Maria Cucurull Presidenta de Cultura Activa

“Em sembla que demanar que es promogui la llengua del país on vius no es pot associar a res negatiu”

Nascuda a Valls, és filòloga, professora de català, articulista i autora de diversos llibres, entre els més coneguts ‘Jo en dic llom però l’àvia en deia llomillo’ i ‘100 coses que has de saber sobre Andorra’. El 2015 va ser nominada al Premi Martí Gasull per la seva tasca professional a favor de la llengua catalana i ara assumirà la presidència de la primera junta de Cultura Activa.

Maria Cucurull serà la primera presidenta de Cultura Activa.
Maria Cucurull serà la primera presidenta de Cultura Activa.
M. C.

“Promoure la llengua i la cultura d’Andorra, amb projectes propis i fent xarxa amb altres entitats del país i de fora”. Amb aquest objectiu es presentarà el proper dia 6 de novembre la nova associació cultural Cultura Activa. L’entitat estarà agermanada amb Òmnium Cultural i assegura que treballarà “en favor de la llengua i dels drets dels catalanoparlants des de l’activisme i la societat civil”.

Com va sorgir la idea de crear Cultura Activa?

La idea va sorgir per la necessitat real que hi hagi una entitat que vetlli per la promoció de la cultura i sobretot de la llengua oficial i això en el context que vivim actualment. És a dir, volem expressar aquesta idea de modernitat, és a dir, si nosaltres demanem que es promogui la llengua, evidentment creiem que ha de ser present a les xarxes, a internet. Pensem que el català no s’entén si no és a internet ara al segle XXI.

Agafen el relleu del Centre de Cultura Catalana? Ho dic perquè fa temps que no té massa activitat.

No, no volem prendre el relleu a ningú, sinó sumar. Això és molt important. No substituïm a ningú ni res. Al contrari, volem sumar. En cap cas volem substituir per res del món el Centre, al contrari, volem ser-ne aliats. És veritat que el Centre potser està poc actiu, però és una reformulació de la idea del que havia estat el centre. La cultura és popular, també, però volem fer coses més en clau del que seria l’actualitat. A més, som gent de diferents edats, des de 30 anys fins a jubilats, hi ha molts punts de vista diferents i per tant volem que hi siguin tots.

El fet d’assabentar-nos que s’estava redactant la nova llei del català per nosaltres va ser una molt bona notícia perquè és una de les coses que esperàvem que passés.

Parlava del context actual. Hi ha molt debat sobre el català, si s’utilitza prou o no, la nova llei de la llengua oficial. Tot això els ha condicionat?

Nosaltres vam començar a organitzar-nos molt abans que això perquè ja vèiem que hi havia una necessitat. De fet, el fet d’assabentar-nos que s’estava redactant la nova llei per nosaltres va ser una molt bona notícia perquè és una de les coses que esperàvem que passés. Ens vam començar a organitzar perquè volíem millorar la situació de la llengua, no és que ens hagi motivat això, sinó que per nosaltres és una molt bona notícia, de fet, ens va saber greu no ser-hi perquè igual que van sortir alguns col·lectius empresarials a queixar-se, nosaltres hauríem volgut sortir per dir aplaudim el govern i estem molt contents amb aquesta nova llei.

En el comunicat parlen que cal una societat civil organitzada, ambiciosa, exigent i mobilitzada. No hi és actualment?

En el món associatiu, sobre cultura, penso que no. Tot el que es fa es fa des del ministeri. Quan es va fer la Cultura no s’atura, quan es va fer l’Andorra Crea... tot això s’ha de fer i està molt bé, però quan parlem de societat civil organitzada parlem del fet que s’organitzin coses que no depenguin de les institucions. Sinó que sigui des de baix que es facin coses, sinó sembla que esperéssim que el Govern ho faci tot per nosaltres i també hi ha d’haver una societat proactiva amb ganes de fer coses a dins del país. I moltes vegades el que passa, no ens enganyem, és que es prefereix anar a contractar algú de fora, només pel fet de ser de fora, quan aquí hi ha molt talent. I nosaltres això és una de les coses que tenim molt clares, volem promoure el talent andorrà i que es tingui en compte que hi ha persones que poden fer moltes coses.

Els fa por que se’ls associï a determinats posicionaments polítics? Ja han aparegut alguns comentaris vinculant-los amb l’independentisme.

Nosaltres no hem de tenir por que se’ns vinculi amb el que no som. Em sembla que demanar que es promogui la llengua del país on vius no es pot associar a res negatiu. Al contrari, nosaltres treballem per intentar promoure la llengua i la cultura, no sé de què se’ns pot acusar però per treballar per coses del país i per al país em sembla que sempre ha de ser positiu. Comentaris negatius? Sempre n’hi ha de tot i a tot arreu, per tant, l’única cosa que podem fer és no fer-ne cas. Però nosaltres naixem per sumar tothom que hi vulgui ser. I és una mica trist que sorgeixi una associació que vol organitzar-se per treballar per la cultura i que hi hagi comentaris com aquests. No sé com pot molestar que es vulgui promoure la llengua oficial del país on vivim.

/uploads/s1/15/18/85/4/whatsapp-image-2023-10-24-at-17-36-35.jpeg
 

Van explicar que ja són 150 associats. Com s’explica si encara no s’han presentat públicament?

Això és perquè hi ha 150 persones que formen part d’Òmnium Cultural de Catalunya. Nosaltres hem tingut converses per associar-nos amb diferents entitats, per exemple, per nosaltres és molt important les converses que hem mantingut amb Aliança, que agrupa les diferents associacions del domini lingüístic perquè el català estigui ben posicionat a internet. I entre aquestes converses també hi ha hagut una conversa amb Òmnium Cultural. Com que néixer del no-res és molt difícil hem tingut l’oportunitat d’agermanar-nos amb ells. Llavors, els socis que han estat d’Òmnium passen a ser de Cultura Activa. Perquè aquests diners que fins ara anaven a Barcelona, ara poden invertir-se al país. La idea és que Òmnium, sense que sens vinculi amb res que no tingui a veure amb la llengua i la cultura, d’alguna manera ens ajuda, ens dona aquest impuls i és el nostre múscul econòmic per totes les persones que en formen part. I d’alguna manera el veiem com el nostre germà gran, és a dir, ells ja tenen algunes activitats que ja estan muntades, doncs ens és molt útil si ens poden cedir algunes coses per no gastar esforços amb coses que ja existeixen i que es puguin fer aquí. D’alguna manera és un préstec de socis.

Tenen algun projecte, a curt termini, més concret que les idees globals que proposen?

Ara estem molt centrats en l’acte del dia 6 perquè és ambiciós, hi hem dedicat molts esforços i volem que surti bé. Però si he d’avançar alguna cosa, una de les primeres coses que ens agradaria fer seria sobre la llengua catalana. Una jornada per promoure la llengua catalana perquè pensem que el fet que a Andorra la llengua oficial sigui el català hauria de tenir molta més visibilitat, hauria de tenir com un estatus privilegiat a tots els territoris del domini lingüístic i a vegades passa desapercebut. I aquesta és una de les coses que nosaltres volem treballar, que Andorra tingui el lloc privilegiat dins del domini lingüístic.

Etiquetes

Comentaris (27)

Trending