L’advocat argumenta que la revocació dels antecedents és pertinent perquè Parramon es podria acollir, aparentment, a dos supòsits de cancel·lació: el d’una condemna normal (cancel·lació des de l’execució de la pena) i una suspensió condicional (des del moment en què la sentència és ferma).
La defensa apunta que Parramon es pot beneficiar de la regla excepcional perquè la primera queda descartada per no haver pagat l’import complet de la indemnització (una part la va abonar un tercer, com ja s’ha apuntat). Aquest segon supòsit ha d’implicar, però, “la voluntat del compliment de la condemna sigui evident i que s’expressi el desig clar de reinserció”. La incompletesa del pagament, segons el lletrat, és involuntària: “El senyor Parramon va pagar tot el que va poder; el 66% de la responsabilitat civil. El meu client, a més, té la voluntat de reinserció. És pare de sis fills i durant quaranta anys ha defensat els drets dels ciutadans”. Parramon va apropiar-se 90.000 euros del seu client.
A causa dels “reduïts mitjans econòmics”, Parramon “té dret a acollir-se al criteri extraordinari”. A banda, la impossibilitat (per inhabilitació) d’exercir d’advocat fa que “difícilment pugui assumir tot el deute; ha tingut un problema greu per poder atendre les necessitats de la seva família”.
La fiscalia sosté que no se li pot aplicar el supòsit d’excepció perquè va superar el temps establert per al pagament de la responsabilitat civil (tres mesos que va allargar fins als divuit; i l’abonament encara no és íntegre). “El senyor Parramon va infringir el període”, ha dit el ministeri fiscal. A banda, la fiscalia també assenyala que el condemnat “no reuneix altres condicions de temporalitat exigides” per poder-li anul·lar els antecedents.