Des de l’ADA “tenim un compromís decidit contra la violència masclista, però no disposem de gabinet jurídic intern, ni de recursos econòmics suficients per personar-nos com a acusació particular”. Més o menys el mateix discurs que es fa des d’Acció Feminista, en què es parla que “la nostra estructura no ens permet prendre aquest tipus d’accions”. “Tot i així, ens mantenim fermes en la nostra capacitat de defensar la causa de les dones tant a nivell social, com institucional”, insisteixen de l’Associació de Dones. És clar que la fiscalia assumira l’acusació pública.
És molt aviat per saber per on pot anar la línia acusadora, però no hi ha dubte, expliquen les fonts consultades, que la condemna serà contundent, encara que la defensa mirarà de refugiar-se en una possible alienació mental transitòria per mirar de buscar una reducció de la pena. És l’única via. I, de fet, sembla que el jove empresonat, de 34 anys, hauria advertit que estava fora de sí. I que necessitava ajuda. La ‘solució’ va ser macabra i repudiable. Del tot. Feia disset anys, dimecres passat, que no hi havia cap crim masclista.
I encara que la violència de gènere i la consciència de la mateixa el 2009 ja estava plenament inserida en la societat andorrana. La sensibilitat i consciència actuals no tenen res a veure a llavors, per molt que la concentració ciutadana a la plaça Príncep Benlloch va ser tant o més multitudinària que l’haguda dijous a la plaça Lídia Armengol. Molt hauria de canviar, perquè el luctuós succés no sigui qualificat com a assassinat, amb el possible agreujant de la qüestió de gènere.
I és que ja en les primeres decisions judicials hagudes en el marc de la causa -l’aute de processament, per exemple- es deixa clar l’acarnissament amb què hauria actuat l’autor confés del crim vers qui era la seva parella, una dona menuda i molt viva que, diuen, es feia estimar i semblava més jove del que era (51 anys). Sense que s’hagi trobat l’arma del crim, és clar que la dona va lluitar per defensar-se, però el seu botxí no va donar-li opció de viure.
Ara, des de divendres a la nit, es passa les hores -tot just 72 reclòs- veient la tele, fumant o dormint. I segons asseguren fonts que tenen contacte amb el pres, aparentment no es penediria de res. És conscient del que va fer i, a més, mira de mentir. Però com que no aguanta les versions que dona, ben aviat se’l descobreix. Ara, hi ha misteris al tomb del crim -importants potser per a la investigació- que no s’han acabat pas de descobrir.