Una ex-viceconsellera del govern basc espera la resolució del 'xou' Ferrer-Martí per esdevenir la número dos de Salut

Era, és, de fet, tot un repte. En el món mèdic, clínic, n’ha vist de tots colors i després d’una llarguíssima trajectòria en gestió sanitària res o gairebé res li fa por. Ni tan sols posar-se al capdavant de la reforma sanitària andorrana de veritat. Però, per ara, no s’atreveix a desfer les maletes. L’exviceconsellera basca de Sanitat i Consum Lola Ruiz Iglesias s’hauria de convertir en la número dos del ministeri de Salut. Des del punt de vista tècnic, hauria de ser, ‘de facto’, la màxima responsable. El currículum l’avala. Però la posició de Rosa Ferrer dins el Govern després del trencament del pacte entre Cd’I i els demòcrates la manté en l’aire. 

És clar que Ruiz, que amb un contracte de relació especial que la fa assessora directa de la titular de Salut, tenia, té, vaja, el beneplàcit del màxim responsable de l’executiu, Toni Martí. Però va ser Ferrer qui en va buscar les referències -en l’entorn socialista en què l’ara ministra s’ha mogut molts anys- i va ser ella qui hi va dipositar la confiança i va aconseguir convèncer-la perquè, un quart de segle després de ser una de les principals responsables de la reforma de la sanitat basca -just quan el govern autonòmic va rebre les competències en matèria de salut des de l’executiu central espanyol-, es traslladés al Principat a implementar d’una vegada per sempre el nou model sanitari andorrà. 

Una reforma sanitària que es dilata en el temps i va més lenta que a pas de tortuga. Ruiz ja ha estat buscant pis al país, segons diverses fonts, i el seu ‘fitxatge’ s’havia de comunicar oficialment si no hagués estat per la dimissió de la consellera general Conxita Marsol. No. En aquest cas no té res a veure amb el fet que Marsol abandoni la cambra parlamentària per aspirar a cònsol de la capital defensant els interessos de DA en contra de la formació creada per Ferrer. Es dóna el cas que l’ara ja exconsellera presidia la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient. I fins que no es reorganitzi la comissió… s’haurà de veure què passa.

Un brillant currículum

El que no hi ha dubte és del brillantíssim currículum del fitxatge. Una altra cosa serà que s’adapti o no al Principat. Però Lola Ruiz és una expertíssima en gestió clínica i molt més. Llicenciada en Medicina i Cirurgia (1978) per la facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid és també Master of Science per la London School of Hygiene and Tropical Medicine, un centre de la Universitat de Londres. Després d’obtenir el màster va tornar a Espanya per fer-se càrrec de la direcció general dels Serveis Sanitaris i Socials de la Diputació Provincial de Sevilla (1984-1987).

Posteriorment va ser viceconsellera de Sanitat i Consum del govern basc entre el 1988 i el 1991, en el que va ser el segon mandat del ‘lehendakari' José Antonio Ardanza. Després d'una estada de nou mesos a Catalunya, fent diferents projectes relacionats amb atenció primària i coordinació assistencial (lligada a l’hospital Parc Taulí), torna a Madrid com a cap del departament de Política i Administració Sanitària a l'Escola Nacional de Sanitat (de 1991 fins a 1995). 

A partir de llavors enceta la seva carrera en l’àmbit privat. Durant cinc anys va ser la directora del Centre de Desenvolupament i Innovació Sanitària de l'Institut d’Empresa. Deixa aquell lloc (2001) per incorporar-se com a directora del Sector Sanitari a KPMG Consulting. A partir de setembre del 2003 i fins el mes de maig passat, la doctora Ruiz treballa a Hewlett Packard Espanya com a directora d’Estratègia per al sector sanitari. Ara es mantenia al capdavant de la seva pròpia empresa d’assessoria en matèria de gestió clínica.

Al llarg d'aquests anys, Lola Ruiz ha mantingut la seva activitat acadèmica. Des de l’octubre de l’any 2000 i fins el 2014 com a directora de la Càtedra Pfizer en Govern Clínic i des de l'any 2001 i fins el 2013 com a directora del Programa d'Expert en Gestió d'Organitzacions Sanitàries a la Universitat Carlos III de Madrid. És col·laboradora habitual de programes de formació de directius sanitaris, caps de servei i metges clínics, en l'àmbit de la gestió de les organitzacions i política sanitària. També ha col·laborat en projectes a Amèrica Llatina, Angola, Moldàvia, Ghana i Bulgària.

L'any 2000, i com a conseqüència de la feina que va realitzar per al ministeri de Defensa espanyol en la modernització de la Sanitat Militar, va ser condecorada amb la medalla al Mèrit amb distintiu blanc per l’executiu de l’Estat veí. Ara s’haurà de veure si el ball de bastons per una eleccions comunals la deixa finalment aterrar o no. I si s’ha consumat la contractació, caldrà veure quines condicions i clàusules hi ha. Especialment si la batussa política l’obligués a marxar (una altra cosa és que decideixi ella ja no incorporar-se) abans de començar a exercir.