Des de poc després que es donés el foc per extingit, tres dies més tard del seu inici, equips multidisciplinars dels tres departaments enunciats, més, puntualment, tècnics d’altres organitzacions, ha estat avaluant què va poder passar a la Querola. Ja des del primer moment les indagacions es van centrar en un comptador situat a la part posterior del recinte, la zona més propera al bosc, que es va poder preservar, i on hi havia molt component de fusta com a element constructiu dels habitatges dissenyats per Jean Nouvel.
Cinc dels set edificis que constitueixen el conjunt residencial es van veure malmesos. I, algun d’ells, fins i tot molt malmesos, malgrat la propietat sempre ha assegurat que les construccions són redreçables i que vol tornar a invertir esforços en fer-ho possible. En tot cas, és clar que la majoria els actors implicats en els treballs tenen les respectives pòlisses d’assegurances -excepte la comunitat de propietaris, que encara no estava formalment constituïda i encara no havia recepcionat ni molt menys els pisos i, sobretot, menys el responsable d'arquitectura, que es va quedar sense la cobertura mancomunada del col·legi professional- en vigor. Altra cosa és veure fins a quina quantitat cobreixen.
Però aquesta és una altra batalla que, malgrat que segur que es mou en somort, s’haurà d’enfrontar més endavant. Primer, caldrà que el responsable judicial de la causa confirmi, com tot ho sembla apuntar, que no hi ha indicis de criminalitat i, per tant, molt probablement procedeixi a arxivar la causa penal. Altra cosa són les responsabilitats civils i l’assumpció dels costos dels danys. El primer que segurament passarà serà que la Batllia alliberi el recinte residencial. Que deixi sense efecte el precinte que des del mateix moment que es va donar per apagat el foc es va col·locar. D’aquesta manera es retornarà l’immoble a la propietat i suposadament els pèrits de les asseguradores, si fos el cas, podran accedir al recinte devastat per fer les valoracions que pertoqui.