El que sí és clar és que el recinte destruït ja no està subjecte a precinte judicial ni policial. La policia va traslladar a la Batllia l’informe elaborat de forma conjunta pels especialistes del grup de policia científica, els experts dels bombers en analitzar les causes dels incendis i tècnics de seguretat industrial de Govern. Com que l’informe era molt clar en el sentit de qualificar de fortuït el foc, la Batllia va deixar sense efecte qualsevol mesura de control sobre el bé immoble, que ha retornat a la seva propietat i, alhora, al llogater, la societat Aigua Pura.
Com que és aquesta empresa qui tenia, a priori, assegurat el recinte a tots els efectes -tant pel contingut com pel continent-, és l’asseguradora qui també hi ha de dir la seva. En conseqüència, l’asseguradora en qüestió ha tingut i té al seu abast el recinte perquè pèrits especialistes en la matèria puguin fer les avaluacions corresponents i determinar l’abast de les responsabilitats de les diverses parts implicades. L’origen de les flames que van anar cap al sostre es trobaria en un punt de l’antiga instal·lació elèctrica de la planta, que en la profunda remodelació efectuada no es va substituir.
L’asseguradora ja té sobre la taula alguns dels elements que haurà d’avaluar. Així, un informe encarregat pel comú -que lliga amb el quart d’Arinsal i també amb Causes Pies, les dues institucions que tenen drets reals de propietat sobre el complex- xifraria en gairebé un milió d’euros, una mica menys, les tasques que s’haurien de fer per acabar d’enderrocar les parts de l’edifici malmeses i retirar totes les estructures que s’hagin d’eliminar. L’asseguradora, segons les fonts consultades, encara no s’hauria pronunciat al respecte.
Com tampoc no s’hauria manifestat en relació amb la possibilitat que la societat explotadora de la planta pugui recuperar la totalitat de la inversió feta -d’uns 15 milions d’euros- per tal de poder aixecar una fàbrica nova, que en aquest cas, és evident, ja no tindria l’encant històric del recinte pràcticament calcinat. Les fonts, però, han indicat que sembla manifestament impossible que la companyia asseguradora pugui abonar la totalitat del que d’entrada es reclami, perquè de ben segur trobarà responsabilitats que no pertocarà cobrir.
A partir d’aquí caldrà veure quin és el futur de l’espai. El comú hauria valorat la possibilitat, en el cas que Aigua Pura no vulgui refer la fàbrica, de deixar el terreny erm, per dir-ho així, una vegada estigui tot net, i destinar majorment l’espai a plaça pública. Però aquí també hi haurà de dir la seva, aparentment, el bisbat d’Urgell, atès que és la diòcesi, l’Església, qui també forma part de Causes Pies i, per tant, forma part de la propietat del bé immoble, que fins ara era el terreny, la parcel·la, més els edificis que hi havia bastits al damunt.