Tres anys després que hagués d’abandonar de males maneres l’hospital i, fins i tot, que acabés marxant del país, el traumatòleg argentí Santiago Raggio torna al Principat. El cas de Raggio, com el d’Alfons Huertas, va ser una d’aquelles decisions preses per l’exdirector general del SAAS Lluís Burgués avalades pel tàndem format per Cristina Rodríguez i Toni Martí que la legislatura passada van aixecar una forta polseguera.
Tant Raggio com Huertas van deixar l'hospital, on havien aterrat el 2003, després que el SAAS emprés un bon reguitzell de suposades males formes. Això sí, amb una suculenta indemnització sota el braç. Però sense la possibilitat, com era el cas de l’especialista argentí, de poder continuar exercint al país al denegar-li l’autorització com a professional liberal, que és el que pretenia. Ara, Santiago Raggio sí que hauria aconseguit aquest permís, segons diverses fonts consultades.
Traumatòleg de capçalera, almenys durant una bona etapa, del pilot de motos i ara de cotxes Cyril Despres, Raggio tenia una bona cartera de pacients adeptes. De fet, l’octubre del 2013, quan juntament amb Huertas van ser acomiadats ‘ipso facto’ però després d’una bona temporada de situacions enrarides, diversos usuaris del centre hospitalari van mostrar el seu suport al traumatòleg, especialista en extremitats, especialment les inferiors.
Ja llavors la intenció de Raggio era establir-se pel seu compte a Andorra, on estava fortament arrelat, segons diverses fonts. Però no ho va poder aconseguir. Ara sí que obrirà una consulta com pretenia llavors i, segons algunes fonts, també prestarà serveis en les instal·lacions hospitalàries com a liberal. No obstant, això darrer està condicionat al fet que el metge obtingui l’acreditació hospitalària, que les fonts consultades no han pogut concretar si hores d’ara ha aconseguit.
Pocs dies després del seu controvertit acomiadament -que la ministra llavors de Salut i avui ambaixadora del Principat a França, Cristina Rodríguez, va justificar al·legant que els ‘despatxats’ no disposaven de la titulació que llavors el ministeri pretenia i que no eren tant polivalents com es volia-, Raggio i Huertas van fer manifestacions conjuntes denunciant haver estat víctimes d’una persecució. De ‘mobbing’ laboral i una campanya de desprestigi.
Tots dos metges sí que havien dirigit diverses cartes al Col·legi de Metges reclamant que es respectessin escrupolosament tant els seus drets com els dels seus pacients. Els facultatius s’havien queixat, per exemple, de manca del material necessari per a una operació o de la ubicació del despatx de la coordinadora del departament i el comportament d’aquesta.
Raggio es va formar inicialment a la facultat de ciències mèdiques de la Universitat Nacional argentina de la Plata. Va ampliar la seva formació a l’Institut Dexeus de Barcelona entre els anys 2001 i 2003 i, tot just després, va arribar a Andorra com a especialista en ortopèdia i traumatologia. A l’hospital Nostra Senyora de Meritxell hi va ser entre el desembre del 2003 i l’octubre del 2013, quan va ser despatxat de no gaire bones maneres però percebent tota aquella indemnització que li pertocava.
Un parell de mesos després passaria a exercir al seu país de naixement, a la Clínica de l’Oest Pehuajo, com a especialista novament en ortopèdia i traumatologia i cirurgia artroscòpica-protesica-reconstructiva. En el seu perfil professional de LinkedIn explica que té una experiència de més de deu anys en cirurgia reconstructiva post traumàtica (fractures) de les extremitats superiors i inferiors. Traumatologia esportiva, cirurgia atroscòpica d’espatlla, colze, genoll i turmell. Cirurgia protèsica d’espatlla, maluc i genoll. I teràpia cel·lular de les lesions musculars, de tendons o articulars.
Comentaris