L’autor del crim de Vila va donar entre vint i trenta cops a la víctima amb un ‘martell tàctic’

Ingressat a les cel·les hospitalàries sota vigilància policial, l’assassí confés de l’empresari francès establert entre Encamp i Sorèze hauria explicat a especialistes mèdics que els darrers mesos sentia veus que el van conduir a fer el que va fer

L'habitatge on va acudir l'assassí armat amb una eina molt similar a la de la imatge incrustada.
L'habitatge on va acudir l'assassí armat amb una eina molt similar a la de la imatge incrustada. Gabriel Pérez

Tenia clar què volia fer i aquella matinada, vigília del seu aniversari, res no l’aturaria. L’autor confés del crim de Vila feia quatre anys que havia treballat per qui malauradament acabaria sent la seva víctima. Els darrers mesos, però, se li hauria despertat una obsessió vers l’empresari francès establert entre Encamp i la localitat francesa de Sorèze. Unes veus, hauria declarat a especialistes que l’han tractat d’ençà de la detenció, li deien que l’emprenedor informàtic era l’origen de tots els seus mals. Va acabar amb la seva vida proferint-li entre vint i trenta cops amb un ‘martell tàctic’.

La investigació que s’està fent arran de l’assassinat que hi va haver la matinada de dilluns a la urbanització Vila del Sol d’Encamp encara té serrells per aclarir. Hi ha, especialment, dues grans llacunes. Què va activar l’obsessió, la ràbia que l’assassí confés sentia vers la víctima, i què va fer el jove resident de 31 anys entre que va marxar de la pleta encampadana fins que va trucar a la policia des de l’aparcament de l’estació del Tarter per avisar on era i demanar que l’anessin a detenir. El processat continua ara ingressat en una cel·la hospitalària a la segona planta del centre sanitari de Nostra Senyora de Meritxell.

Hi ha dues grans llacunes per aclarir: què va activar l’obsessió, la ràbia que l’assassí confés sentia vers la víctima, i què va fer el jove ara ingressat en una cel·la hospitalària des que va marxar de la pleta i fins que va trucar perquè l’anessin a detenir

El jove nascut a Togo és conscient del que va fer, asseguren les fonts. I tenia clar que ho volia fer. Una altra cosa és que en comprengui la seva il·licitud. En cap moment hauria mostrat penediment per allò que va fer. Hauria explicat que feia temps que sentia veus que li deien que aquell home, l’empresari francès que fonamentalment es dedicava a facilitar experts informàtics a terceres empreses, era l’origen de tots els seus mals. Des del 2012 tenia trastorns paranoides. El 2017 se li haurien agreujat i el darrer any la situació seria insostenible. Amics i família ho havien advertit.

Diumenge a la nit, de fet, primeres hores de dilluns ja, va perpetrar allò que li deien suposadament aquelles veus que sentia. D’Escaldes a Encamp hi va anar amb taxi. I una motxilla on, com a mínim, hi duia l’arma del crim i un esprai. L’arma és una barreja de martell i piolet. Una eina tàctica, en diuen els experts. Per una banda punxeguda, com una mena de ganxo. El cantó piolet, vaja. Per l’altra, seria el vessant més semblant a un martell, encara que no pas amb una cara llisa. Amb aquesta eina va clavar entre vint i trenta cops a la víctima. Essencialment al cap, però no només. L’home amb prou feina va poder presentar resistència.

Fins a la pleta de Vila, l’assassí confés hi va arribar a peu. Deurien ser les tres, més o menys. Hauria obert els porticons d’una finestra lateral de l’habitatge on estava el seu objectiu, va trencar un vidre, hauria deixat anar un passador que bloquejava l’entrada i va accedir a l’apartament. A partir d’aquí iniciaria la recerca del seu objectiu. Primer va topar amb la dona i la filla petita. Les va ruixar amb l’esprai abans que miressin de reaccionar i s’escapessin a refugiar-se en domicilis veïns. En cap moment va voler fer més mal a les dues dones, suposadament. Hauria anat a buscar després l’home, en una estança annexa.

IMG 0944
El vehicle policial dels agents que han de custodiar l'assassí confés a la cel·la hospitalària on està ingressat. Toni Solanelles

Presumptament també el va ruixar amb l’esprai per reduir una possible resistència. L’empresari era un home molt corpulent, que bé podia pesar un centenar i mig de quilos. Però tot i que endormiscat hauria mirat de defensar-se, poc ho va poder fer. El seu botxí, un noi alt i atlètic, esportista durant molt temps, no va parar de donar-li cops amb l’eina fins que en va tenir prou. Després hauria calat foc en dos punts de l’habitatge, suposadament, amb la intenció de provocar un incendi que no va arribar a ser el que segurament hauria pretès.

Després va abandonar o es va oblidar tant l’arma com l’esprai, i a canvi, va agafar les claus del cotxe que la víctima tenia estacionat allí mateix i amb ell, mentre la dona i la filla, desesperades, demanaven auxili, va marxar cap a no se sap ben bé on. O, almenys, les fonts consultades no ho han sabut precisar. La següent notícia que se’n té, enmig d’una operació gàbia que col·lapsa el país, és a l’entorn de les 8 del matí. És a l’aparcament de l’estació del Tarter. Ha matat un home. Truca a la policia i demana que el vagin a detenir.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.