Els policies d’investigació ha exposat que “en tots els casos d’agressió sexual que he investigat, sempre hem hagut d’anar a buscar el presumpte autor. És la primera vegada que em trobo algú que es queda al lloc dels fets”, ha afirmat davant el tribunal. Segons ha explicat, les imatges de les càmeres de seguretat reforcen aquesta percepció: després de sortir del lavabo, es veu la denunciant baixar “una mica esbarrada”, mentre que el jove madrileny apareix “tranquil, amb un got a la mà, sense que es noti res d’anormal”. A l’exterior, les càmeres capten el moment en què l’acusat rep un cop de puny per darrere i surt corrent, una reacció que l’agent ha qualificat de “lògica” davant una agressió física sobtada.
El mateix investigador ha destacat que, moments abans de la baralla a les gravacions es veu clarament com el jove es dirigeix caminant tranquil·lament cap a la direcció on hi havia aturada la patrulla policial. “Estava al lloc, tranquil. Per la meva experiència, això no és habitual en algú que acaba de cometre un delicte d’aquesta gravetat”, ha reiterat.
A més -al contrari del que ha declarat aquest matí un dels agents que es trobava al lloc dels fets que ha assegurat que el jove tenia una actitud “xulesca”-, els investigadors el van percebre com “una persona molt educada, més del que és habitual”, col·laboradora i coherent. “Tot el que em va explicar encaixava amb el que es veia a les gravacions”, ha afirmat. Segons aquest policia, el jove estava visiblement espantat i, inicialment, pensava que el motiu de la detenció era l’agressió física que havia patit. “No era conscient de la gravetat del delicte pel qual se l’acusava fins que li vaig dir que hi havia una denúncia per agressió sexual”, ha detallat. L’agent ha subratllat que l’acusat va negar rotundament l’agressió sexual i va insistir que tot havia estat consentit, assegurant que hauria aturat qualsevol acte si ella hagués dit que no. “Ell, segons la seva realitat, no va fer res malament”, ha explicat el policia, afegint que no és gens habitual que algú que acaba de cometre un delicte “surti, entri i, en veure una patrulla, s’hi acosti per saber què passa”.
La sessió també ha donat veu a familiars i amics del jove madrileny, que han dibuixat un perfil personal allunyat de qualsevol conducta violenta. Tots han coincidit a descriure’l com una persona sociable, educada, poc donada a les relacions esporàdiques i aliena a baralles o conflictes. “Em sembla impensable que hagi pogut fer una cosa així”, ha resumit un d’ells.
Durant la sessió de la tarda ha estat el torn dels pèrits i forenses. La doctora que va atendre la noia a urgències ha explicat que, durant l’exploració, la denunciant es va mostrar plorosa i inquieta en relatar els fets, però que no es van detectar lesions físiques. Es van recollir mostres d’ADN, sang i orina, i es va detectar que tenia clamídia, una infecció que, segons ha aclarit no podia haver estat contreta aquella nit, ja que el període d’incubació és d’entre set i catorze dies.
Pel que fa a l’informe pericial de la psicòloga forense que va avaluar a la denunciant, aquesta ha defensat un relat “clínicament coherent” amb una situació traumàtica. Ha descrit símptomes d’ansietat, trastorns del son, aïllament social i una resposta de paràlisi davant la situació, compatible amb mecanismes de xoc.
La psicòloga forense que va avaluar la denunciant ha defensat un relat “clínicament coherent” amb una situació traumàtica. Ha descrit símptomes d’ansietat, trastorns del son, aïllament social i una resposta de paràlisi davant la situació, compatible amb mecanismes de xoc, fent al·lusió a una simptomatologia compatible amb un trastorn per estrès posttraumàtic. Aquest informe, però, no tindria unes conclusions vàlides, o almenys això és el que ha determinat un contrainforme demanat per la defensa que ha valorat a nivell tècnic del procediment emparat quant a la metodologia per fer conclusions sobre el contingut i valorar la validesa del que s’extreia.
Les dues forenses encarregades d’elaborar l’informe, han criticat que el diagnòstic de trastorn d’estrès posttraumàtic es basi en una sola visita i en proves no específiques per avaluar aquest trastorn, sense entrevistes amb l’entorn ni corroboració externa de la simptomatologia. “És insuficient per acreditar un dany psíquic greu i el seu nexe causal amb els fets”, han conclòs. La vista finalitzarà demà amb la lectura dels informes finals del ministeri fiscal, l’acusació particular i la defensa.
Comentaris (3)