Societat

Vives titlla de “calúmnia, difamació i mentida” les acusacions d’haver encobert pederastes

El Copríncep episcopal aprofita l’homilia de Meritxell per defensar-se i fa una crida perquè els andorrans afrontin les actuals crisis amb l’esperit posterior a l’incendi del santuari el 1972

08/09/2022 (11:32 CET)

Joan-Enric Vives, durant l'homilia. Alba Llacuna

L’homilia de Joan-Enric Vives a la missa central de Meritxell no podia començar enguany d’una altra forma: fent referència als 50 anys de l’incendi que el 1972 va destrossar l’antic santuari. El Copríncep episcopal ha volgut posar d’exemple la reacció del poble andorrà llavors per afrontar els complicats moments actuals. Ara bé, l’arquebisbe d’Urgell ha volgut anar més enllà i referir-se també, de forma velada, a les acusacions rebudes d’haver encobert casos de pederàstia, que ha titllat de “calúmnia, difamació i mentida”.

Vives ha recordat la trista efemèride viscuda la nit del 8 al 9 de setembre de 1972. “Una trista desgràcia en la qual vam perdre la sagrada imatge de la Mare de Déu”, ha explicat, tot apuntant que “tot el poble andorrà s’entristí molt”. I, després, ha remarcat que “el país va saber reaccionar i aixecar-se”, amb la construcció del nou santuari, obra de Ricard Bofill, eix neuràlgic de les celebracions del dia de Meritxell, aquest dijous novament sense cap mena de restricció per culpa de la pandèmia.

D’aquest “dolorós esdeveniment”, ha apuntat, “podem aprendre”, ja que “fa 50 anys Andorra va ser resilient”. I és aquí on ha aprofitat per fer referència a les acusacions rebudes. “La resiliència o enteresa és el procés d’adaptar-se bé a l’adversitat, a un trauma, a una tragèdia, a una amenaça, a una greu difamació o calumnia o a fortes tensions”, ha indicat. El missatge estava llençat entre línies, però força clar.

Per si de cas, després hi ha insistit, tot apuntant que “el món està dominat per l’orgull i la mentida” i parlant de “sofriments immerescuts”. L’arquebisbe ha afirmat que “la creu quasi sempre és inesperada, dura, feixuga, immerescuda, excessiva. Repel·leix a la raó, es fa insuportable i no se li troba sentit”.

Més enllà de refutar les acusacions d’encobrir casos de pederàstia dins l’Església, quan era bisbe auxiliar a Barcelona, Vives ha remarcat que l’exemple de fa 50 anys és el que s’ha de seguir ara. “Andorra no està aïllada i ha patit la llarga epidèmia de la Covid i sofreix les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, de la crisi energètica mundial, de l’emergència climàtica i de les emigracions i la globalització”, ha manifestat.

“Necessitem aquesta resiliència que, unida a la perseverança i a la paciència ens allibera de quedar-nos presoners de la impotència, de la queixa, sense fer res”, ha reclamat el Copríncep episcopal. I ha volgut rememorar que “no fou aquesta la reacció dels andorrans després de l’incendi”. Llavors, “es va posar tot el país en marxa i mans a l’obra; ens vam aixecar renovats”.

Etiquetes