Jordi Fàbrega Alcalde de la Seu d’Urgell

“Equiparar Andorra i l’Alt Urgell no suposa sanitàriament cap risc”

Jordi Fàbrega va néixer a Lleida l’any 1972, però bona part de la seva família és originària de l’Alt Urgell i, de fet, al barri de Sant Pere de la Seu va passar tots els estius de la seva infantesa. A la universitat de la capital de la Terra Ferma va estudiar medicina i a Barcelona, a la Vall d’Hebron, es va especialitzar en pediatria. Després d’anys treballant a la ciutat comtal, a la Mútua de Terrassa i a Can Ruti, el 2009 va tornar a la ciutat dels seus estius per impulsar la cooperativa Pediatria dels Pirineus. Entre el 2014 i el 2019 va ser el director assistencial del Sant Hospital, càrrec que va deixar per fer el salt a la política, liderant la llista de Junts x Catalunya a les municipals. En virtut del pacte de govern amb ERC, serà alcalde de la Seu fins al setembre del 2021.

L'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega.
L'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega.
Ajuntament de la Seu d'Urgell

Poc es podia esperar Jordi Fàbrega que el seu mandat com a alcalde de la Seu d’Urgell seria tan complicat. El coronavirus ha alterat tot i ha convertit el 2020 en un any molt dur. La capital alturgellenca també ha patit per culpa de la malaltia, sigui pels contagis d’una part important de la població sigui pels efectes econòmics derivats de la pandèmia. El polític analitza per Altaveu la situació actual sense oblidar els reptes que, en el futur, haurà d’afrontar la ciutat.

Com ha viscut la Seu d’Urgell la pandèmia?

Com a tot arreu, ha estat un any duríssim i el que ens queda encara també ho serà. L’impacte ha estat molt fort a nivell sanitari i també hi ha tota la repercussió social i econòmica. La primera onada va ser molt dura, tot i que no vam tenir molts ingressats a l’hospital i no vam tenir una elevada mortalitat, ni gaire afectació a les residències. Igualment, va ser dur, per estar confinats, pel canvi que va suposar quedar-se tancat a casa i tota la feina per preparar l’hospital. Va ser molt encertat per part del Bisbat que ens cedissin les instal·lacions del seminari, el que ens va permetre tenir més espai al centre sanitari i derivar els usuaris a una zona de menys risc. També va ser dur aconseguir el material sanitari i, sobretot, lluitar amb totes les incerteses del moment. És un any de moltes preguntes i poques respostes. Veies que els ingressos pujaven que la mortalitat es disparava... Cert que vam tenir una resposta ciutadana espectacular, amb gent cosint a casa mascaretes o fent material amb impressores 3D. Va ser un moment molt dur però la resposta i la solidaritat de la gent va ser molt important.

I ara, ha arribat la segona onada...

Hem passat un estiu prou bo, amb força turisme. La gent ha descobert l’Alt Urgell. Ha estat decent des del punt de vista de recuperar-nos una mica econòmicament. I, a l’agost vam tenir un repunt del virus. Es pot dir que vam iniciar la segona onada. Ha afectat molt alguns sectors. Els hem intentat ajudar amb un pa2quet de mesures, com ara impostos que no es cobraran i ajudes amb més d’un milió d’euros. Hem intentat estar al costat dels ciutadans.

“La Seu, econòmicament està molt tocada. Per això reclamem ajudes de la Generalitat, del govern central i d’Europa. Necessitem aquests diners perquè el mínim de negocis hagin de tancar”

Com queda la Seu econòmicament parlant?

Molt tocada, com molts altres llocs. A Catalunya hi ha un 19% d’autònoms que han tancat i nosaltres no som menys. Hi ha 1.500 persones en ERTO a tota la comarca i 200 aturats més a la Seu. Són xifres que ens fan patir molt. I hem de recordar que això no s’ha acabat, queda encara molta pandèmia. Com a mínim, fins a l’estiu seguirà aquesta situació delicada. Per això reclamem ajudes de la Generalitat, del govern central i d’Europa, que arribin a qui ho està passant malament. Necessiten que aquests diners hi siguin perquè el mínim de negocis hagin de tancar.

En la gestió de la pandèmia, com ha estat la col·laboració amb Andorra?

Molt bona. Un exemple que la frontera no ens separa sinó que ens uneix. Hi ha hagut col·laboració des del primer dia; se’ns ha ofert ajuda des del primer moment i també suport en el seguiment dels casos positius. Hem de tenir present que hi ha molts fronterers que pugen i famílies amb nuclis als dos llocs. Quan detectem un cas aquí que pugui tenir contactes a Andorra els hi comuniquem de seguida i a la inversa i això ha estat important per tallar cadenes de contagis. També hem tingut tres residents a la Seu que han estat a l’hospital de Meritxell. En el moment que les UCI catalanes estaven al límit, Andorra es va oferir a què poguéssim ingressar una persona i li van salvar la vida. I un altre tema important és el fet que moltes PCR pugin a l’hospital, el que ens fa tenir el resultat més ràpidament que no pas quan s’enviava a Lleida.

“La col·laboració durant la pandèmia amb Andorra és un exemple que la frontera no ens separa sinó que ens uneix; des del primer moment se’ns ha ofert ajuda”

En això imagino que ha ajudat la seva relació personal amb Joan Martínez Benazet...

Ell va ser director del SAAS quan estava jo a l’hospital de la Seu i ja havíem treballat conjuntament. Tenim una bona amistat i tots dos som metges. Fins i tot, a vegades, a l’hora de compartir neguits, hem estat moltes estones xerrant per telèfon per compartir aquestes preguntes sense respostes. A mi m’ha anat bé i crec que a ell també.

Com evolucionarà aquesta col·laboració?

La segona onada va a la baixa però ve Nadal. És molt probable que hi hagi una tercera i hem d’arribar amb el mínim de llocs a les UCI ocupats. Hem de seguir col·laborant, especialment amb el control epidemiològic. També estem treballant en el conveni de col·laboració sanitària que, ara, s’ha vist que és més important que mai. Ho parlem amb Salvador Illa, amb Àngel Ros i amb Alba Vergés. Un cop tinguem la pandèmia més ordenada, ens hi hem de posar en ferm.

Jordi Fàbrega, durant una reunió mantinguda el 2019 amb el cap de Govern, Xavier Espot.
Jordi Fàbrega, durant una reunió mantinguda el 2019 amb el cap de Govern, Xavier Espot.

En què consistiria?

Ara Andorra ja ens fa la diàlisi o temes d’anatomia patològica. Hem de veure com podem ampliar, per exemple, amb el servei a les UCI. Si un pacient l’hem d’ingressar a Barcelona, serà ben tractat però els familiars estaran a 150 quilòmetres. En canvi, a Andorra, estarien a 15. També ens costa trobar especialistes. Si poguéssim aprofitar els d’Andorra, que baixessin a atendre pacients o que ells pugessin, seria tot un avenç.

Què ha suposat per a la Seu aquest tancament perimetral?

Per un costat, hi ha famílies que porten molt temps sense poder veure’s, sobretot amb la idea mental del Nadal a prop. I també afecta des del punt de vista econòmic. Que no puguin venir els andorrans s’ha notat a les botigues amb molts menys clients. Per exemple, el mercat del dissabte es veu molt desangelat. Molts paradistes directament no han vingut i els que ho fan ens diuen que tenen un 50% de reducció de facturació.

“Amb Benazet tenim una bona amistat i tots dos som metges. A l’hora de compartir neguits, hem estat moltes estones xerrant per telèfon per compartir aquestes preguntes sense respostes. A mi m’ha anat bé i crec que a ell també”

Què suposaria que s’acceptés equiparà Andorra amb l’Alt Urgell?

A nivell sanitari, cap risc, perquè la situació està controlada, igual que la traçabilitat dels casos. I, en canvi, representaria poder respirar una mica des del punt de vista econòmic. També permetria que moltes famílies es poguessin tornar a veure. El tema psicològic i d’aïllament també és important.

La segona onada, s’ha gestionat millor?

Des del punt de vista sanitari, sí, però sempre es pot fer millor. A l’hospital ho teníem més controlat, hi havia EPI suficients, sabíem com tractar els malalts, els llocs estaven més preparats. I, a més, no s’ha hagut d’anul·lar activitat programada, tret de casos puntuals. Això és un bon senyal. Ara bé, he trobat a faltar una atenció primària més reforçada i el sistema de rastreig no el teníem del tot ben estructurat, quan és fonamental diagnosticar els contactes per aïllar-los.

A nivell de fronterers, han detectat creixement d’atur?

Ha crescut, sense tenir-ho quantificat. I hi ha gent amb ERTO. Ens preocupa perquè un de cada quatre treballadors de la comarca ho fa a Andorra. Ens interessa que vagi bé. Si Andorra va bé, la Seu va bé. Som el primer lloc on venen a buscar treballadors.

“Amb el GPS hi haurà un abans i un després per a l'aeroport; ara hem adjudicat els tres darrers hangars i hi ha hagut interès i més de tres ofertes”

A nivell de condicions laborals i socials, està satisfet?

A la pandèmia han entrat en els ERTO i han estat tractats igual que els ciutadans andorrans. Hi ha coses que podrien millorar, com ara les ajudes al lloguer que els fronterers, pel fet de viure a la Seu, no tenen. És comprensible perquè viuen aquí, però crec que es pot millorar la protecció social. De fet, també a Catalunya per a tots els treballadors.

Com es poden potenciar encara més les relacions econòmiques entre els dos llocs?

Les relacions ja són excel·lents, però si alguna cosa ens ha demostrat la pandèmia, és que hem descobert el teletreball. Molta gent que viu a Barcelona pot pensar que si teletreballen des de casa en una zona rural, la seva qualitat de vida pot millorar molt. Això ho hem de potenciar. Que aquesta àrea (Andorra, el Pirineu català o l’Arieja) es pot potenciar com un hub de noves tecnologies. I això ho pot liderar Andorra. Té potencial i la capacitat. Serviria per diversificar l’economia.

48143080267 4681ae9d97 o
Fàbrega signa el llibre d'honor de Govern.

Què podem esperar de l’aeroport ara que hi ha GPS?

L’hem esperat molt i ara el tenim des de finals d’abril. Just en mitja pandèmia, és cert. Per això, era es fa difícil dir què ens pot aportar, però el sistema de navegació ha de permetre vols charters i comercials. I això són visitants i turistes potencials per tot el Pirineu i, sobretot, per Andorra. Actualment, tot el trànsit aeri està gairebé aturat i els vols són mínims. Per tant, no és el millor moment per iniciar rutes noves, però quan això es comenci a moure, amb el GPS hi haurà un abans i un després per a l’aeroport. Ara, s’han adjudicat els darrers tres hangars que hi havia i hi ha hagut interès. Hem tingut més de tres ofertes.

L’aeroport, ara, és atractiu?

Sembla que ho és i ho serà encara més quan es comenci a moure el sector aeri.

És realment factible que arribi el tren a la Seu i a Andorra?

Se n’ha parlat moltes vegades. És una inversió molt important, però és veritat que també és el transport més sostenible ara mateix. Si a mi em dius de canviar tots els cotxes pel tren, votaria sí ja mateix. És per plantejar-ho. Connectaria Andorra amb França i amb els ports de Barcelona i Tarragona i la Seu amb Andorra i Puigcerdà. No és pas una idea forassenyada i hauríem de començar-hi a treballar. És sostenible i hem de cuidar el medi ambient.

De què depèn que es pugui tirar endavant?

Hem de veure si hi ha aposta o no i aquí ens hem de ficar tots d’acord: el govern d’Andorra, el català i l’espanyol. I, potser, buscar inversió privada. Si Andorra i el Pirineu i creuen, tenim molt de guanyat. I, a més, un altre aspecte important és que el projecte ja està fet.

“El tren seria una inversió important, però també el transport més sostenible. No és pas una idea forassenyada i hauríem de començar a treballar-hi. Si Andorra i el Pirineu hi creuen, tenim molt de guanyat”

En quin punt es troben els estudis d’INEF?

Van endavant. Havien de començar enguany però la pandèmia va aturar els tràmits. Treballem per començar el setembre del 2021, els dos primers anys a les instal·lacions de la UNED. Hi caben els 80 alumnes dels dos anys i ja s’han distribuït els espais. I el 2023 estaria construït el campus docent i el nou edifici. Ara estem ultimant el plec pel concurs d’idees. És un projecte que va endavant i tenim moltes ganes que sigui una realitat.

És factible atreure alumnes andorrans?

I tant. Ho veig molt factible. A la UNED ja hi ha un 40% que ho són i captarem alumnes d’Andorra. Serà una especialitat que pocs llocs ofereixen. Cada any hi ha estudiants que es queden sense poder entrar. Serà molt positiu per la gent del Pirineu. Ens pot canviar la ciutat de forma significativa.

Com es troba el projecte del centre de salut mental que volia impulsar el Bisbat?

Una idea que ha sortit d’ells, ja que tenen una ala del seminari que no utilitzen i que s’ha de reformar. Si es fa, donaria suport a tot el territori. Hem vist l’avantprojecte i em consta que segueix endavant, tot i estar encara a les beceroles. Ens interessa molt perquè ens pot donar servei tant a la Seu com a Andorra.

Com afronta el relleu que li toca d’aquí a poc menys d’un any?

No m’ho he plantejat. Tenim un equip de govern que funciona molt bé. Anem tots a una. Em plantejo al setembre pel canvi, però seguirem pedalant i treballant per millorar la Seu, només que des de segona línia, però amb les mateixes ganes.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.