Gimeno tenia una habitació llogada en un pis del barri de Santa Magdalena de la capital de l’Alt Urgell. Aquest matí, abans de les 10, algun dels altres ocupants de l’esmentat habitatge haurien contactat amb els serveis d’emergència i seguretat alertant que hi havia una dona que no es trobava bé. Fins al carrer de la Canal de l’Ordiguer s’hi ha desplaçat un equip del SEM i posteriorment, també, han acudit a lloc patrulles dels mossos d’esquadra. Els sanitaris han fet les pertinents maniobres de reanimació cardio-respiratòries però han estat infructuoses.
Malgrat que d’entrada no s’han advertit indicis de criminalitat, els presents no han certificat la defunció de la dona, la salut de la qual era molt fràgil quan va deixar el centre penitenciari. El seu pas per la Comella va deteriorar molt el seu estat de salut, però més encara els dos darrers anys. Des que va arribar a l’edat de jubilació, els 65 anys, una frontera que també afecta la població reclusa, se li van retirar totes les responsabilitats que tenia -feia d’ordenança al mòdul de dones- i això la va fer ‘empetitir’ i recloure’s pràcticament sempre en la seva cel·la.
Vist que tampoc tenia història clínica a Espanya, o que, en tot cas, era molt antiga, i veient el seu històric i el seu entorn fins i tot actual, els sanitaris i policies que han acudit a la crida han preferit que s’enviés el cadàver a l’Institut Anatòmic Forense de Lleida per tal que es facin els informes o les proves corresponents que determinin el que s’escaigui. Com s’ha dit, i es reitera, a ull nu no s’hauria detectat en el cos res d’anòmal.
La dona no tenia pràcticament entorn. Les seves filles se’n van allunyar pràcticament al mateix moment de l’assassinat, que Gimeno va cometre, primer, donant un fort cop amb una manuella mentre dormia al cap de qui havia estat el seu marit i que malgrat que havia iniciat una nova relació ella que se sentia seu, i després usant un parell de ganivets de cuina amb els quals va clavar unes 38 ganivetades de diversa profunditat, i pràcticament només hi havia una exreclusa que des del seu pas per la Comella, de forma recurrent la visitava. També l’havia visitat una temporada algun amic.
Montserrat Gimeno probablement havia pensat tornar cap a la província de Tarragona, on va fer bona part de la seva vida -tot i que havia nascut a Barcelona el 14 de juny del 1958- abans de traslladar-se a Andorra, on va treballar durant molt temps en activitats turístiques i d’animació en un establiment hoteler, però les coses no li van sortir com esperava i tampoc la salut l’acompanyava. Va acabar compartint pis, per dir-ho així, amb com a mínim una parella que havia conegut al centre penitenciari i amb nombrosos antecedents per tràfic de droga com a mínim a Andorra.
Comentaris (7)