El projecte de llei de modificació de l’actual marc normatiu per als usos agrícoles i ramaders, quant a les construccions, a les instal·lacions, s’ha de tramitar més aviat que tard cap al Consell General. Casal ha explicat que el text ha estat “revisat políticament pels cònsols i tècnicament pels tècnics dels comuns”. I és que entre altres coses els canvis han de permetre harmonitzar la construcció -caldrà un reglament a l’efecte, també- en tot el territori nacional. I impedir que hi hagi les distincions que haurà cada ordinació parroquial permet. “No hi havia una harmonització en sí mateix i podria provocar inseguretat jurídica”, ha indicat el titula ministerial.
El text que ara es tramita s’ha treballat també amb els consellers de les comissions legislatives que tracten el sector primari i, també, la qüestió territorial. Perquè al final, qui haurà de tractar les eventuals esmenes seran els integrants de la comissió de Política Territorial. El projecte de llei, pensat per als pagesos i ramaders -que a través de la seva associació també han tingut possibilitat de dir-hi la seva-, comporta al cap i a la fi una modificació de la llei general de l’ordenament del territori i l’urbanisme. La nova normativa també persegueix “la integració paisatgística” de les explotacions primàries i “l’abaratiment de costos” de construcció. Els canvis es fan al marge “de la modificació global” que suposa la reflexió que s’està fent al tomb de la sostenibilitat en l’urbanisme i la construcció general del país.
El que hi ha en l’actualitat ja està fet. Els canvis es pensen per a les futures instal·lacions en dues potes: les destinades a usos forestals, apícoles i agrícoles; i les que s’orienten cap a la ramaderia. En aquest darrer sentit s’han establert una barems ajustats “a la capacitat ramadera perquè no tinguem construccions grans dimensionades de forma arbitrària”. Els canvis que s’introdueixen fixen determinades condicions per a aquelles construccions que es vulguin fer en sòl urbà no consolidar i en sòl urbanitzable, d’una banda, i les que es projectin en sòl no urbanitzable.
La principal diferència és que en els dos primers casos les instal·lacions tenen vocació de provisionalitat. I en el tercer cas, si es compleixen un seguit de condicions i el ministeri hi dona l’acord, l’edifici que es faci tindrà consideració de permanent. Els metres que es poden construir i tot plegat és el mateix. Si fins ara es podien construir instal·lacions agrícoles, forestals o apícoles d’un màxim de 400 metres quadrats de superfície i un màxim de quatre plantes, la nova llei establirà que puguin ser edificació de fins a 400 o 500 metres quadrats de superfície per cadascuna de les plantes fins a un màxim de dos. I encara amb una condició més: la parcel·la on s’edifiqui ha de fer el doble de la planta base a construir.
“És una llei amb clara vocació facilitadora, pels que hi ha i pels que puguin venir”, ha indicat Casals, el director del departament
Pel que fa a les instal·lacions ramaderes, en funció de la tipologia d’animals -que si boví, que si equí, que si oví i cabrum- s’han de complir uns barems de metres construïbles i metres no construïbles. Si es fa un equipament de fins a 800 metres quadrats, es poden fer dues plantes. Si se supera dit llindar, s’ha de fer tot en un sol pis i fins a un màxim de 1.200 metres quadrats. Tot plegat busca facilitar “granges el més funcional possibles” que possibilitin la mecanització i el maneig. “És una llei amb clara vocació facilitadora, pels que hi ha i pels que puguin venir”, ha indicat Casals.
Mentre que Casal, el ministre, ha deixat clar també que els canvis que s’han fet pensen en facilitar la feina a les noves generacions de pagesos i ramaders, de mirar de possibilitar una vida professional millor i, també, tenint en compte, i molt, la tipologia d’explotacions actuals i, per exemple, que “tenim una ramaderia extensiva, que pastura quatre o cinc mesos de l’any fora de les explotacions ramaderes. Els animals viuen dins de l’entorn natural perquè hi ha una estabulació lliure”. I les instal·lacions que els han d’acompanyar s’han d’integrar al territori.
Comentaris (3)