no els volem amagar res. A mi m’agrada que estiguin informats i participin, però a vegades, hi ha urgències del dia a dia i, fins i tot, ho comuniquem després als consellers de la majoria. Quan els veig els intento explicar tot perquè no tenim res a amagar i perquè si fan aportacions interessants, la comprarem i no tindrem cap problema a dir que la idea ha vingut de la minoria.

L’aparcament de l’Escaler es farà?

Ens agradaria, però és una obra molt ambiciosa. No hi ha temps material aquest mandat. S’ha de reconfigurar, ja que no és un projecte que es pugui veure en quatre dies.

Hi ha algun problema més que la clàusula del contracte?

La clàusula ja és un problema perquè els terminis són impossibles de complir. Ja l’enderroc ens van dir que els que s’havia previst no es complirien i els d’edificació tampoc. Després, el cost anava a ser molt més elevat perquè la construcció s’ha disparat. I també sabem que el comú tindrà menys ingressos. Ho hem de rumiar bé, fer un pla de viabilitat econòmica ben fet. Abans de tirar-se a la piscina amb un projecte d’envergadura tan important, s’ha d’analitzar bé.

49651602517 66b9a83423 o

Què us han dit els propietaris?

Crec que ho van entendre.

És factible treure la clàusula?

L’hem de reveure sí o sí. Entenc que ells volguessin el compromís ferm que això s’acabés algun dia perquè no els quedés a mitges, ja que comprometia el seu projecte, però tal com està, la clàusula és un perill perquè pot fer que el comú perdi tot l’invertit i que quedin en mans del privat. I això, amb diners de tots els escaldencs, ens sembla una temeritat amb totes les incerteses que tenim: terminis, capacitat d’inversió i increment de costos.

“La clàusula del conveni pel pàrquing de l’Escaler l’hem de reveure sí o sí; és una temeritat amb totes les incerteses que tenim”

Continuen els projectes de torres al Prat del Roure?

El dia d’avui, sí. Res s’ha aturat.

Us preocupa com quedarà la zona?

Sí. I estem rumiant com podem organitzar-ho millor de cara a projectes que encara no estan sobre la taula. Els que estan tancats estan validats i en marxa, però els volem repensar, sense treure drets als privats.

Intentar evitar que arribi una nova torre...

És difícil, però volem rumiar on ens poden fer la cessió per tenir el màxim espai possible pels ciutadans i disposar d’una zona agradable. Podem orientar en cosetes. Al final, és important pels mateixos propietaris que el lloc segueixi sent un lloc maco i agradable per poder llogar o vendre i que també ho sigui pels altres ciutadans.

El pressupost preveu la compra d’un terreny...

Més detalls no puc donar. És un tracte a fer amb un privat i primer cal parlar amb ells, però pot ser una compra estratègica a un lloc que permet obrir molts horitzons.

“Volem calcular quin és el cost de la vida a Escaldes; tenir una idea, amb un estudi amb cara i ulls, de què ha de ser un lloguer assequible”

Es plantegen una mena de Jovial?

Ho hem rumiat, està sobre la taula, però es podrien fer moltes coses.

En l’àmbit d’habitatge, es va crear una àrea específica. Com ha avançat?

Entre la Covid.19 i altres coses, m’hauria agradat anar més ràpidament però és complicat. El tema el tenim sobre la taula. Quan algú ens presenta un projecte, sempre pensem com podem arribar a acords perquè hi hagi més pisos a preu assequible. Una de les coses que volem fer és calcular el cost de la vida a Escaldes. Govern, per ara, no ho ha fet. Volem tenir una idea de què ha de ser un lloguer assequible, fent un estudi amb cara i ulls.

Com és la relació amb Andorra la Vella?

No tinc cap problema, ni amb Andorra la Vella ni amb ningú. Hem de tenir sentit comú i parlar de les coses i pensar en benefici de tots els ciutadans. Si algú té problemes, no sóc jo. És una equivocació pensar únicament en clau de parròquia. Tenim clar que si a Escaldes li va bé, li anirà bé als altres i si als altres els hi va bé, ens anirà bé a nosaltres.

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.