Els fets havien passat la nit del 21 al 22 de desembre del 2023. Tant l’home, uruguaià actualment de 35 anys, com la noia, irlandesa que ara torna a viure al seu país, que es van conèixer a la barra del local, on van beure de forma important. A més, l’home hauria subministrat MDMA a la noia -i a altres persones- sense advertir què era el que els posava a la boca. En aquell moment estaven flirtejant tots dos, i lliurement, van decidir anar al domicili de la noia, no massa lluny del local nocturn, per continuar la trobada, moment en el qual es va produir l’agressió sexual.
L’home va ser condemnat pel Tribunal de Corts a la pena de 14 anys i dos mesos de presó i una multa de 2.500 euros, pel delicte menor de consum en local públic de droga tòxica MDMA, i els delictes majors de cessió de droga i agressió sexual constitutiva de violació. Contra aquesta sentència, el jove uruguaià va formular un recurs d’apel·lació, i el cas va arribar al Superior, que va decidir estimar parcialment el recurs i modificar parcialment la decisió de la primera instància i fixar una pena única de 10 anys i sis mesos de presó.
Tot i la rebaixa de la pena, el condemnat continua lluitant, presentant un recurs d’empara al Condicional al·legant que s’havia vulnerat el seu dret a la defensa. El jove exposa que no va poder obtenir la gravació integra (de mitjanit a les 4 del matí) del local d’esbarjo en el qual es trobaven aquella nit, una prova que considera essencial, ja que assegura que hagués pogut demostrar que la víctima va consentir consumir la droga que ell li oferia i, per consegüent, d’aquí se n’hagués derivat la manca de credibilitat de les seves declaracions. També considera que es va vulnerar el seu dret quan el tribunal va desestimar dos dels testimonis que ell havia sol·licitat; que la batlle instructora no va demanar que se li practiqués una pericial psicològica, així com la petició de què es fes una teràpia d’hipnosi forense tant a ell com a la víctima.
A més, l’home també es queixa que l’acte manuscrit que la secretaria judicial va enregistrar en la seva primera declaració era “il·legible”, i que s’hauria d’haver fet una nova traducció de l’anglès al català de la declaració de la víctima, ja que s’havia constatat que la traducció que es va fer per l’intèrpret inicial comportava errors. Finalment, considera que la decisió del Servei de Policia de no desplaçar-se al domicili de la víctima, perquè van deduir que s’hauria netejat l’escenari, no va permetre que es recollissin elements que haguessin pogut acreditar la veracitat de les seves declaracions.
Què en diu el Constitucional?
Doncs, de la lectura de la decisió impugnada “se’ns desprèn clarament que tots els arguments del recurrent van ser entesos, van ser analitzats degudament i que des d’aquest punt de vista no s’ha vulnerat cap dels seus drets fonamentals”. A més ressalten que pel que fa als retrets relatius a la instrucció del cas, posen en relleu que no es van exposar en el recurs d’apel·lació i, per tant, no pot pretendre que s’hagi vulnerat el seu dret a la defensa derivat del fet que uns arguments no presentats no van ser examinats per la Sala Penal.
Entrant en detall, pel que fa a les gravacions de l’interior del local, apunten que tots els vídeos disponibles es trobaven en les actuacions, i que els fets que hi van tenir lloc es refereixen als delictes de consum i de cessió de droga, delictes que el recurrent va reconèixer en primera instància. Quant a la no acceptació de Corts de dos testimonis, es deu al fet que aquestes persones no es trobaven presents en els moments dels fets, i es va considerar que no era necessari el seu testimoniatge. També ressalten que la pràctica d’una pericial psicològica, que reivindica el condemnat, va ser desestimada perquè la demanda va ser introduïda fora del termini; i que els problemes de traducció que podrien ser susceptibles de crear un dubte a favor del recurrent, “sí que van ser valorats per la Sala Penal del Tribunal Superior”.
Per tot això, consideren que els arguments del recurrent no estableixen una vulneració potencial dels drets establerts, i que aquest recurs d’empara està mancat de contingut constitucional i, per tant, no pot ser admès a tràmit.