Aquestes xifres s’inclouen en un informe signat pels tècnics del ministeri de Territori Manel Riera -director del departament-, Cristina Antelo -cap de l’àrea d’Urbanisme-, i Antoni Fiñana -jurista assessor del departament- elaborat el juliol d’aquest any i que avala en certa mesura la moratòria urbanística plantejada pel Govern. El creixement citat és el més realista, però el potencial és molt més elevat. Fins a xifres estratosfèriques i inassumibles.
La capacitat poblacional deguda al sòl urbà consolidat previst als plans d’ordenació i urbanisme parroquials ascendiria fins a 911.823 habitants. I la capacitat poblacional deguda al sòl urbanitzable pendent de desenvolupar mitjançant plans parcials s’enfila fins a 2.375.659 habitants. Sant Julià de Lòria és la parròquia globalment que més potencialitat de creixement té segons les previsions hipotètiques. Molt hipotètiques.
L’estudi analitza fins on permetrien arribar els serveis de què disposa actualment el Principat en l’hipotètic cas que s’arribés a desenvolupar tot el potencial urbanístic. Així, aspectes com l’hospital, la capacitat de depuració, les connexions energètiques… podrien assumir, segons el cas, entre el 10 i el 16% del que es projecta potencialment com a possibilitat de creixement. A la xarxa viària no li calen pas tants habitants per col·lapsar. Amb el que es preveu de forma realista per al 2030 (entre 87.000 i 90.000 habitants) n’hi hauria més que suficient.
XARXA VIÀRIA
Segons l’informe, l’increment de la població de cara a l’any 2030 suposarà un increment dels viatges en vehicle privat el que significarà, aproximadament, un increment del 19% respecte dels desplaçaments fets durant l’any 2020 (en total uns 335.770 viatges/dia comptant residents, transfronterers, visitants i turistes, distribució de mercaderies, etc.). Si l’escenari previst per a l’any 2030, pel que fa a l’augment de la població i dels viatges diaris en vehicles, no va acompanyat de millores i ampliacions a la xarxa viària, els punts de saturació identificats s’agreujaran, com també, apareixeran noves zones que presentaran gran retencions.
Si l’escenari previst per a l’any 2030, pel que fa a l’augment de la població i dels viatges diaris en vehicles, no va acompanyat de millores i ampliacions a la xarxa viària, els punts de saturació identificats s’agreujaran, com també, apareixeran noves zones que presentaran gran retencions
En aquest sentit, si s’agafa com a referència una població equivalent prevista per a l’any 2030 de 108.000 persones, i un increment de 32.000 viatges diaris de vehicles sobre la xarxa de vies actual (uns 200.000 viatges diaris), i considerant que no es fa cap nova infraestructura, aquest fet comportarà, inevitablement, actuacions de millora necessàries en varis punts de la xarxa viària, per tal d’evitar el seu col·lapse. Els punts més sensibles són la carretera CG1 (accessos des del sud a Andorra la Vella), l’avinguda Tarragona, Prat de la Creu, accessos a la rotonda de la Dama de Gel, accés a Escaldes, avinguda de les Escoles, pas interior nucli de la Massana i sentit descendent a Sant Julià de Lòria.
Així doncs, l’informe afirma que la xarxa viària del país, en veure incrementada la població equivalent i conseqüentment el nombre de viatges diaris en vehicle de cara a l’horitzó 2030, comportarà arribar a la seva màxima capacitat i, per tant, al seu col·lapse. Pel que fa a les connexions viàries amb l’estranger, cal assenyalar que la capacitat de pas a les dues fronteres actualment ja es troben saturades en un elevat percentatge d’hores a l’any. Aquest fet és un factor limitant ja que no tenim capacitat d’ampliar aquestes connexions amb els països veïns.
L’informe, a més llarg termini, a banda de la capacitat de la xarxa viària també analitza les potencialitats referides, per exemple, a la capacitat de Ctrasa o de les estacions depuradores. Els recursos i la despesa hídrica o la capacitat de l’hospital. O la connectivitat elèctrica amb Espanya (que actualment estaria al seu límit però que es preveu ampliar passant a gairebé quadriplicar-se la capacitat actual) i França.
De tots els indicadors analitzats en resulta que les infraestructures i serveis actuals del país, tal com estan dissenyades i dimensionades, podrien arribar a donar un servei òptim al voltant d’entre un 10% i un 16% de la capacitat poblacional prevista als POUP i els plans parcials tramitats durant els darrers anys (que suposarien que el Principat tingués uns 950.000 habitants).