Per què vas fer el pas per presidir la Plataforma Andorrana per la Llengua?
Va ser, en realitat, una qüestió organitzativa. Jo ja estava a la primera junta directiva. Hi estava com a secretari. Per una qüestió de reorganització interna –alguns membres volien marxar perquè no tenien més disponibilitat–, vam haver d’organitzar unes noves eleccions. Així, a efectes de veure qui volia assumir aquest càrrec, em va tocar assumir la presidència a mi, un altre company va acceptar la secretària [Jordi Robert] i la tresoreria va quedar assignada a una companya [Àurea Ponsa]. Som, però, una junta molt coral. Fem la feina entre tots, amb independència dels càrrecs.
On comença la teva militància per la protecció de la llengua catalana?
La qüestió de la llengua és, valgui la redundància, una qüestió al nostre país i al conjunt de territoris de parla catalana. Una qüestió que sempre m’ha intrigat. Com a persona arrelada al país, tenia ganes de participar activament en la defensa de la llengua. Ganes de defensar un dels components essencials de la nostra identitat, de fer un pas per afavorir un canvi de tendència respecte al que estem veient aquests últims anys. En aquest sentit, la Llei de la llengua pròpia i oficial és una oportunitat. És a dir: ara que s’ha aprovat aquesta llei, comencem a treballar conjuntament amb les institucions i amb l’administració aprofitant que disposem d’un marc jurídic més fort.
Havies format part, abans, d’alguna entitat de defensa de la llengua?
No. Havia estat atén a les coses que es feien, però mai m’havia llançat a participar activament en cap associació.
“És cert que hi ha unes tendències demogràfiques molt pronunciades que són un escull. Ara bé, l’aprovació d’aquesta llei i tots els moviments que s’han fet al voltant generen una sensació de positivitat. Si el diagnòstic fos profundament negatiu, ja no estaríem aquí, treballant”
Quin és el teu diagnòstic de la salut de la llengua? El català perilla al Principat?
El meu diagnòstic és positiu en el sentit que s’estan esdevenint uns determinats canvis d’actitud. Canvis que podem veure en les administracions, per exemple, amb l’aprovació de la nova normativa i l’aplicació de les imposicions en matèria de renovació de permisos d’immigració. S’ha vist un canvi de xip i la gent es comença a prendre seriosament la qüestió. És cert, però, que hi ha unes tendències demogràfiques molt pronunciades –tendències que es viuen en tots els territoris de parla catalana– que són un escull. Ara bé, l’aprovació d’aquesta llei i de tots els moviments que s’han fet al voltant generen una sensació de positivitat. Si el diagnòstic fos profundament negatiu, ja no estaríem aquí, treballant. És fonamental donar esperança al projecte. Hi ha molta feina per fer per revertir el retrocés del català en molts sectors econòmics i socials del país.
Quina feina pot fer, doncs, la Plataforma Andorra per la Llengua?
El nostre rol és el que pot assumir una associació de la societat civil i, per tant, no podem tenir un paper principal, central. Pensem que, al cap i a la fi, són el conjunt d’administracions les que tenen els mitjans a la seva disposició per revertir la situació que comentàvem. El nostre treball és vigilar i garantir el compliment de la Llei 6/2024 en la seva màxima expressió. Què és el que s’ha de fer? S’ha de desenvolupar la llei i posar-la en pràctica en tots els aspectes en què encara no s’ha accionat o potser no s’ha accionat d’una forma suficientment representativa per tenir un efecte en la situació de la llengua.
On no s’ha aplicat la llei encara de manera prou significativa?
La llei, per exemple, contempla tot un sistema d’obligacions que impliquen el seu compliment i un cert nombre de sancions. Aquestes sancions s’han de contrastar, instruir i resoldre seguint el procediment especificat a la llei. Considerem que és molt positiu que la norma tingui en compte aquest vessant d’exigència, però ara fa falta que els estaments de Govern responsables de la instrucció i la resolució d’expedients s’activin per poder posar en pràctica aquesta tasca.
Cal accelerar el marc sancionador, doncs?
Cal que s’acceleri la captació, la instrucció i la resolució d’expedients. El que veiem és que, a nivell estadístic, la percepció que té l’administració de la quantitat d’infraccions comeses és diferent en comparació amb la nostra. La Plataforma té un servei de tramitació de queixes –un servei que no hem publicitat massa, però al qual ens arriben una xifra important de denúncies– a través del qual veiem que es cometen moltíssimes infraccions de l’article 16 de la llei, el que fa referència a la comunicació i la publicitat comercial.
Infraccions en retolació, per exemple?
No. Aquest aspecte es respecta bastant en general. Un estudi publicat per la Plataforma exposa que el 75% dels rètols d’identificació són en català. Per què? Per què, en aquest cas, si estàs cometent una infracció serà molt evident. En canvi, en matèria de comunicació o publicitat, la detecció és més complicada. A les xarxes socials, per exemple, es divulga moltíssima publicitat feta en altres llengües que no són el català. Tramitem moltes queixes en aquest sentit. Les últimes tres setmanes n’hem tramitat una quinzena, que són menys que les rebudes. En fem una tria. Hi ha certes infraccions que es repeteixen. Si ens aporten tres vegades la mateixa protesta, només la tramitem un cop.
Són queixes que podrien ser sancionades per llei?
Algunes sí i altres no. La llei estableix que qualsevol infracció és susceptible de ser sancionada, però algunes poden ser esmenades. Per tant, si el responsable de la infracció l’esmena, aquest no serà sancionat. Es dona un marge de rectificació. I això està molt bé. Al cap i a la fi, el que és important és fer feina de conscienciació. Fer saber a l’infractor que hi ha un risc potencial de ser sancionat, però que té, també, l’oportunitat de rectificar. Per això, de fet, és important que s’instrueixin els procediments fins al final. Ara bé, sí que hi ha infraccions que no són esmenables.
“Com a primer pas, és correcta l’exigència del nivell A1 per a la primera renovació del permís de residència i treball i del nivell A2 per a la segona renovació. Després ens haurem de qüestionar si aquest nivell és suficient o no. En cas de necessitat, ja es podrà anar valorant si cal augmentar-lo. El que hauria estat excessiu és que des d’un principi s’hagués exigit un nivell massa alt”
La llei és prou dura quant a la demanda del coneixement de català que s’exigeix als treballadors estrangers?
Com a primer pas, de moment, és correcta l’exigència del nivell A1 per a la primera renovació del permís de residència i treball i del nivell A2 per a la segona renovació. Després ens haurem de qüestionar si aquest nivell és suficient o no. En cas de necessitat, ja es podrà anar valorant si cal augmentar-lo. El que hauria estat excessiu és que des d’un principi s’hagués exigit un nivell massa alt. Tot i que els nivells A1 i A2 són molt assequibles per a qualsevol persona que hi posi una mica de voluntat. Bé, ho dic jo que soc catalanoparlant, també.
Aprendre una llengua implica un cert esforç. No ho podem negar tampoc.
Requereix una certa voluntat, sí. I per a l’estranger que s’instal·la a Andorra requereix també una certa conscienciació de la necessitat d’aprendre la llengua del país, que no deixa de ser un gest de respecte. No sempre és fàcil entendre això.
El coneixement del castellà encara permet acomodar-se, defugir deures.
Suposo que sí, però depèn dels sectors. La llei estableix obligacions especialment en matèria d’atenció al públic, en tot el que són intervencions públiques. L’atenció al públic als comerços ha de ser en català, per exemple. Per tant, quan una persona estrangera vingui a treballar en un sector d’atenció al públic, es veurà més forçada a aprendre català.
Quin balanç fa del primer any d’activitat de l’associació?
És satisfactori. Els inicis sempre són complicats. Has de fer tota la paperassa, totes les tramitacions. I has de captar socis també. I el problema ve després: has de fidelitzar, mantenir els socis. Això, però, passa en totes les associacions. Pel que fa a l’activitat, aquest primer any ens ha servit per establir les primeres connexions i contactes. En aquest sentit, tenim una connexió directa amb Plataforma per la Llengua de Catalunya, amb qui col·laborem des de la independència. No hi estem supeditats. Són molt escrupolosos, de fet, a l’hora d’oferir-nos eines i contactes. A banda, durant aquest temps d’arrencada també hem establert contacte amb el servei de Política Lingüística i som partícips del Consell Nacional per la Llengua, un òrgan nou –creat per llei– en què la nostra activitat pot influir en les polítiques lingüístiques dels pròxims anys.
El gruix de queixes que rebeu a la bústia de l’associació tenen a veure amb infraccions de comunicació i màrqueting. Algun altre sector que sigui rellevant en aquest servei de tramitació de denúncies?
El gruix és en aquest sentit, sí. També rebem queixes relatives a llengua en què estan escrites les cartes dels restaurants. Voldria dir, però, que el servei de tramitació de queixes tot just acaba de començar i basem la nostra activitat en aquelles infraccions que són fàcils de detectar i de demostrar. Una atenció al públic que no s’ha fet en català és difícil de demostrar. Requereix que tu acreditis amb una queixa al servei de Política Lingüística o al departament de Comerç de Govern que has viscut una determinada infracció [qui té la competència per instruir, de fet, és el departament de Comerç, no pas Cultura]. Després, el Govern ha de desplaçar-se perquè la certificació de la prova de la infracció recau en la feina de l’inspector. En canvi, en el marc de la publicitat o del màrqueting tot és molt més senzill. Adjuntes una captura de pantalla de la fotografia o el vídeo i ja tens una prova molt clara. Ara bé, per part de Govern sempre hi haurà una instrucció, un inspector que faci la seva inspecció. L’inspector ha de contrastar. No s’ha de limitar al contingut de la nostra queixa.
Us ha arribat alguna queixa que faci referència a l’àmbit sanitari?
No n’hem rebut gaires d’aquest sector. Ens estem centrant en l’àmbit comercial, sobretot. Les tramitem al Govern i fem el seguiment de la instrucció. El cert és que estem intentant veure com funciona aquest servi, aquest mecanisme. Quan estigui més engreixat i tinguem més mitjans, atacarem altres tipus d’infraccions que no siguin tan fàcils de contrastar.
“El problema no és l’origen dels immigrants. El problema és si es donen els mitjans suficients als immigrants per aprendre la llengua i si se’ls obliga a tenir un coneixement mínim. Cal que la immigració es comporti d’una determinada manera lingüísticament, és a dir, en benefici del català”
Feu un seguiment de la llei. Com?
El nostre servei de queixes ja és una eina de control, de reacció a les prescripcions que imposa la llei. S’han establert unes obligacions i nosaltres controlem que es respectin considerant les polítiques lingüístiques vigents. A banda, en el marc del Consell Nacional per la Llengua s’està debatent el contingut del Pla Nacional per la Llengua, que s’hauria d’aprovar aviat. Des de la Plataforma estem fent proposicions per incloure-les en aquest full de ruta que té una durada de tres anys. En aquest sentit, també serem vigilants en el compliment de les iniciatives recollides al Pla Nacional.
Què hauria de contemplar el Pla Nacional per la Llengua?
Hauria de contemplar tota mena d’iniciatives en matèries bastant diverses. Per exemple, en matèria de captació d’informació dels usos lingüístics. El servei de Política Lingüística elabora cada quatre anys l’enquesta d’usos lingüístics. L’any vinent se’n farà una nova edició, de fet. Nosaltres, però, hem proposat que es tirin endavant altres estudis més específics sobre la realitat lingüística del país. Manca un estudi sobre els usos lingüístics als sistemes educatius.
Teniu alguna sospita?
Tenim informacions de diferents col·lectius –i el ministeri d’Educació també ho ha dit en alguna ocasió– que evidencien que l’ús del català com a llengua vehicular als sistemes educatius és relativament baix i, abans d’establir mesures concretes per revertir aquesta tendència, és necessari tenir xifres precises i sectorials. Això pel que fa a la captació de xifres. També hem proposat que es facin campanyes de sensibilització en sectors específics. De manera genèrica ja se’n fan. Sectors com ara l’administració de Justícia, els comuns, l’àmbit sanitari… Fent incís en les obligacions, però també en les sancions. El vessant sancionador també és important. De fet, hem proposat que s’incloguin dins del Pla Nacional l’increment de controls per part dels inspectors competents en matèria comercial. Per tant, cal reforçar les accions en aquests tres eixos: estadístiques, campanyes i inspeccions.
Quan parles de llengua vehicular et refereixes únicament a la llengua usada a l’aula?
No. La transmissió oral del català no la podem centrar només en la transmissió oral d’informació. La llengua no és només una eina. També ens serveix per transmetre una cultura, una identitat. La llengua, de fet, és una manera de veure el món, les coses. I el que veiem és que l’ús del català entre el professorat, el personal de l’escola i els alumnes baixa. Hem d’intentar promoure mesures perquè la llengua vehicular entre els alumnes sigui el català, que no hi hagi alumnes que tenen el català com a llengua materna i es vegin forçats a canviar de llengua. La prioritat ara és disposar de xifres per poder començar a treballar en aquest sentit.
Què hem de fer amb el castellà, la llengua que posa més en perill l’ús social del català? Quina condició li doneu? És l’enemic a abatre?
No és una qüestió de tractar cap llengua com a llengua enemiga. Sigui el castellà, sigui el francès, sigui quina sigui la llengua que posa en perill el català. El problema no és que sigui una llengua o una altra. El problema és que hi ha una llengua dominant –o unes llengües dominants– que posen en perill la nostra llengua autòctona. No s’ha de tractar el castellà com l’enemic. És cert, però, que el castellà és majoritàriament la llengua que té més influència. No és qüestió d’enemistar-nos amb ningú; és qüestió de defensar la nostra llengua.
Quin paper juga la immigració aquí? Debilita la llengua?
Tenim immigració de molts tipus a Andorra. Pel que fa als immigrants que venen de països llatinoamericans, la majoria treballen al sector comercial, en feines d’atenció al públic. I, òbviament, tenen la facilitat i les condicions per mantenir el castellà. El problema no és l’origen dels immigrants. Tot i que també hi ha casos d’immigrants originaris de països europeus que només es relacionen amb catalanoparlants i parlen la seva llengua materna i el català. El problema, però, com deia, no és l’origen. El problema és si es donen els mitjans suficients als immigrants per aprendre la llengua i si se’ls obliga a tenir un coneixement mínim. Cal que la immigració es comporti d’una determinada manera lingüísticament, és a dir, en benefici del català. És una qüestió d’imposició d’uns certs requisits. També –és cert– hi ha immigrants comunitaris que s’estableixen a Andorra i només aprenen castellà.