A l’equador de la legislatura, quin balanç es pot fer?
Positiu, tant a nivell de feina com d’entesa al grup i amb els socis de Ciutadans Compromesos. Hem fet feina malgrat que hi ha hagut moments de dificultats, perquè hi ha temes en els quals sempre poden sorgir diferents opinions, però, en el moment de la veritat, hem fet pinya i hi ha una relació lleial. Estic content de la feina que hem fet fins ara, cosa que no vol dir que hàgim solucionat tots els temes del país. N’hi ha que s’han d’acabar de rematar, com la CASS, l’habitatge, el creixement. En comparació a la meva anterior legislatura, trobo que el país s’ha fet gran i més complex en diferents àmbits. Ha crescut en tots els sentits i els reptes també ho fan. Canvia es fa gran i la feina és més intensa.
Un dels reptes pendents és l’habitatge...
Ha estat un dels temes principals de preocupació des que vam començar. Surt a les enquestes que també és el gran problema de la gent. Llavors, aquí hi ha dues etapes. La primera va ser amb la llei de les pròrrogues, que va ser complicada. A la vista de la situació i la tensió que hi havia vam adoptar aquelles mesures. I després, veient que aquest tema s’havia convertit també en un problema més estructural, vam adoptar més accions amb la Llei del creixement sostenible i pel dret a l’habitatge, aprovada ara al març.
La preocupació de la gent encara és elevada...
Sí, continua sent gran, però hem posat mesures, sobretot amb aquesta darrera llei. Aquí hi ha la qüestió que estem en una economia de mercat. Quan estàs governant, et demanes fins a quin punt has d’intervenir. Intervenir-ho tot, limitar-ho tot i prendre mesures radicals no és la nostra filosofia. Però això no vol dir, com apunten alguns, que això ho arregla el mercat. Tampoc és la nostra filosofia. En certs temes, has de fer un equilibri i has de prendre decisions per mitigar aquests efectes, que és el que pensem que s'ha fet amb aquesta llei tant a nivell dels lloguers com després a l’hora de controlar aquest creixement. El preu del lloguer és el que és. Hi influeix el cost del terreny, que a Andorra és escàs; el de la mà d’obra, que ha pujat també; i el dels materials i construcció, que també ho ha fet. Això Govern no pot controlar. Dins que no pots controlar-ho tot, has de prendre mesures que ajudin que la situació es vagi normalitzant. Encara no són totes plenament efectives, perquè algunes no han tingut temps d’implementar-se com cal, però esperem que, de cara a aquest any i el vinent, la situació millori.
“Pel 2027, la intenció és començar a revertir les pròrrogues, de forma progressiva i pausada, però atenent a com estigui llavors la situació del mercat”
A temps per poder aixecar les pròrrogues?
El que és cert és el que el 2027 s’acaben. Si no es fa res, quedarà tot aixecat. Ja hem dit que seria una mica imprudent i que, tot i que encara ho hem d’acabar de definir, s’hauran de prendre mesures de forma progressiva perquè aquest canvi no sigui brusc ni provoqui una situació de tensió per a la gent, que no sigui un drama. Això és el que haurem d’anar veient. La intenció és començar a revertir les mesures, de forma progressiva i pausada, però atenent a com estigui llavors la situació del mercat.
Sempre defensen que fan un equilibri entre qui està de lloguer i els propietaris; s’ha trobat aquest punt?
A vegades se’ns acusa de protegir els propietaris perquè és el nostre electorat, diguem-ne, teòric, perquè cadascú fa el que vol en el moment de votar, però amb les mesures que s’han pres des del 2019, diria que hi ha entre un 60% i un 70% de lloguers protegits. Més que un equilibri, s’ha demanat un esforç als propietaris. Davant d’uns contractes que tenien d’una determinada forma, no els han pogut complir. Ha estat encertat perquè l’habitatge és un dret que cal protegir i han estat mesures efectives per mitigar el problema. I també hem afrontat accions estructurals, com la dels pisos buits i els turístics, que tots sabem que van suposar molta controvèrsia. I, al final, vam arribar a decisions valentes.
Ha estat la Llei òmnibus el gran cavall de batalla amb Ciutadans Compromesos?
N’ha estat un, però no només amb els socis. Quan es presenta una llei, sempre hi pot haver debat i no només amb els socis sinó també dins del propi grup. És molt difícil que, quan som 14, hi hagi una posició única i monolítica. Això no passa enlloc i, de fet, sempre és important que hi hagi debat. Aquí sí que va ser intens però al final tothom va posar del seu cantó i es va arribar a una solució que consideràvem l’òptima d’acord amb la situació que hi ha.
Intens tant dins del propi grup com amb els socis?
Jo crec que va ser igual. No hi va haver diferència. Quan estem aquí som un equip i cadascú diu el que li sembla i el que opina. També hem de partir que amb aquesta llei hi va haver moltes crítiques i no només dins del Consell, sinó també de fora. Persones o associacions que opinaven que això no es podia fer, que era inconstitucional... Va generar molta discussió, però al final, quan estàs aquí, has de prendre les decisions que creus i és el que es va fer.
“Amb la Llei òminibus el debat va ser intens al grup i amb Ciutadans Compromesos però al final tothom va posar del seu cantó i es va arribar a una solució que consideràvem l’òptima d’acord amb la situació que hi ha”
S’està fent habitatge protegit, però aprofito per preguntar-li, sent vostè de Canillo, per què costa tant omplir l’edifici que era l’antic hotel Pellicer?
Això és bona pregunta. És simptomàtic. Per un costat, hi ha aquesta problemàtica, però per l’altra, que hi hagi aquests pisos a una parròquia que no està tan lluny i on hi ha un servei de transport gratuït i que la gent no vulgui anar i costi omplir, et fa replantejar tot una mica. Si hi ha tant problema, com és que hi ha aquesta dificultat? Penso que la gent potser voldria pisos al centre i això tampoc és possible. Al final, si comparem amb el que passa a fora, hi ha qui es desplaça no vint minuts com hi ha entre Andorra la Vella i Canillo sinó una o dues hores. La gent s’hauria de fer el càrrec que la situació ha canviat per a tothom i aquest problema és una mica contradictori.
Què més cal fer per acabar d’assegurar que el 2027 si s’aixequen les pròrrogues sigui sense que hi hagi un daltabaix social?
Aquí el normal seria que hi hagués un equilibri entre oferta i demanda, la llei del mercat. Llavors, no hi hauria problema, però això no sé si passarà, donades les característiques d’Andorra. Què cal fer? Esperar a desenvolupar el parc públic en tota la seva amplitud. 200 pisos són els previstos a final d’any i el doble a final de mandat. Amb els pisos turístics, malauradament, trigaran una mica més perquè la mesura de la Llei òmnibus va més enllà del 2027, tot i que alguns ja han tornat al mercat residencial.
A quin preu?
Al de mercat; però també és important que hi hagi pisos. Si hi ha oferta, lògicament els preus es tendeixen a equilibrar. Després hi ha els pisos buits. Passat l’estiu veurem com funciona. Amb totes aquestes mesures, pensem que es pot arreglar, però no tenim una bola de vidre per endevinar el futur. Què més? A part de les mesures per facilitar la compra, amb el programa d’avals que es farà, una assignatura pendent d'aquest país són les col·laboracions publicoprivades. HI ha molta gent i grups que ho propugnen, però no s’acaba de materialitzar. Cal que hi hagi aquesta cooperació, amb preus fixats per Govern que serien més baixos, tant de compra com de lloguer, perquè es donaria una concessió a 40 o 50 anys. El cost del terreny ja no hi seria i això hauria de fer baixar els preus. Això sí, caldria regular-ho bé perquè no es converteixi en una qüestió d’especular.
Han presentat la llei del registre de la propietat, però advertint que volen evitar la tafaneria. No pot ser un obstacle perquè faci bé la seva funció?
Nosaltres pensem que no. Sempre hem dit que no és quelcom que arreglarà directament el mercat, perquè, en definitiva, el cadastre ja existeix i hi ha aquesta informació i a la Llei òmnibus es va posar que el Govern podia obtenir les dades que tenen el comú. És un complement. L’enfoquem més com a una eina de seguretat jurídica de les transaccions immobiliàries. Que si algú compra alguna cosa després no es trobi amb sorpreses com ara càrregues o gravàmens. Això no vol dir que no es pugui utilitzar per polítiques d’habitatge, però s’ha de regular. La llei ha de dir com es pot accedir al registre, amb quines dades i per a quina finalitat. Pensem que no és procedent, i menys a Andorra, que sigui de lliure accés. He de recordar que el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, igual que el de la intimitat i també hi ha la protecció de dades. La funció del registre no ha de ser que algú pugui mirar quants pisos té una altra persona o si té un edifici. Nosaltres no volem aquest model. I si mirem fora d’aquí, a cap lloc hi ha aquest accés indiscriminat. Hi ha limitacions a tot arreu.
Per què no volen diferenciar entre petits i grans propietaris?
Primer, caldria definir que és un petit o gran propietari, però si ho fem, per a què? A quins efectes? Hem d’anar a imposar mesures als grans que imposaràs als petits? Quines? Pensem que aquest model no correspon a Andorra perquè prové d’accions que es fan fora d'aquí, on escoltem cada dia que venen grans tenidors que, a vegades, ni viuen ni al país i fan una funció d’especulació amb els lloguers. Arriben allà, compren cases, fan fora la gent que hi viu per llogar-los al doble del que valen. Aquesta problemàtica a Andorra no la tenim, de moment. Encara més, els propietaris que hi ha, tots ens coneixem, han fet un servei, posant pisos al mercat, i s’han comportat correctament. I durant els darrers anys, han hagut de complir la legalitat i la llibertat que tenien de contractació l’han vist pràcticament eliminada. Tampoc ens han dit què s’hauria de fer amb els grans propietaris. Per ara, no veiem la necessitat de fer aquesta diferenciació.
“La funció del registre de la propietat no ha de ser que algú pugui mirar quants pisos té una altra persona o si té un edifici; no volem aquest model i, si mirem fora d’aquí, a cap lloc hi ha aquest accés indiscriminat sinó que hi ha limitacions a tot arreu”
Amb l’acord d’associació, preocupa que les enquestes indiquin que hi ha bona part de la ciutadania que no està convençuda?
Preocupa i és normal, perquè ens agradaria que hi hagués un consens més generalitzat. Nosaltres creiem que aquest acord és bo pel país i pel futur d'Andorra, per a les pròximes generacions i per tenir una possibilitat de diversificar l'economia, que és el gran repte. Ara ens trobem en un impàs perquè inicialment semblava que havia d’anar més ràpidament i no ho va tant. Estem pendents de les decisions de les institucions europees, del Consell i de la Comissió, dels serveis jurídics per acabar de definir la natura del conveni i si és mixt o no, per acabar d’estabilitzar el text, que això sembla que està a punt, però és una qüestió en què no podem incidir. Això és un inconvenient.
És bo o dolent que hagi passat?
Per a mi, crec que si s'hagués fet més ràpidament, començar a explicar, anar de cara a barraca, ara no estaríem en aquest impàs i la gent ja s'hauria pogut decidir. Arribarà un moment en què haurem d’anar a votar i, llavors, totes aquestes diferències d’opinió, que totes són legítimes, aterraran i ens haurem d’anar a pronunciar. Haurem de decidir sí o no. Crec que en el moment de la veritat, molta gent que ara diuen que no o que són dubtosos, acabaran decidint que l’acord és bo i votaran que sí.
Què s’ha fet malament per arribar a aquestes sensacions?
No ha fallat res. És una qüestió pròpia del nostre país i de molts altres. Canvis tan profunds no és que facin por, però provoquen certa prevenció. Andorra, ho hem de reconèixer, és un país una mica immobilista i abans de fer el pas ens costa. Potser el fet de no haver previst que les institucions europees, per acabar de fer el pas, trigarien tant. No era previsible però és una situació que a vegades pot generar dubtes o especulacions que no corresponen amb la realitat.
Li sobta que hi hagi partits amb una posició tan contrària?
Al final, cada partit agafa la posició legítima que considera. El dubte que tinc és si ho fan perquè ho creuen o més aviat per una tàctica política de no alinear-se amb una iniciativa que poden pensar que és del Govern de Demòcrates i que es pugui veure com a un aval. Jo crec que el pacte d’Estat és una bona eina perquè també s’hi podia estar tot i no estar prou convençut. Parlem d’un tema de país, que no és de cap partit en concret. Es volia que sortís del debat polític i que tothom pogués expressar la seva opinió i els desacords i que es materialitzessin allà.
“La conclusió a la qual s’ha d’arribar quan s’encari l’acord d’associació no és pensar en DA sinó en el país; si, al marge que l’hagi impulsat Demòcrates o qualsevol altre partit, és bo o no per a Andorra; amb aquesta clau s’ha d’anar a votar i crec que la gent, malgrat tenir les seves preferències polítiques, acabarà decidint, la major part, en aquesta clau”
Hi ha qui té interès que el referèndum acabi sent un Demòcrates sí o un Demòcrates no?
Sí. És possible que pugui passar perquè hi ha gent que ho diu, però en la posició del sí hi ha partits que no són DA, com ara el PS, que hi donava suport des de fa molt temps. La conclusió a la qual s’ha d’arribar quan s’encari el tema de l’acord no és pensar en DA sinó en el país; si aquest acord, al marge que l’hagi impulsat Demòcrates o qualsevol altre partit, és bo o no per a Andorra. Amb aquesta clau s’ha d’anar a votar. Crec que arribarà un moment en què la gent, malgrat tenir les seves preferències polítiques, acabarà decidint, la major part, en aquesta clau.
Veurem el referèndum aquesta legislatura?
Espero que sí, però ara fer previsions i terminis mentre no tinguem lligades aquestes qüestions que no depenen de nosaltres és complicat. No soc expert en maquinària europea, però és una mica complexa. Tot això costa. Per exemple, cada sis mesos canvia la presidència i és un termini curt.
I la reforma de sistema de pensions?
Crec fermament que sí, però no podrà ser una de tan profunda i de cop seria desitjable perquè seria aplicar mesures molt brusques i contundents. El que no s’ha fet en vint o trenta anys no ho podem fer en sis mesos. També ha d’anar acompanyada de l’evolució de país, de com vagi l’economia o la immigració, entre altres factors. Aquí hi haurà una sèrie d’accions, ara se’n diuen paramètriques, que serien les més a curt termini i les més fàcils d’adaptar, com ara l’augment de cotitzacions, que ja hi ha un consens en què caldrà apujar-les, o l’edat de jubilació, que també s’ha de veure com es fa, segurament de forma progressiva que és el que estem mirant. I després hi ha l’opció de limitar algunes pensions, però també té unes derivacions tècniques. Però amb tot això no arreglarem el problema, que és de model, més profund. I aquí venen les mesures estructurals van lligades al tema principal: el factor de conversió lligat a l’esperança de vida. Ara paguem pensions que teòricament haurien de ser per 9,6 o 10 anys i l’esperança de vida està al doble. Amb una contradicció, perquè es cobra poc perquè s’aporta poc. Tot i cobrar poc, encara es cobra massa. És el que s’haurà de mirar amb més deteniment. Si ho volguéssim arreglar de cop, hauríem de reduir encara més les prestacions o duplicar les cotitzacions i això tampoc seria normal.
Llavors calen canvis més profunds?
La CASS ens va proposar un sistema de comptes individuals, més de capitalització. El problema és que hi ha la sensació que són molt insolidaris. Et tornen el que tu has cotitzat sense tenir en compte el que ha fet el del costat i això pot suposar desequilibris. Aquí també hi ha mesures, que s’han d’acabar de mirar i veure com ho acabem d’enfocar, perquè aquests sistemes continguin mesures de solidaritat. I després complementar amb el pilar dos, que és el dels plans d’empresa, que no farem en dos mesos. Això, de cara al futur, hem de mirar com s'ha d'anar estructurant. Per tant, algunes mesures almenys haurem de prendre i, també, fer la previsió de com ha d’evolucionar aquest sistema i cap a on l’hem d’encarar.
El cap de Govern va dir que, si la comissió no tenia un consens a la tardor, impulsarien la reforma ells. Els posa pressió?
Sí, però ja la tenim des que va començar la legislatura. I no només des de Govern, sinó que també ens ve la CASS o els informes de l’FMI. Tots ens diuen el mateix. La comissió té la consciència i el convenciment entre tots que això no es pot demorar i s’ha de fer. Amb Govern hi parlem i ells també ho veuen.
Li diria a Govern que tingui paciència i esperi?
És que ja li hem dit. I estem en sintonia.
“Ja li hem dit a Govern [Que no presenti cap reforma unilateral de les pensions] i estem en sintonia. La comissió té la consciència i el convenciment entre tots que això no es pot demorar i s’ha de fer”
No hauríem, doncs, de veure un projecte de llei en aquest sentit?
Crec que no.
Veu una llei des del Consell amb més cotització...
Sí, s’haurà de veure fins a on. Estem al tomb de 4 o 5 punts. Després cal veure com es finança, que aquí sí que hi ha diferents opinions perquè hi ha qui voldria que la sanitat fos un sistema universal i es pagués amb impostos, cosa que no és el nostre model. Sempre hem dit que l’augment de les cotitzacions hauria de ser seguint el model que tenim ara, d’una tercera part per part del treballador i la resta de l’empresa. Això està sobre la taula i s’ha d’acabar de parlar.
És possible un acord?
Sí, amb les paramètriques. Amb les altres, veurem perquè s’han d’acabar d’aprofundir.
Es deixen per a la propera legislatura?
Això o almenys preveure ara quines bases haurien de contemplar aquestes modificacions més estructurals. Això també ho estem mirant, perquè si només fem les paramètriques no és la solució. S’ha de començar a encarar i és complicat, tècnicament, actuarialment, per a empreses i treballadors, econòmicament i financerament. Jo vaig estar a l’anterior reforma. Va costar molt i va ser positiu, però no vam aprofundir prou. El problema de fons és estructural.
Per canviar el sistema el consens seria complicat?
És que no és només a nivell polític. També has de veure el conjunt d’assegurats que tens ara, des dels 20 o 30 anys fins als que estan a punt de jubilar-se. Com ho fas? I com tractes als que s’incorporen al mercat de treball? I quines conseqüències té per a qui ja ha cotitzat i ara li canvies el sistema? No és evident.
“A la nacionalitat, i més l’andorrana, se li ha de donar un valor; no es pot devaluar. Hi ha d’haver un temps suficient d’arrelament al país per poder accedir-hi. Donada l’estructura d’Andorra i la nostra natura i la importància que mínimament li hem de donar al passaport, perquè som un Estat petit, s’han de mantenir els vint anys”
També està en marxa la comissió sobre la Llei del sòl, com valora la feina feta fins ara i quan podríem veure una modificació legislativa?
S’ha allargat ara fins al gener. És un dels reptes que tenim al país perquè dins del creixement sostenible afecta la construcció i la utilització del sòl. Crec que fer la feina que s’està fent ara, escoltar els diferents actors i no només a nivell polític sinó també associacions implicades o comuns, és positiu. Com a mínim es podran extreure unes conclusions. Cadascú podrà dir la seva però almenys hi haurà un tronc comú que són coses que caldrà encarar. És bo que s’escolti tothom i que es pugui expressar lliurement i fer les seves aportacions per després fer aquestes conclusions per a una eventual reforma, ja a partir del gener.
Està Demòcrates més encotillat que altres partits pel tipus de votant que pot tenir?
Crec que no. Dins dels propietaris n’hi ha que són més conservadors i voldrien un alentiment del creixement urbanístic i altres que no. No hi ha una posició unànime. Diria que no estem més encotillats en aquest sentit. Hem vist el que ha passat amb el POUP d’Ordino, que va generar debat, i amb el de Canillo. Parles amb ells hi ha qui està d’acord i qui no. Aquí cal tenir en compte una cosa. Amb l’urbanisme hi ha qui planteja que s’ha de fer un pla nacional, però tampoc podem obligar que el model d’Andorra es va fer l’any 2000 i es va donar a cada comú competències importants per definir que vol fer a cada parròquia.
Això s’ha de mantenir?
Per a mi sí. Fer un canvi de model total no ho veig. Si s’ha de fixar unes bases generals, val; però canviar globalment el sistema i començar a fer plans territorials com ara a Catalunya ho veig més complicat.
Per tant, mateixa filosofia però intentant modular...
Això mateix, tot i que hem d’esperar que s’acabi la comissió. Nosaltres partim d’una realitat que tampoc és que hagi anat tan malament malgrat les crítiques. Cada parròquia ha pogut definir quins paràmetres ha volgut implementar.
Amb la llei de nacionalitat, hi ha opcions a introduir canvis més profunds com demanen altres partits?
Hem d’acabar de mirar si fem alguna esmena. Ara bé, flexibilitzar més del que ja consta al text no és pas la nostra posició i menys rebaixar els anys de residència per sota dels vint. Ja fem el canvi fent que no hagin de ser continus, però més enllà d’això, no preveiem fer més.
Per què vint anys?
Perquè és el termini que hi ha i considerem que és suficient. A la nacionalitat, i més l’andorrana, se li ha de donar un valor. No es pot devaluar. Pensem que hi ha d’haver un temps suficient d’arrelament al país per poder accedir-hi. Considerem que donada l’estructura d’Andorra i la nostra natura i la importància que mínimament li hem de donar al passaport, perquè som un Estat petit, s’ha de mantenir.
Queden dos anys de legislatura. Quins són els reptes?
Hem d’acabar de rematar el tema de l’habitatge i veure com resolem el 2027 el tema de lloguers; tenim la Llei del sòl, hem d’extraure conclusions i veure si ens podem posar d’acord en quines qüestions s’han de reformar. També hi ha la seguretat social, ho hem de fer i no esperarem a final de legislatura. Nosaltres hem d’entrar a tràmit la proposició del registre de la propietat, que ara estem esperant aportacions dels actors com ara comuns, notaris o tothom que hi estigui interessat.
I també preparar les eleccions...
Quan estàs al grup parlamentari la teva feina és legislar i fer de conseller. Les eleccions ho veus més com a una qüestió de partit. Vull dir que no és la nostra prioritat perquè, si confonem les dues coses, no farem bé ni l’una ni l’altra. A més, estem encara a mitja legislatura. Crec que es parlarà més quan faltin uns sis mesos; encara tenim marge.
Es veu repetint a les llistes?
Es decidirà a Canillo quan acabi la legislatura. Sense dir ni que sí ni que no, també tinc una edat i també arriba un moment en què cal aportar noves cares al país, gent amb una altra visió, més jove. Arriba un moment que un ha fet el seu recorregut i pot aportar des d’una altra perspectiva, però no pas a primera línia. La política avui dia és molt absorbent i implica molta dedicació. Per això, em sap greu aquesta visió que hi ha tan dolenta dels polítics.
Comentaris (42)