Jutgen a Espanya membres d’una organització criminal que va extorsionar persones a Andorra

Els presumptes membres d’aquest grup amenaçaven els usuaris d’una pàgina web de contactes en agredir-los i fer públiques les seves intencions de concertar cites sexuals

La web des d'on començaven les extorsions.

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola, José Luis Calama, ha proposat jutjar fins a un centenar de presumptes membres d’una organització criminal que extorsionava als usuaris d’una pàgina web de cites. Les amenaces anaven des de l’agressió o la mort, fins a fer públiques les seves intencions de concertar una cita de serveis sexuals si no pagaven certa quantia de diners. Part dels afectats eren residents a Andorra i alguns d’ells van arribar a pagar als extorsionadors.

L’Audiència Nacional vol jutjar els implicats en un grup criminal dedicat a la ‘sextorsió’. És a dir, publicaven anuncis a una pàgina web de contactes sexuals per a adults (www.pasion.com) amb telèfons que controlaven. Un cop els usuaris contactaven a través de l’aplicació de missatgeria, es feia servir els telèfons dels possibles clients per obtenir informació personal i els feien creure que, efectivament, havien concertat una cita. Alguns dels usuaris d’aquesta web eren residents andorrans.

Un cop obtenien aquesta informació, dies o setmanes més tard es comunicaven amb ells, per telèfon o mitjançant missatges de text, exigint grans quantitats de diners per no haver-se presentat a la cita. Els feien saber que coneixien les seves dades personals, com lloc de residència, de feina o altres aspectes de les seves vides. Alguns d’ells van arribar a ser amenaçats de mort, coaccionant-los a ingressar determinades quantitats de diners a comptes bancares a través de caixers automàtics. La policia d’Andorra va rebre diverses denúncies en aquest sentit i, de fet, molts dels afectats van arribar a abonar allò que se’ls reclamava.

El jutge ha explicat que l’organització criminal estava estructurada, jeràrquica i funcionalment, en tres nivells diferenciats. Un primer, amb funcions d’organització i direcció; un segon, encarregat de la logística i el suport, com facilitar targetes de telèfon o col·locar els anuncis a les webs; i un darrer, en el qual situaven a les persones que aportaven els seus números de compte bancari, que eren els que se’ls donaven a les víctimes perquè ingressaren els diners.