Preguntat per algun repte sociopolític més no descarta “fer un equip per candidat a conseller dels portuguesos a Andorra. No se sap mai. La vida a vegades et dona oportunitats i les agafes o no”. El canvi de tendència en moltes de les circumscripcions electorals portugueses, el fet que el PS hagi passat al davant en indrets que normalment viraven cap al centre dreta, el fa omplir el pap d’allò més.
I posa exemples. Fa apunts. “Viseu fa 17 anys que no atorgava tants vots al PS. Cal tirar enrere fins quan Jose Sócrates va guanyar també amb majoria. Llavors, el PS va arribar al 40,41% i el PSD (de centre dreta) es va quedar amb un 40,18%. Avui el PS té molt més pes”. I Pereira continua donant dades per reforçar, per remarcar el triomf socialista a Portugal.
Se’l nota satisfet i més hi tot.
Vostè dirà!
Una setmana més o menys de la victòria el PS a Portugal. S’ho esperava?
Teníem molta esperança en la victòria del PS amb António Costa. Però, la veritat, que fos amb una majoria absoluta no era molt clar.
Gens. De fet, la majoria d’enquestes prèvies semblaven marcar molta pugna, i una assemblea legislativa molt fragmentada.
El propi António Costa deia que no volia majoria. Volia que la gent anés a votar. Potser de vegades les majories no són bones, però tenim fe que aquest cop tot sortirà bé.
“El propi António Costa deia que no volia majoria. Volia que la gent anés a votar. Potser de vegades les majories no són bones, però tenim fe que aquest cop tot sortirà bé”
I sense haver de dependre d’altres forces d’esquerra com el Bloco o els comunistes. Han quedat fora de joc, aquest cop.
Aix ha estat un càstig. El PSD ha perdut molt poc percentatge de suport. Però aquells que van dir ‘no’ a l’‘Orçamento de Estado’ (pressupost), especialment com el Bloco d’Esquerda, han rebut e valent. No s'esperaven tot això. Però els portuguesos han ‘parlat’. I ara caldrà esperar que puguem tenir quatre anys de pau governamental.
L’amoïna alguna cosa, electoralment parlant?
El possible problema que podrem tenir, a tot el país, a Portugal, pot ser el Chega (tercera força en aquests comicis, formació d’ultradreta). A poc a poc va pujant i esperem d’aquí quatre anys què pot arribar a passar.
Escolti, a Andorra la gent va anar a votar?
Miri, havia d’haver començat per aquí. Per agrair la disponibilitat de tots als portuguesos que van dedicar una mica del seu temps per anar a Correos. Sabent que no es fàcil, entre setmana, amb feina, família, temes personals… però a poc a poc estem en el bon camí i que es nota la voluntat per anar a votar. De fet, molts pensen tornar i volen un bon govern a Portugal, sigui aquest o un altre. I per això van a votar. Molts es pregunten: ‘votar, per què? No serveix de res’. Però és que si no es va a votar no es pot canviar res de res.
El vot per correu hi ha ajudat.
Creiem que a aquest sistema, els portuguesos s’hi han adaptat ràpidament i no fa falta anar ni a consolats ni ambaixades, que significaven hores de viatge a França, a Alemanya… i clar ja no votaven.
No tenen dades encara sobre el vot de l’emigració, oi?
Encara no en tenim números d’emigració. Fins dimarts o dimecres que són als darrers dies per comptar tots aquells que arriben més tard… Tenim esperança, és clar, de guanyar encara més vots.
Se’l veu molt implicat amb el socialisme portuguès. De què li ve?
La meva vinculació amb el PS potser ja és cosa familiar. Des de petit. Sempre vaig sentir històries del meu avi, de com va ser la Revolució del 25 d’abril. De com van viure aquella època. I m’agradava escoltar, sentir, tot això. Sempre he volgut ajudar la gent i canviar coses. A vegades la vida no col·labora amb tu i no pots fer molt.
Però no tenia cap familiar ficat en política.
No, no. No tinc cap familiar en política (Riu).
“El possible problema que podrem tenir, a tot el país, a Portugal, pot ser el Chega (tercera força en aquests comicis, formació d’ultradreta). A poc a poc va pujant i esperem d’aquí quatre anys què pot arribar a passar”
Llavors?
Un bon dia, ja aquí a Andorra, un bon dia vaig conèixer Paulo Pisco (diputat socialista i representant dels portuguesos a l’estranger) i d’altres portuguesos que volien fer alguna cosa relacionada amb el PS… i aquí estem.
Fins a establir lligams amb el PS andorrà.
Vam parlar algunes vegades i finalment el 2019 van establir una mena de col·laboració. De vincle. La relació que tenim amb el PS d’Andorra és molt bona i sempre ens donen un cop de mà. Els estem molt agraïts. Agraïts al Pere (López), a la Liliana (Ribeiro), i a tot el seu equip.
Deixi’m anar acabant. Per als portuguesos residents a Andorra, com de lluny o com d’aprop els queda el govern de Lisboa?
A vegades, els que estem fora, no ens adonem que el govern de Portugal es preocupa per nosaltres. Tots els acords bil·laterals que es fan entre els dos països és per facilitar la vida als residents portuguesos fora de Portugal. I també als altres que potser volen anar a Portugal.
Citi’m algun exemple.
Alguns exemples poden ser les petites ajudes a les associacions, els cursos de portuguès a l’estranger i més coses que es poden fer. Tot això són ganes de treballar des de Portugal per nosaltres. Recordeu bé que fa uns anys que el PSD de Passos Coelho ho volia tancar tot? Recordeu que vam sortir al carrer per dir ‘no’? Que hauríem hagut de fer viatges a Barcelona com fa molts anys?
Ho recordo, sí.
Doncs els portuguesos tenen bona memòria i crec que no van perdonar al PSD, que tenia pes Andorra, perquè això no és ajudar als emigrants lusitans.