Roger Pera || Actor

“Deixar una addicció és fàcil, el treball personal és el més difícil”

Nascut a Barcelona al 1973 va començar la seva carrera com a actor i actor de doblatge des de ben petit. Un conjunt de circumstàncies el van portar a una addicció de la qual se n’ha sortit i d’on han nascut un llibre i una obra de teatre. Pròximament, representarà a l’Auditori Claror ‘Èxit, el musical de la meva vida’, basat en el llibre, ‘Èxit, on tot comença’.

L'actor Roger Pera.
L'actor Roger Pera.

Sortir-se’n d’una addicció no és fàcil, sempre és molt més fàcil caure’n. Però amb treball, constància i dedicació es pot fer. Així ho demostra Roger Pera a la seva obra ‘Èxit, el musical de la meva vida’, i així ho explica al seu llibre ‘Èxit, on tot comença’. Ell ho sap de primera mà, ho ha viscut i també ha lluitat contra aquesta malaltia, que era l’addicció a la cocaïna.

El públic ho podrà veure i viure amb ell el pròxim dilluns a l’Auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria, on Pera representarà la seva vida en teatre. Tot el que es recapti de la venda d’entrades es destinarà a ajudar a l’associació Projecte Vida.

Què trobarà la gent que vagi a veure l’obra aquest dilluns a Sant Julià?

L’obra està basada en el meu llibre, que comença un dia que jo no em vaig presentar al teatre perquè estava consumint cocaïna. El llibre també és molt cinematogràfic, explico el moment i llavors faig un flashback i començo a explicar tota la meva vida. I jo el publico perquè és una història potent. Jo sóc dels primers nens que van fer doblatge, abans als nens els doblaven dones. Aleshores també feia televisió, teatre, jo no anava a l’escola. Així, a aquest llibre explico la meva vida plena de secrets i aventures, però també l’obstacle que se’m va posar pel mig i com el vaig superar.

Aleshores, es veu el mateix que al llibre?

Sí, totalment. Perquè no es tracta d’un llibre trist, sinó al contrari. És ple d’optimisme i és molt divertit. La meva vida ha estat molt divertida, però també l’explico d’una manera seriosa i vull exposar una addició el que realment és.

“Crec que és important explicar bé què és una addicció i que es fa per superar-la”

És un llibre i una obra molt personals, com et trobes en el moment de fer-los? Com et fas l’ànim?

De vegades em pregunten si l’escriptura d’aquest llibre ha estat com una catarsi, com una teràpia. I jo sempre dic que ja estic fart de teràpies, n’he fet moltes. El que jo vull és compartir i explicar una cosa que en aquest país encara és una mica tabú. És una cosa que s’ha posat sempre sota l’estora, i sempre s’ha amagat, fins i tot u mateix quan té una addicció no ho vol acceptar. Però als Estats Units, per exemple, no passa. Allà et diuen anem a sopar i dius no que tinc alcohòlics anònims, i no passa res. O en el cas d’anar al psicòleg o psiquiatre, és com dir que estem bojos. Estem molt endarrerits en aquest tema. Aleshores crec que és important explicar bé què és una addicció i que es fa per superar-la. Perquè una addicció és bàsicament una autoestima baixa, d’allà ve tot. Ja sigui cocaïna, heroïna, alcohol, sexe, els jocs, el que sigui. Tot això vol dir que estàs molt baix d’autoestima. Les persones que tenen un problema d’addicció és perquè tenen una fragilitat, com la hipersensibilitat.

És més fàcil traslladar aquest missatge mitjançant l’humor?

Totalment. A la meva vida el sentit de l’humor ha estat molt necessari. Si vols viure molts anys, protegeix molt i molt el teu sentit de l’humor. És important, sobretot, no dramatitzar les coses que poden tenir solució. A la meva vida han passat coses molt divertides, perquè la meva família és molt divertida i hem passat moltes aventures. Per aquest motiu jo sempre vaig acompanyat del sentit de l’humor.

Has nomenat la teva família. En moltes ocasions les addiccions també són tabú dintre de la família, tu t’has vist recolzat?

Jo m’he sentit molt recolzat, però hi ha altres persones que no han tingut aquest suport i n’han sortit. No és una de les coses més importants. Vull dir, que tu vulguis sortir-te’n és clau- Hem d’entendre que això és una malaltia, i quan ho vaig assumir i vaig veure que havia de fer un treball personal em vaig treure molta culpabilitat de sobre. Jo sempre dic quan vaig a les escoles als nens que si ells es proposen no fer una cosa, i la tornen a fer, aquí hi ha un problema. És a dir, tots hem tingut una mala borratxera, però si dius que no ho faràs el pròxim dissabte, i ho tornes a fer, aquí està el problema. I que els expliqui això de vegades ho agraeixen molt, perquè jo els hi passo imatges de tota la meva carrera, i de la meva família. I els dic que és lògic que facin tot això, i que estan en una edat en què faran el contrari del que se’ls digui, i és el que han de fer. Però simplement els demano que escoltin la meva història, perquè si a mi m’haguessin dit tot el que vindria després de la primera ratlla de cocaïna, no ho hagués fet.

Exit 2
 

Ha comentat que ha tingut molta teràpia en aquesta vida, i precisament ara s’està formant com a terapeuta...

Jo evidentment no puc ser psicòleg, per a això es requereix una carrera que no tinc. Però sí que puc ser terapeuta i m’estic formant. Tot el que he après quan vaig fer la rehabilitació i les teràpies per tenir més coses, més tècniques, una forma de saber explicar el que hi ha. I espero poder anar a moltes escoles més, de fet a l’octubre venim a Andorra per anar als centres educatius.

En aquest sentit, precisament, col·labores amb Projecte Vida, que ofereix grups d’ajuda mútua, has participat en algun?

Amb Projecte Vida, concretament amb l’Eva, el pròxim dilluns serà el primer dia que treballarem i que ens coneixerem. Però a partir d’aquí col·laborarem amb moltes coses. Els grups són molt importants per poder solucionar els problemes. És molt difícil sortir-se’n d’una addicció amb una teràpia individual. El que ajuda són els grups. Quan jo vaig començar, quan vaig acudir al primer grup, pensava que jo no tenia res a veure amb l’addicció d’aquelles persones, amb consumir a aquell nivell, perquè jo no consumia tots els dies. Però allà et fan veure que a tots ens passa el mateix. Cada vegada que caus, el grup et recolza, et vigila, t’aconsella.

“Les etiquetes que et posa la societat es posen i es treuen. Perquè sortir d’una addicció significa tanta força de voluntat, tant d’esforç i tanta humilitat”

Aquesta reticència inicial, per tant, és habitual...

Sí, però és necessari, i les etiquetes que et posa la societat es posen i es treuen. Perquè sortir d’una addicció significa tanta força de voluntat, tant d’esforç i tanta humilitat. De fet, crec que tots hauríem de parar un any i veure què ens està funcionant, què ens agrada i el que ens fa bé. Perquè el treball que es fa en una recuperació és molt potent.

Existeix una por intrínseca a enfrontar-se a aquestes coses, sobretot a enfrontar-se a u mateix...

Aquest és el gran treball. Deixar una addicció és fàcil, el treball personal és el més difícil. Esbrinar coses, recordar coses, tirar enrere el fil fins a trobar on va començar tot. En el meu cas va començar de ben petit, ja que l’èxit era complicat i sempre patia. Era un nen que no s’estimava, i era feliç treballant. Perquè m’estimava molt la feina, allà em cuidaven. Aleshores el meu gran problema és que sempre he volgut treballar, treballar i treballar. Ser el millor treballant, el millor fill, el millor nòvio, l’amic més potent, la persona més màgica, i això esgota. I quan pares, t’ajuda a conèixer-te, perquè sempre has estat tan pendent dels altres que t’oblides de tu. I el meu fil va començar aquí.

Comentaris (1)

Trending