El jove a qui suposadament cercaven els desconeguts, dels quals no se’n té cap rastre, no va ser localitzat a la Cortinada. No hi era. De fet, malgrat que s’havia estat amb el seu pare, després de la seva defunció es va independitzar. Els sicaris l’haurien anat a buscar prèviament en algun punt d'Encamp i tampoc no l’haurien trobat. Per tant, aparentment, les denúncies interposades davant la policia i que són la base de la investigació que manté oberta el cos d’ordre les haurien formulat el fill i la vídua de l’home, que va morir amb 52 anys i que estava vinculat amb diverses societats, tant a Andorra com, almenys, a Espanya. Encara que també havia treballat a Portugal.
De fet, segons sembla, aquest home, que hauria mort d’una malaltia que l’afectava des de feia temps i que no va poder superar en la segona ocasió que el va ‘atacar’, s’hauria establert a Andorra després que li anessin malament diverses incursions empresarials -molt sovint vinculades amb l’energia elèctrica- en els dos països veïns, on ja hauria generat importants deutes. El seu fill seria conscient aparentment que el seu pare -li n’hauria informat ell- tenia algun tipus de deute. Però no està clar quin. I entre els creditors aparents hi hauria persones establertes a Andorra mateix.
TOT OBERT
La policia manté una minuciosa investigació oberta. I també obertes estan totes les hipòtesis encara que una de les línies és que el deute podria ser degut al presumpte blanqueig de diners procedent del narcotràfic. Però tot és encara molt incipient i poc clar. Com poc clar seria, aparentment, tant l’entramat familiar com societari deixat pel difunt, que a Andorra va estar especialment lligat a solucions tecnològiques, informàtiques. Entre altres coses, també hauria estat cofundador d’un fons d’inversió a Luxemburg.
En les societats domiciliades a Andorra en què participava hi ha socis habitualment del país. Des d’algun informàtic a consultors fiscals. També hi apareixen beneficiaris espanyols, en algun cas, per exemple. Però encara hi ha feina per fer i elements societaris per analitzar. Encara fins a la seva defunció -i al registre mercantil espanyol hi apareix encara actiu- tenia societats obertes tant a la regió de Múrcia, d’on era originari, com a València o fins i tot a Montferrer-Castellbò. Els objectes socials són molt amplis.
Hi apareix tot sovint la qüestió elèctrica, energètica. Però també negocis immobiliaris o qüestions lligades al comerç en general. O fins i tot, importació i exportació, mudances, gestió de trasters, de centres educatius o de geriàtrics. Tot molt ampli. I mentre en les societats que l’Altaveu ha pogut corroborar a l’Estat espanyol, l’home sobre el qual gira aparentment l’assalt de la Cortinada hi apareix sol, en el cas de les societats andorranes hi sol haver altra gent. Ara bé, els objectes socials també són amplis.
En tot cas, els investigadors miren de repassar les societats i possibles lligams per mirar d’aclarir tot plegat, tenint en compte que aparentment els assaltants van deixar clar que buscaven el seu fill perquè assumeixi el deute suposadament generat pel pare, que feia ja uns quants anys, des d’abans de la pandèmia segur, que s’estava a la Cortinada d’una manera molt discreta. Com discrets haurien estat els assaltants.
NINGÚ HA VIST RES
I és que malgrat el neguit que ha generat la situació a la localitat, al quart ordinenc, no hi ha ningú que hagués vist res. Ni tan sols en el moment que s’estaven proferint les amenaces s’hauria sentit res especial. El que és clar és que uns homes que s’havien infiltrat al garatge de l’edifici a tocar la carretera general van esperar l’arribada de qui va resultar ser la vídua del difunt -que té com a mínima una societat domiciliada a Cambrils dedicada al comerç postal o per Internet- i la van assaltar per l’esquena amb un objecte punxant.
La policia ha deixat clar que en cap moment es van veure armes. Que només és la sensació de què alguna arma -ganivet, eina, o el que fos- disposaven perquè en amenaçar la dona, que anava amb una filla seva d’un parell d’anys, li van fer notar un objecte punxant a l’esquena
Fonts policials han deixat clar que en cap moment es van veure armes. Que només és la sensació de què alguna arma -ganivet, eina, o el que fos- disposaven. La dona, resident hispanocolombiana, anava acompanyada amb una infant d’un parell d’anys fruit de la relació amb l’ara difunt però que no té cap lligam biològic amb el jove contra qui es van proferir aparentment les amenaces principals.
A la dona se li va exigir pujar al domicili, que va resultar ser l’àtic de l’edifici. Fins allí hi haurien pujat tres homes. I haurien amenaçat les diverses persones que hi havia. Sembla que la dona podia compartir domicili amb altres coneguts o familiars. En tot cas, hi hauria hagut una advertència generalitzada i s’hauria deixat clar que l’objectiu principal era el fill del difunt, que ni estava a la Cortinada ni tampoc es trobava a Encamp.
El cas és molt complicat i poc es compta en poder trobar els sicaris. Serien, clarament, professionals del ram que haurien vingut a Andorra amb un encàrrec molt concret: advertir. El deute seria d’alguns centenars de milers d’euros i els desconeguts haurien marxat, aparentment per la muntanya, amb la mateixa discreció amb la qual van arribar. Ningú va veure res ni abans ni després. I a l’edifici assaltat no hi ha càmeres. Segurament ara sí que s’hi instal·laran. Però per aquest cop hauran arribat tard.
Comentaris