Dissabte torna a casa...
Sí. He nascut aquí i ho considero casa meva. Hi vaig amb molta il·lusió de veure la gent que m’estima i que em vegin i de jugar contra l’Andorra.
Què suposa jugar contra l’equip tricolor?
Per a mi, és important, perquè vaig jugar molts anys allà, però també perquè em vindrà a veure la família i els amics. És un al·licient més: poder demostrar el que soc davant seu.
I el partit no es juga a una categoria qualsevol, sinó a LaLiga Smartbank...
L’any passat ja vam tenir els dos enfrontaments i vam guanyar, però la Segona Divisió són paraules majors. I més després de veure els dos anys que hem fet els dos equips, que han estat molt bons. Ara és un últim partit per gaudir i mirar d’acabar amb un bon gust de boca.
“A principis de temporada estava preocupat; l’únic que demanava és que cap dels dos ens juguéssim res perquè hauria estat un escenari molt complicat per a mi”
Arriben tots dos amb la feina feta...
Reconec que, a principis d’any, estava preocupat. L’únic que demanava és que cap dels dos ens juguéssim res perquè hauria estat un escenari molt complicat per a mi. Afortunadament, els dos hem fet una bona temporada, ells amb el seu joc i nosaltres amb el nostre, fent bon futbol i jugant a l’atac i hem aconseguit el nostre objectiu.
Com valora la temporada de l’Andorra?
Els segueixo des de la distància; he vist força partits, tot i que no tots. La veritat és que em diverteixo molt mirant els seus encontres. Juguen un futbol molt atractiu, volen la pilota i busquen la porteria contrària. Potser, els falta, alguns cops, l’última passada, però et dominen amb una facilitat increïble. No he vist cap equip que els hagi pogut treure la pilota. Crec que és el millor futbol associatiu que es pot veure a Segona i això, venint d’un equip recent ascendit, són paraules majors. Demostra els resultats d’un procés que fa anys que estan fent.
Quines diferencies veu entre Vila-real B i l’Andorra?
Crec que nosaltres som més verticals i ell no ho són tant. Tampoc ens importa tant no dominar en algun moment i ells ho volen fer sempre, tenir la pilota, dominar el rival i sotmetre’l. Tots dos juguem futbol d’atac i volem fer mal amb la pilota i som capaços de fer-ho de formes diferents.
L’arribada del Quique Setién al primer equip ha canviat alguna cosa en la idea de joc del filial?
[Setién i Miguel Álvarez] Són diferents entrenadors. Tots dos busquen futbol d’atac i tenir la pilota, però no hi ha hagut gaires variants. És bo per a nosaltres tenir diferents recursos i capacitats a l’hora de jugar, dominar diferents sistemes. Això ens fa ser jugadors més rics i tenir més recursos en el futur per gestionar més sistemes i models de joc.
Què suposa per a Iker Álvarez la figura de Miguel Álvarez?
Ha estat un entrenador que crec que, tant a mi com a tots els jugadors que hem estat aquests dos o tres anys al filial, ens ha marcat molt. És molt bo tècnicament, amb molts coneixements, i això ens ajuda molt. L’estratègia, que als joves ens costa més, la té treballada. Quan arribes a futbol professional, això et marca molt i fer conscient d’això a un grup de gent jove és bo. És exigent i vol treure el màxim de nosaltres. El grup està molt agraït i té ganes d’aprendre i seguir treballant.
Com valora la temporada del Vila-real B?
Hem fet un bon any. Sí que és veritat que amb la gran lliga que estàvem fent se’ns va fer difícil aconseguir els últims punts. Hem assolit l’objectiu a Segona amb molts jugadors joves que començaven en el futbol professional, amb participació de gent de categories inferiors. Salvar-te en una lliga tan competitiva no és fàcil. Ningú ha de pensar que hem fet només una temporada normaleta. Al contrari, reitero, hem fet un molt bon any. Si no haguéssim tingut aquesta mala ratxa al final. A aquestes altures és tan difícil guanyar... Costa treure molts punts, més en aquests moments decisius quan entren els nervis o l’angoixa. Quan et jugues alguna cosa és molt complicat.
“Al principi, em va costar una mica l’adaptació a la nova categoria; un cop passat aquest tram inicial, crec que ho he fet bé. Hi ha coses a millorar, com cada any i vull seguir fent-ho el vinent”
I la d’Iker Álvarez?
Crec que també bona. Al principi, cert, em va costar una mica l’adaptació a la nova categoria. Un cop passat aquest tram inicial, crec que ho he fet bé. Hi ha coses a millorar, com cada any i vull seguir el vinent. I penso que també ha estat positiva a nivell de selecció, amb el punt a Kosovo.
Hi ha un abans i un després de la sortida de Rulli?
Es pot dir així. Tinc la sort que he compartit vestuari amb porters amb qui tinc molt bona relació, amb Giani, amb Filip, amb Pepe... És cert que vaig començar a comptar amb més minuts i continuïtat i això es nota molt, més quan ets jove que els necessites. Ha marcat la temporada i m’ha ajudat a tenir continuïtat.
Com veu el futur? Es veu fent el salt al primer equip?
Sí, per què no? Sé que he de tenir paciència i calma. Si en algun moment ho he tingut a prop és ara. Haig de donar el màxim de mi mateix en aquestes temporades que venen, tant a nivell personal com professional, però sense perdre el cap; seguir treballant cada dia i, si arriba l’oportunitat, aprofitar-la.
I la selecció, com valora el moment actual?
Està creixent molt els darrers anys; som capaços de plantar cara a gairebé tots els partits i fer més coses cada cop amb pilota, que és un dels problemes que teníem fins ara. Tenim molt marge de millora. Hem de continuar progressant, plantar-nos en un partit important i donar la sorpresa, tant amb pilota com sense. Fer un pas endavant. I les primeres oportunitats són les de Suïssa i Israel.
“Si en algun moment he tingut a prop el primer equip és ara; haig de donar el màxim de mi mateix en aquestes temporades que venen, tant a nivell personal com professional, però sense perdre el cap; seguir treballant cada dia i, si arriba l’oportunitat, aprofitar-la”
Que el seleccionador sigui el seu pare és un avantatge o un inconvenient?
Aquesta pregunta me l’he fet jo mateix molts cops. Hi tinc molt bona relació. M’aconsella molt durant l’any. Parlem gairebé tots els dies. I, en canvi, quan arriba la setmana de selecció, no creuo cap paraula que no sigui com qualsevol altre company. A vegades, no parlem res. Llavors, no fa cap funció de pare. Separem el que és personal del que és professional. Molts cops, tot just ens diem bon dia per telèfon.
Veurem algun altre andorrà a l’elit els propers anys?
Espero. Crec que les coses s’estan fent bé des de la Federació. Els joves comencen a buscar fora i a entrar en categories més elevades o a la base de clubs importants, com Berto o Julen Sánchez. Aquest és el camí, jugar partits a fora, competir amb més gent que no només a Andorra, on coneixes la cara i què fa tothom. També tenim jugadors a fora del país i això aporta coses diferents.
A Vila-real coincideix amb Tere Morató, com és la relació?
Bona. Ens veiem poc perquè ella entrena a un altre lloc de la ciutat esportiva però sempre que ens trobem parlem una bona estona i ens expliquem com ens va. L’altre dia, abans del partit que havia de jugar, em va dir que estava nerviosa perquè estava en joc el descens. Van salvar-se i la vaig felicitar després.
Com veu el ‘cas Vinicius? De debò hi ha racisme al futbol espanyol?
És complicat. Jo no crec que hi hagi racisme al futbol espanyol, però sí que és cert que entra gent racista als estadis i embruta la imatge de tota una afició, en aquest cas la del València. Ha passat abans amb altres estadis. Són energúmens que embruten la imatge.
I hi ha solució?
Sí, segurament. I no només en l’àmbit futbolístic. També en el social. Quan no és tota la societat, com passa en aquest cas, que són persones en concret, o s’han de vetar l’entrada als estadis o fer alguna cosa. Els racistes no han de poder entrar al camp o prendre decisions sobre l’esport i embrutar la imatge de la societat o, en aquest cas, d’aficions.
Comentaris