Llibertat amb càrrecs i pendent de l’evolució de les ferides el causant del xoc mortal d’Oliola

La situació processal de l’home, conegut a la comarca de la Noguera i amb domicili establert, transcendeix just el dia que s’ha celebrat la missa funeral en record i comiat del resident de 36 anys que va morir en aquell accident, la matinada de diumenge a Oliola, a prop de Ponts. Durant la celebració eucarística la germana del final ha fet una referència metafòrica a Déu perquè “m’ajudi a fer justícia”. La família de Carlos Manuel Miguel està disposada a emprendre totes les accions legals que s’escaiguin per aconseguir que al causant de l’accident mortal se li imposi la màxima pena que la legislació espanyola permeti. 

El funeral en memòria d’aquest instructor de ball llatí que, alhora, era també un estimat empleat del grup Pyrénées, s’ha convertit en un cant a “l’esperança”, que també es té en què la seva actual parella i acompanyant en el moment de l’accident, una resident espanyola també de 36 anys, pugui superar les ferides sofertes en el mateix sinistre. La noia va patir nombroses fractures i continua ingressada a planta a l'hospital Arnau Vilanova de Lleida.

El funeral, en una església de Sant Esteve d’Andorra la Vella plena de gom a gom, ha pretès simbolitzar, més enllà de la fe en el retrobament amb el finat, el caràcter alegre i jovial de Carlos Manuel Miguel. També de les ganes de superació. Durant la celebració han dirigit paraules als presents un nebot del finat, la seva germana, un dels millors amics i la seva sòcia en el món de la instrucció de ball alhora que parella a nivell de ‘bachata’ i altres ritmes llatins. Tots han coincidit en l’alegria que desprenia el jove i les seves ganes d’ajudar a tothom qui se li acostava. 

ACTIU, DINÀMIC

El pastor que ha concelebrat amb mossèn Ramon Sàrries la missa exequial ha definit Carlos Manuel Miguel com “un jove actiu, un jove dinàmic, amb projectes amb idees”. El pastor ha parlat  dels valors que desprenia el finat i del fet que “Carlos va ser un exemple, però la vida continua”. El seu nebot, que l’ha definit com un segon pare, ha assegurat que el malaurat instructor de ball “no va ser una persona gaire comú de veure”, ha destacat alguns dels bons moments viscuts amb el seu oncle i “el somriure que contagiava a la resta, la paciència”. “És un moment de dolor, de plor, però també és un moment d’alegria” perquè el finat “hauria volgut veure’ns alegres”. 

Un dels seus millors amics, que també ha pujat al faristol de l’altar, ha destacat especialment la capacitat d’evolucionar i d’adaptació del final, i les seves ganes de ser millor. “Sí que es pot canviar”, ha dit el company del finat, que ha conclòs amb un “cada vegada que tinguem por, que dubtem, pensem en ell”. La instructora de ball Carolina Herrera, parella professional de Carlos Manuel Miguel, amb nervis i somriures ha explicat que “s’endú les seves sabatilles de ball” i ha indicat que “donava llum a cada pas”. 

I la germana del malaurat jove, que ha fet una llarga llista d’agraïments, també ha ressaltat l’alegria que desprenia el seu germà “i les ganes de viure”, d’aquí que es vol fer tot el que estigui en l’abast legal de la família per fer pagar al causant de l’accident el que en Dret escaigui. Una vegada acabada la missa i abans de traslladar-se al cementiri de Santa Coloma, fora de l’església, s’han deixat anar cap al cel algunes desenes de globus en record de Carlos Manuel Miguel.