Els fets es remunten al 2008. L’home va denunciar la desaparició del seu vehicle quan, suposadament, estava de vacances amb la seva família fora del país. Mesos més tard, el cotxe, d’alta gama, va aparèixer en un garatge d’una població valenciana. Abans, però, ja havien cobrat gairebé 49.000 euros, el valor del vehicle indicat al contracte de l’assegurança.
El cas va acabar arribant al Tribunal de Corts. L’home estava acusat d’un delicte d’estafa qualificada per un valor superior als 6.000 euros. Fiscalia i, posteriorment, magistrats, entenien que havia simulat el robatori del vehicle per enganyar l’asseguradora. En la sentència, se’l va considerar culpable. El va condemnar a tres anys de presó condicionals i al pagament de prop de 38.000 euros d’indemnització.
No conforme amb la sentència, l’home va presentar recurs al Superior. Va defensar especialment el fet que no hi havia proves fefaents que permetessin indicar que l’home va ser el responsable del furt del vehicle. L’argument no ha estat comprat pels magistrats de la segona instància. Així, la sentència ha estat refermada i, ara, esdevé ferma.
Comentaris