Evidentment, els altres dos incendis no van tenir l’impacte que ha tingut aquest tercer, que d’una manera o altra ha afectat els set edificis en què es reparteixen la cinquantena d’habitatges d’entre 300 i 700 metres quadrats. Si en aquells casos tot plegat va ser en estranyes circumstàncies, aquest tercer i malauradament pràcticament definitiu encara és aviat per assenyalar possibles causes. Sortosament encara no vivia ningú a la urbanització per molt que hi havia molts habitatges compromesos. Pendents d’entrega.
Fonts coneixedores de l’entramat que suposa la urbanització de luxe han assegurat que la sort ha estat que tot plegat ha succeït sense que hi hagués ocupants en el seu interior, atès que en cas contrari hauria estat una tragèdia de magnituds incalculables i impredictibles ara mateix. Professionals que han tingut l’oportunitat o la necessitat de treballar en l’interior han definit la construcció com un “laberint” i han advertit de la presència, en la façana oposada a la que normalment es veu, de material altament inflamable.
El projecte feia una vintena d’anys que estava en marxa i les obres es van iniciar ara fa tres lustres. Sempre ha estat acompanyat de moltes dificultats. Sobretot, perquè el producte no es venia tal i com els promotors del projecte van preveure que passaria. Just abans de l’inici d’aquest passat estiu es va fer una presentació que semblava que posava el punt i final a tota aquesta complexitat i que encarrilava ja el final del procés. Malauradament el final haurà estat un altre.