Una desena d'entitats accedeixen a la informació confidencial sobre Vall Banc

Comentaris

Una desena d\'entitats accedeixen a la informació confidencial sobre Vall Banc
Una desena d\'entitats accedeixen a la informació confidencial sobre Vall Banc
Una desena d’entitats bancàries han firmat el document de confidencialitat d’exigència obligatòria per poder accedir a la informació disponible fins ara relativa a Vall Banc. Això vol dir que aquests bancs tenen interès en saber de què es composa l’hereu bo de Banca Privada d’Andorra (BPA). En cap cas pressuposa que algun dels interessats acabi concretant una oferta de compra per l’entitat pont constituïda per l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). La consultora contractada per l’AREB per fer una mena de selecció prèvia de possibles candidats a adquirir Vall Banc en la subhasta subjectiva -és a dir, sense plec de condicions previ- ha contactat amb una quarantena d’entitats bancàries, financeres o similars. Així ho van explicar els responsables de l’AREB en la darrera compareixença que van fer davant els integrants de la comissió parlamentària per a l’estabilitat financera o més coneguda popularment com a comissió d’investigació del ‘cas BPA’. En una reunió a porta tancada, Albert Hinojosa i César Goyache ja van deixar clar que la majoria de les firmes consultades havien declinat qualsevol interès. Finalment han estat una desena, entre les quals hi ha els quatre bancs andorrans encara plenament operatius -Crèdit Andorrà, Andbank, MoraBanc i BancSabadell-, els que han firmat el document en què es recullen un seguit de clàusules de confidencialitat per tal de poder consultar la documentació relativa a Vall Banc, una documentació que encara no deu estar completada perquè encara s’ha de fer el traspàs d’actius des de BPA com al nou banc. En cap cas podran fer pública cap informació que coneguin arran d’haver consultat la informació que l’AREB posi a la seva disposició amb l’únic objectiu de poder-los reforçar l’interès (o no) pel banc pont. Les fonts consultades no han sabut determinar si són cinc o sis els bancs o entitats financeres estrangeres que també haurien mostrat interès en estudiar el que seria una mena de primer llibre de venda de Vall Banc. Segons les mateixes fonts, coneixedores del procés, inicialment no hi ha cap banc espanyol i, en canvi, sí algun d’un cert pes al centre d’Europa. Les mateixes fonts han recordat que dels bancs andorrans n’hi ha dos que des de l’inici s’han pràcticament descartat del procés. No obstant això, Andbank i BancSabadell, l’entitat que proporcionalment més dipòsits ha rebut producte de la redistribució dinerària que hi ha hagut al país i el moviment de capitals existent arran de la crisi de BPA, també haurien firmat poder estudiar la documentació. Aquestes dues entitats només intervindrien, segons les fonts, si al final de tot plegat s’hagués d’optar per una solució ‘de salvament andorrà’. Sinó, Crèdit Andorrà i, especialment, MoraBanc, sempre han partit amb avantatge. Una de les alternatives als bancs amb qui contacta Key Capital seria la proposta de banca cívica o assimilable a l’austrosuïssa banca Raiffeisen que gent del país està mirant de constituir. L’economista i exconseller general Eusebi Nomen ja ha reconegut públicament que és un dels impulsors d’aquesta iniciativa que intentaria involucrar els treballadors com en una mena de banca cooperativa. Cert que la legislació andorrana actual i la recent aprovada llei de cooperatives no preveu que l’activitat bancària i financera s’hi pugui acollir, però els impulsors del ‘projecte Raiffeisen’ han assegurat en diferents fòrums que aquest escull seria salvable. Traspàs retardat Un element imprescindible per dotar Vall Banc de realitat és que se li traspassin els actius denominats bons o no tòxics procedents de BPA. Aquest procés estava previst que s’iniciés el 31 de juliol però segons diverses fonts, l’operativa s’hauria retardat algunes setmanes o, com a mínim, s’hauria alentit de forma important. El trasllat d’actius estaria subjecte a la realització d’un informe de PricewatershouseCooper’s (PwC) relatiu a les auditories que ha estat fent. L’informe encara no estaria del tot tancat. Així, no és fàcil pensar que serà difícil que Vall Banc pugui passar a ser operatiu el 31 d’agost tal com inicialment s’havia dit. Encara que no està escrit enlloc, el Govern no avalaria l’operativa del nou banc fins que no es tinguin revisats el 75 o el 80% dels comptes i clients de BPA. El traspàs d’actius no és en l’únic que està treballant l’AREB. Durant aquesta setmana s’ha de tancar del tot i firmar el conveni amb els treballadors de BPA. Com ja va avançar l’Altaveu, un dels elements sobre el qual se senten més satisfets els representants dels empleats és haver assolit un acord per tal que aquells que es quedin sense feina puguin gaudir d’un any de cobertura sanitària encara que no trobin una altra feina. La normativa actual relativa a la CASS estableix que quan algú deixa de cotitzar manté la cobertura durant quatre mesos. Però no pas més. En aquest cas, per salvar l’escull legislatiu el que es faria és que s’imputaria a BPA el cost de mantenir cotitzant el treballador que es quedés sense el lloc de treball, ja sigui perquè no tingui cabuda a Vall Banc, perquè no vulgui anar a l’esmentada entitat cobrant un salari amb una rebaixa del 25% o més respecte del que cobra actualment o que quedi fora del futur comprador de Vall Banc. En el mateix escenari hi hauria l’assegurança privada mèdica de què gaudeixen els empleats de BPA. Els acomiadats rebran una indemnització corresponent a 25 dies per any treballat amb un màxim d’un any. Els que causin baixa voluntària haurien de percebre la meitat de la compensació esmentada. El fons de pensió també el podran recuperar aquells que es quedin sense feina, encara que no està clar que el puguin rescatar totalment.

Comentaris

Trending