Els investigadors voldrien saber els últims contactes que hauria pogut fer la dona, que va ser detinguda amb 52 anys i va deixar la Comella complerts els 67 -va néixer a Barcelona un 14 de juny de 1958-, sense que hagin transcendit els detalls que motiven aquesta necessitat. Sí que se sap que a la Seu no hi vivia amb les millors companyies possibles -suposadament tenia llogada una habitació en un habitatge ocupat almenys per una parella que havia conegut a la presó i que té notables antecedents sobretot relacionats, a Andorra, amb el tràfic de droga- i no tenia pas gens un entorn gaire folgat.
Familiarment, només s’hauria referit durant la seva estada a la presó de les seves filles -la gran producte d’una primera relació, la petita filla de l’assassinat i que dormia al pis el dia dels fets, i a qui en algun moment donat, fins i tot hauria volgut culpar de la mort del pare- i d’un germà. Però ni amb les unes ni amb l’altre no hi tenia cap relació. Cert és que els investigadors policials intentaven també localitzar aquestes persones per comunicar-los el luctuós fet. I a partir d’aquí que se’n derivin les decisions escaients.
En tot cas, constatada la seva defunció en un domicili del carrer de la Canal de l’Ordiguer de la Seu després que les maniobres de reanimació que se li van practicar resultessin infructuoses, els sanitaris del SEM que es van traslladar fins al lloc del requeriment no van certificar la defunció i es va convenir que el cadàver fos traslladat a l’Institut Anatòmic Forense de Lleida perquè es fessin les proves i les exploracions pertinents per tal d’aclarir la causa de la mort. No hi havia indicis aparents de violència, però calia deixar-ho tot molt ben aclarit.