Un error judicial permet deixar en llibertat un acusat de fer xantatge a bancs

Un error judicial permet deixar en llibertat un acusat de fer xantatge a bancs
Un error judicial permet deixar en llibertat un acusat de fer xantatge a bancs
Un gravíssim error judicial ha permès sortir de la presó a un home ucraïnès acusat de fer xantatge a diversos bancs del país. El processat, que ja havia complert condemna per altres delictes comesos al Principat, va ingressar el 5 de juny a la Comella després d’arribar a Andorra procedent de Grècia. Durant molt temps, Denys Pashchenko ha estat la única persona sobre la qual les autoritats judicials andorranes havien activat una alerta vermella d’Interpol. Per tant, se’l recercava per tot el món. Se’l va localitzar al país hel·lènic a final de l’any, i després d’un llarg procés judicial per decidir-ne l’extradició -aproximadament mig any-, un oblit de la batlle instructora n’ha possibilitat la seva excarceració. Com a mínim el Banc Sabadell Andorra (BSA) i Banca Privada d’Andorra (BPA) havien denunciat haver estat víctimes d’un intent de xantatge o extorsió per part de Pashchenko. L’ucraïnès se servia d’una documentació que li havia facilitat un exdirectiu de BSA per intentar treure diners de les entitats bancàries. Després de tota la ‘moguda’, de dur a terme accions judicials i policials, de posar en marxa procediments internacionals i d’acudir a Grècia a buscar el detingut, i de processar-lo i enviar-lo a la presó la matinada del 5 de juny passat, la batlle Azahara Cascales es va oblidar ara fa uns dies de renovar-li la presó provisional. En efecte, el termini ordinari d’empresonament preventiu pot durar un màxim de dotze mesos, però dividits en tres trams de quatre. Abans de finalitzar aquests terminis, el responsable judicial en qüestió ha d’explicitar la seva voluntat de retenir el pres. I hauria d’haver estat aquest el pas atès que no feia pas gaire setmanes que Cascales havia denegat alliberar Pashchenko. Però a la batlle se li va passar per alt la situació i la defensa de l’home hauria sol·licitat que, en conseqüència, es deixés sense efecte l’empresonament. I legalment, Cascales no va tenir més remei que atorgar-li la llibertat. Això sí, en l’aute en què s’acordaria l’alliberament es deixaria constància que l’home continua processat i que la instrucció va endavant. En conseqüència li imposa l’obligació de presentar-se a la Batllia sempre que sigui citat. Malgrat que un parell de familiars de l’home ostenten residència a Andorra, hores d’ara sembla complicat que Denys Pashchenko, que també va complir presó a Espanya per altres delictes, torni a treure el cap pel Principat. De fet -i encara que això no seria un impediment per acudir a la Batllia-, té una ordre d’expulsió per una altra causa per la qual va complir condemna al centre penitenciari.

El cas

Quan Pashchenko va ser enxampat a Grècia, feia mesos que la Batllia, amb la col·laboració de les autoritats judicials espanyoles i d’Interpol, investigava el que era una mena de ‘cas Falciani’ –l’afer protagonitzat per un informàtic empleat de la filial suïssa del banc HSBC que hauria sostret dades que revelarien informació sobre evasió fiscal d’uns 130.000 comptes– a l’andorrana. El cas que s’investigava com a mínim des d’inici del 2014 a la seu de la Justícia el protagonitzen un exalt directiu de Banc Sabadell i l’home de nacionalitat ucraïnesa amb diversos antecedents per falsificacions i estafes i que durant uns mesos va simular tenir interès en residir al Principat. Tots dos es van conèixer a la presó (i, de fet, i ‘a priori’ de forma col·lateral, el fins no fa massa director del departament d’Institucions Penitenciàries, Miquel Àngel Garcia, també apareix embolicat en l’afer). El primer, l’exbancari, va estar implicat en el mediàtic cas de blanqueig de diners suposadament procedents del narcotràfic que va quedar en no-res per un error judicial. Un altre error judicial. I el segon, l’ara alliberat Pashchenko, havia estat detingut per usar documents falsos. A la Comella van travar amistat i van posar les bases al xantatge que posteriorment hurien fet com a mínim als dos bancs esmentats a partir de nombrosa documentació sostreta (o almenys que tenia en el seu poder) per l’empleat bancari, que tenia sota la seva supervisió tota la divisió de banca comercial i personal de l’entitat afectada. El directiu del banc va ser detingut a final de novembre del 2010, just després que, entre altres, també s’hagués arrestat un subordinat seu, director d’una oficina de la mateixa entitat. Veient que ell podia córrer la mateixa sort –de fet, d’una detenció a l’altra hi va haver un parell de dies de diferència– va recopilar i va sostreure una bona part de la documentació i els contractes que havia originat a partir de la seva activitat professional. (El gros de la informació que va acabar en mans de Pashchenko i que emprava per a l’extorsió correspondria al 2010, justament). Empresonat l’exbancari durant mesos per formar presumptament part d’una organització criminal dedicada a blanquejar diners procedents suposadament de la venda de droga a Colòmbia, l’home, alturgellenc lligat molt temps a Sant Julià, va coincidir a la Comella amb l’ucraïnès, que havia estat processat, entre altres, per la creació de documents falsos. Aquest darrer va deixar la presó el juliol del 2011 en complir la condemna imposada i va ser extradit a Espanya per afrontar una altra pena. I el dirigent bancari va quedar definitivament absolt pel Tribunal de Corts el juliol del 2012. Hauria estat després que l’un i l’altre paguessin definitivament les seves penes que suposadament s’haurien aliat per fer xantatge a l’entitat bancària. Posant pel mig la documentació i els contractes de què disposaven. I que amenaçaven de fer públics.

Comissió rogatòria

Davant de la situació creada i el greuge patit, els bancs van posar l’afer en coneixement de les autoritats policials, judicials i, fins i tot, dels organismes supervisors del sistema financer. I aquí és quan la Batllia posa en marxa l’operació d’investigació. Fins al punt que l’exdirectiu bancari, de 59 anys, ja hauria complert un breu termini de presó provisional a Espanya per aquest cas. I, de fet, les autoritats judicials espanyoles també van imposar durant un temps determinades mesures cautelars sobre l’home. En aquest marc, la Batllia, a través d’una comissió rogatòria internacional (CRI), hauria sol·licitat l’extradició de l’home perquè respongués davant la Justícia dels càrrecs dels quals se l’acusa. Però hi va tornar a haver una discussió jurídica atès que, presumptament, l’exempleat de banca disposaria del doble passaport espanyol i andorrà. Qui va haver de veure si es donava lloc a l’extradició o no va ser el mediàtic (i ara ja traslladat de jutjat) jutge de l’Audiència nacional Pablo Ruz. L’exempleat de Banc Sabadell estaria processat pels mateixos delictes que s’atribueixen al ciutadà ucraïnès. Això són: presumptes delictes majors de xantatge i d’obtenció o ús il·lícit de dades personals automatitzades. En el cas de Pashchenko, la Batllia en no conèixer-ne el parador i considerant la gravetat del cas, va finalment va encomanar la seva recerca a Interpol, que durant molts mesos va tenir activada l’alerta vermella i en va difondre a través de la seva pàgina electrònica la seva identitat i búsqueda. Pashchenko, suposadament, hauria estat qui hauria fet efectiu de manera directa el xantatge als bancs afectats a partir de la informació confidencial obtinguda per l’exdirectiu. I servint-se de la documentació assolida a través de la intromissió presumptament il·legítima hauria exigit diners a canvi de no fer públics detalls de la documentació que obraria en el seu poder. I en el de l’exdirectiu bancari. El seu ‘modus operandi’ era similar però no idèntic. Habitualment es feia passar per un empleat d’una companyia de seguretat que assegurava disposar o saber qui tenia documentació privada de diversos clients del banc on trucava. Una documentació que incloïa informació personal dels clients, contractes, números de compte o moviments bancaris. La pressió l’exercia per telèfon i per correu electrònic. I, de fet també, ell o el seu entorn serien els responsables de la configuració d’un perfil a la xarxa social Facebook en què amenaçava de fer pública la documentació si no es retiraven les accions judicials encetades per les entitats davant la Batllia. En concret, els suposats xantatgistes amenaçaven de revelar contractes i converses telefòniques. Segons les fonts consultades, especialment l’exdirectiu bancari mantindria que l’extensa documentació que ell mateix va generar, a banda de permetre revelar la identitat de determinats clients, també permetria demostrar operatives que anirien en contra de les pràctiques bancàries comunament acceptades. I podrien deixar en entredit el banc on havia treballat. Però no només això, arran de la seva detenció per aquest cas a Espanya, com a mínim una part d’aquella informació va passar a mans de les autoritats judicials espanyoles. I com s’hauria comprovat, malgrat intentar fer por a més d’un banc -de fet, l’amenaça pràctica l’hauria dut a terme Pashchenko-, de documentació real amb el valor i transcendència que s’escaigués sols en tenia d’un banc.

L’home de l’alerta vermella activada per Andorra

Té 32 anys i, que hagi transcendit públicament, és una de les poques persones sobre les quals les autoritats judicials andorranes han activat l’alerta vermella d’Interpol, el procediment habitual davant aquelles persones que estan judicialment en recerca i captura per la presumpta comissió d’algun delicte o perquè han de complir una condemna. S’anomena  Denys Pashchenko. Ja va ser sentenciat el 20 de juliol del 2011 pel Tribunal de Corts a divuit mesos de presó, dels quals sis i mig ferms, i a set anys d’expulsió del Principat com a responsable en concepte d’autor de dos delictes majors de creació de documents públics inautèntics, dos delictes menors d’ús de documents públics inautèntics i un altre delicte menor de possessió del mateix document. Aquesta condemna tenia relació directa amb la detenció que havia estat practicada uns mesos abans, tant de Denys Pashckenko com de dues persones més.La detenció de l’ucraïnès, que llavors es feia passar com un ciutadà búlgar, es va produir el 3 de desembre del 2010. Des del setembre anterior se li feia un seguiment. Aquest home i un altre, també de suposada nacionalitat búlgara, feien llargues estades en hotels de cinc estrelles del Principat. Les indagacions de la policia van portar a descobrir que Pashchenko era Pashchenko i no pas qui deia ser. Per això van extremar la vigilància i van descobrir de nou que l’home era al país el 2 de desembre. Ell i dues persones més havien fet estada en dos hotels, d’Andorra la Vella i Escaldes, deixant a deure inicialment les despeses generades, quantificades en 6.186 euros i que amb posterioritat van ser abonades, amb la qual cosa es van retirar els càrrecs contra ells per una suposada estafa.Però Pashchenko no va poder evitar que se li imputés la falsificació documental i la utilització d’un document que havia adquirit a l’estranger per 8.000 euros i que va manipular per poder usar. De la investigació policial feta en aquell moment es va desprendre que Denys Pashckenko, sota la identitat falsa corresponent a les sigles D. D., havia obert comptes en un banc diferent a l’afectat per la intromissió il·legítima i del qual disposava de diferents targetes de crèdit. Juntament amb els altres implicats (un home búlgar de 31 anys llavors i una dona romanesa de 21 anys en aquell moment, i parella sentimental, també detinguts), haurien llogat un parell d’apartaments a Escaldes, un vehicle d’alta gamma i se’ls haurien intervingut diverses emissores de radiofreqüència, una escopeta de caça i una pistola de fogueig.Pashchenko, a qui també se li va trobar un passaport grec falsificat que va assegurar que desconeixia tenir, va afirmar durant la vista que tenia intenció de quedar-se a viure al Principat, on hi hauria vingut amb la seva dona que en aquell moment estava embarassada. L’ucraïnès hauria assegurat que la seva intenció era obrir una discoteca a Andorra.  Una vegada condemnat pel Tribunal de Corts, i en ser imposada com a ferma només la part de la pena que ja havia complert (sis mesos i mig), va quedar formalment en llibertat per la causa de la falsificació documental, malgrat que va continuar retingut per afrontar un procés d’extradició a Espanya que es va resoldre amb rapidesa. 

 

El cas que va dur un director de presó a plegar

A banda de l’exbancari i del ciutadà ucrainès, hi ha almenys un tercer investigat (que no pas processat a diferència dels altres dos) arran del mateix cas. L’oficial penitenciari Miquel Àngel García està encausat per uns presumptes delictes de xantatge i obtenció o ús il·lícit de dades personals automatitzades. La Batllia estaria investigant l’exdirector de la presó arran d’uns contactes que l’exbancari implicat en l’afer hauria pretès fer amb ell. Davant els dubtes que va generar el fet -hi hauria algunes trucades telefòniques enregistrades-, se’l va inculpar. Per evitar que un hipotètic agreujament de la situació processal de García acabés esquitxant el ministeri d’Interior i Justícia, atès que com a director d’Institucions Penitenciàries es tractava d’un càrrec de confiança, es va acordar un relleu discret i pactat. Va ser com d’aquesta manera va arribar al càrrec l’oficial de policia Francesc Tarroc. Va ser el nou director del centre penitenciari qui, al mes de juny, va sol·licitar al màxim responsable del ministeri, Xavier Espot, si calia que s’obrís un expedient disciplinari atès que hi havia diligències judicials penals obertes contra García. És potestat ministerial expedientar un funcionari d’aquestes característiques. Per ara la mesura no s’ha aplicat perquè es considera que no s’escau. I només es faria efectiva si hi ha un processament de l’investigat.

 

La causa de blanqueig ‘anul·lada’ per un (altre) error

L’exempleat implicat en el suposat xantatge a l’entitat bancària per la qual havia treballat (Banc Sabadell d'Andorra) va ser, juntament amb vuit persones més, processat per un cas de suposat blanqueig de diners procedents del narcotràfic que va quedar ‘anul·lat’ per diversos errors durant la investigació dirigida per la batlle Canòlic Mingorance. De fet, la instrucció va ser llarguíssima, i els dos principals implicats, un policia i el seu germà, andorrà que residia a cavall del Principat i de Colòmbia, van estar més d’un any a la presó. També va passar uns quants mesos a la presó l’ara implicat en el suposat cas de xantatge, que va ser acomiadat pel banc per aquella causa, i un dels seus subordinats. Però durant el judici, les defenses de més d’un dels processats van advertir de múltiples anomalies i al final el fiscal general va haver de retirar l’acusació en reconèixer que no hi havia hagut el control judicial necessari i, per tant, totes les proves “en massa”, derivades d’escoltes telefòniques, s’havien d’anul·lar. El Tribunal de Corts va haver d’absoldre els nou processats: sis membres d’una mateixa família (tres germans, la parella d’un d’ells i els pares), un amic i els dos empleats bancaris. La fiscalia havia arribat a sol·licitar inicialment entre 3 i 7 anys de presó per als acusats i multes que arribaven als sis milions d’euros en algun cas. En concret, per l’ex-empleat ara implicat en el presumpta cas de xantatge, l’acusació pública va demanar cinc anys de presó, una multa de tres milions d’euros i cinc anys d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o càrrec d’empleat d’entitat bancària o financera. 

L’afer es va descobrir arran de la intercepció del telèfon de l’agent de policia. Se l’investigava per un presumpte delicte de revelació de secrets i, casualment, de les escoltes telefòniques en va resultar que estava relacionat amb altres afers suposadament més greus. Tibant del fil, però com s’acabaria reconeixent, de manera no ajustada al que marca el Codi de procediment penal, es va descobrir que, suposadament, els nou implicats, en major o menor mesura, cooperaven per canviar importants quantitats de diners en bitllets de baixa denominació de 5, 10, 20, 100 i primordialment 50 euros, procedents dels beneficis econòmics presumptament obtinguts per l’organització mitjançant el tràfic il·lícit, per altres de valor facial alt, concretament de 500 euros, a través del sistema financer andorrà, rebent, se suposa, per aquesta tasca una remuneració en base a un percentatge del diner canviat, ocupant-se igualment del transport físic dels bitllets canviats vers els països productors o subministradors de l’estupefaent a l’origen o a tota altra destinació que l’organització criminal colombiana els ordenés. Els investigadors van arribar a quantificar que en pocs mesos la xarxa hauria mogut entre 3,5 i 4 milions d’euros. De fet, va bloquejar diversos comptes bancaris amb grans quantitats de diners i va segrestar diferents béns que arran de la sentència absolutòria van haver de ser alliberats i retornats als seus titulars.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.