Aquella tarda de dissabte, la parella volava des de la Cerdanya, on havien anat a passar una part del dia, fins a Pals, on tenien habitualment estacionat l’ultralleuger Tecnam P92 Echo S després d’haver deixat Andorra arran de les causes judicials que havia d’afrontar Caballol al Principat i des d’on havien sortit cap a Alp, volant, a 2/4 de 12 del migdia. Abans d’arribar a Pals, però, ‘Ferrariman’ va decidir desviar-se fins a Viladamat per fer diverses maniobres d’aterrament i enlairament. L’aeronau havia estat adquirida el 5 de juliol del mateix 2024 i anava a nom de la parella de Caballol.
L’empresari gaudia de les acreditacions necessàries tant mèdiques com de permisos de pilotatge. I no hi hauria hagut cap raó ni de salut ni meteorològica que incidís en el sinistre, que va destrossar gairebé per complet la nau, que havia estat sotmesa a una última revisió poc després de ser adquirida per la parella. Segons l’informe tècnic definitiu de la Comissió d’investigació d’accidents i incidents de l’aviació civil espanyola sobre l’accident a la qual ha tingut accés l’Altaveu, l’ultralleuger, que havia estat fabricat el 2011, només va fer 31 hores de vol entre la revisió i l’accident.
En efecte, segons l’esmentat informe, la revisió que s’havia fet a l’aeronau el juliol del 2024 va consistir en un canvi d’oli i de filtre. “En aquell moment tant el motor com l’aeronau tenien 1.364 hores.” Un element que sí que hauria pogut tenir certa incidència és que en el moment de l’accident el pes de l’ultralleuger era superior al que tocava. L’informe, per al qual hauria estat de molta ajuda el vídeo que ‘Ferrariman’ i ‘Ferrarigirl’ anaven fent mentre volaven, explica que l’avioneta pesava 496 quilos en el moment del sinistre, “més que els 450 de màxim permès a l’aeronau”, la qual cosa fa que “la velocitat d’entrada en pèrdua en les condicions que tenia l’aeronau eren majors que la contemplada en el manual”.
Els 496 quilos esmentats surten tenint en compte el pes en buit declarat de 289 quilos, si se li afegeixen els 10 quilos dels sistemes de navegació, el combustible romanent després de dues hores de vol (uns 56 litres equivalents a 40 quilos), els set quilos de l’equipatge, més els 150 quilos més que es calcula que feien conjuntament els dos ocupants de l’avioneta. Sortosament en topar contra el terra d’uns camps propers a l’aeròdrom de Viladamat la nau no es va incendiar, encara que sí que es va deformar de manera molt important. Prèviament l’avioneta no patia problemes funcionals en els comandaments de control del vol.
RESUM DEL SUCCÉS
L’informe al qual ha tingut accés l’Altaveu és força ampli i molt tècnic. Amb tot, i entre moltes altres coses, s’explica que l’empresari andorrà “va realitzar la primera maniobra de presa i enlairament per la pista 09 de l’aeròdrom de Viladamat, per a continuació fer un viratge a l’esquerra i realitzar una altra maniobra de presa i enlairament per la pista 18 del mateix aeròdrom”.
Després d’aquestes accions “el pilot va perdre el control de l'aeronau durant aquest viratge, que es va precipitar contra el terra, i va impactar en una parcel·la agrícola ubicada a uns 400 metres de la pista 09”. A conseqüència de l'impacte, els ocupants van patir lesions de caràcter greu i l'aeronau va resultar destruïda. “La investigació ha determinat que aquest accident va ser causat per la pèrdua del control de l'aeronau provocada per la seva entrada en pèrdua, que va ser causada per la incorrecta execució d'un viratge a baixa velocitat, escassa altura i amb la potència del motor reduïda a règim de ralentí.”
Aprofundint una mica més en allò que va succeir, i sempre referit al que diu l’informe, una vegada va veure que l’avioneta tendia a baixar, “el pilot va reaccionar estirant la palanca cap al darrere per mantenir altitud. Aquesta acció va produir un augment de l'angle d'atac de l’ala. L'efecte conjunt de l'augment de factor de càrrega, el vent incidint de cua, la disminució de la velocitat indicada i l'increment de l'angle d'atac va ser l'entrada en pèrdua de l'aeronau. A partir d'aquell moment, l'avió va començar un descens pronunciat balancejat a l’esquerra”.
“El conjunt d'accions executades, en lloc de revertir la situació, van contribuir a empitjorar-la (...) Es considera que la reacció del pilot va ser instintiva i d'acord amb l’esperable en un pilot amb manca d'experiència o entrenament escàs”
‘Ferrariman’ va reaccionar immediatament executant les següents accions: va accionar la palanca de comandament cap a la dreta per pujar el semiplà esquerre, que és el que havia començat a baixar; va trepitjar el pedal dret fins a la totalitat del seu recorregut, deflectant el timó de direcció cap a aquest costat; va aplicar de manera simultània la màxima potència. Com que el motor gira en sentit horari vist des del lloc de pilotatge, l'augment del moviment del motor produït en augmentar ràpidament la potència va generar un moviment en sentit contrari sobre l'aeronau, és a dir, tendint a girar l'aeronau sobre el seu eix longitudinal en sentit antihorari. “En definitiva, l'increment de potència va accentuar el moviment d'alabeig a l'esquerra que ja havia iniciat l’aeronau. A conseqüència d’aquestes actuacions sobre els comandaments, l’aeronau va començar a desenvolupar una barrina.”
Es conclou que “el conjunt d'accions executades, en lloc de revertir la situació, van contribuir a empitjorar-la, ja que allò que era l’inici d'una pèrdua de sustentació es va tornar en una pèrdua més profunda i l'inici d’una caiguda en barrina. Es considera que la reacció del pilot va ser instintiva i d'acord amb l’esperable en un pilot amb manca d'experiència o entrenament escàs”, recull l’informe de l’aviació civil espanyola.
Durant el descens descontrolat que va seguir a l'inici de la barrina, “l'aeronau va guanyar velocitat, cosa que va augmentar la capacitat de comandament de les superfícies de control. Les accions que va executar el pilot durant la caiguda, si bé no van aconseguir que recuperés el control de l'aeronau, sí que van possibilitar que pogués disminuir l'actitud de fort picat que tenia l'aeronau i contrarestar l’alabeig. L'escassa altura que tenia l'aeronau quan el pilot va perdre el control feien pràcticament impossible que el pogués recuperar”.
Comentaris (17)