L’entitat bancària va denunciar els fets inicialment assenyalant un dels intermediaris de l’operativa suposadament fraudulenta de l’acusada de ser el cervell d’un seguit de transferències internacionals via SEPA que es deixaven sense efecte abans d’hora i generaven un benefici pels comptes d’aquell amb qui estava enrolat. La dona, que va viure amb la parella i els fills durant un temps a Andorra, deixant altres impagaments, se servia justament del marit i d’un arquitecte andorrà que també feia d’intermediari a raó de cobrar un 3% de comissió de les transferències simulades, per dir-ho d’aquesta manera. L’arquitecte també hauria denunciat l’ara cercada per la Justícia andorrana.
La dona va ser detinguda el 13 de març arran de la petició formulada pels tribunals andorrans el 31 de desembre de l’any passat i que va prendre tota la seva fermesa a mitjan gener. Se la va detenir a Espanya, se li va explicar que Andorra la reclamava per un delicte d’estafa qualificat en superar els 6.000 euros la quantitat defraudada i que també se l’acusava de sengles delictes majors d’ús i comercialització de document públic inautèntic i delicte menor d’ús i comercialització de document privat inautèntic. L’endemà mateix de la seva detenció es va posar en marxa l’expedient corresponent per part dels tribunals espanyols amb les aportacions fetes per Andorra.
DEL NIDO ADVOCAT
Encara que la quantitat no és excessivament elevada, el cas té elements d’una sèrie de Netflix. Més enllà del fet que hi hagi una dona amb antecedents poc clars ja a Espanya que s’acaba refugiant a Andorra per muntar tot un seguit de tripijocs a través de la creació, entre el 2018 i el 2021, de tot un seguit de societats totes amb denominacions similars i que ja existien a Espanya, hi ha, ja s’ha dit, la participació d’un arquitecte que en algun moment ha festejat amb la primera línia política del país. Per si no n’hi hagués prou, encara n’hi ha més.
Un dels treballs que es pretenia fer servir per justificar les transferències internacionals era un assessorament urbanística per reconstruir la ciutat línia de Bengasi, objecte d’atacs americans amb míssils. I encara que dotar de més glamur a tot plegat, l’advocat que ha assistit a l’exresident perquè la salvés de ser lliurada a Andorra és molt conegut. Però més com a empresari -malgrat que és de domini públic que és advocat- i encara més com a president que al seu dia va ser del club de futbol Sevilla CF: José María del Nido Benavente.
ELS FETS
Segons la interlocutòria recentment dictada i a la qual ha tingut accés l’Altaveu, durant el mes d’octubre del 2023 l’empresa TECNIKS va demanar habilitar domiciliacions SEPA internacionals des de la banca en línia del seu compte de MoraBanc, havent-li estat autoritzades. En enviar diversos rebuts a comptes francesos de l’entitat francesa CIC (Crèdit Industriel et Commercial), un cop abonats els diners, s’ordenava transferència a un compte obert de la mateixa empresa TECNIKS a Andbank, generant un descobert de 120.000 euros en arribar posteriorment retorns bancaris d’aquestes operacions.
El mes de gener del 2024, un arquitecte escaldenc que seria conegut de la parella va sol·licitar novament a MoraBanc ser habilitat domiciliacions SEPA internacionals en atenció a la seva activitat professional
Quan MoraBanc va detectar aquesta operativa bancària va retirar l’autorització de poder efectuar aquestes transferències SEPA. El soci fundador i administrador de l’esmentada societat era el marit de l’ara reclamada per Andorra. Seguidament, el mes de gener del 2024, un arquitecte escaldenc que seria conegut de la parella va sol·licitar novament a MoraBanc ser habilitat domiciliacions SEPA internacionals en atenció a la seva activitat professional. Així, va enviar diversos rebuts a comptes francesos de l’entitat francesa CIC (Crèdit Industriel et Commercial) i una vegada abonats els diners al compte bancari, procedia a fer una transferència a un compte obert del marit de la reclamada, per la qual cosa posteriorment en arribar els retorns bancaris es generava un descobert al compte de l’arquitecte d’uns 550.000 euros.
En veure aquestes operatives, el personal de l’entitat bancària va citar l’arquitecte que acompanyat de la dona que Andorra pretenia extradir (gerent de l’empresa Technokontrol Global Technologies i esposa del titular de TECNIKS) haurien aportat uns justificants de les operacions bancàries realitzades entre Technokontrol i uns clients francesos i un intermediari dels francesos i un intermediari de nacionalitat libanesa que feia referència a l’esmentat assessorament urbanístic en la reconstrucció de la ciutat de Bengasi. Pel que fa a aquestes operatives.l’arquitecte, ja s’ha dit, es quedaria amb un 3% en concepte d’intermediació.
JUSTIFICACIÓ DE L’ARQUITECTE ANDORRÀ
Posteriorment l’arquitecte andorrà va aportar diversos contractes i documentacions justificatives de les operacions realitzades en el marc dels rebuts SEPA, així mateix indicava que un gestor del banc francès anomenat li havia dit que l’operativa era correcta. Durant el mes de febrer de 2024, el personal de MoraBanc va rebre una trucada per una persona que es va identificar amb el mateix nom que el gestor de l’entitat francesa i que sol·licitava l’autorització per tornar a girar rebuts bancaris. Tot plegat va sonar molt estrany als responsables de l’entitat bancària.
Com s’ha dit, l’acusada, una dona de 55 anys d’Olot que amb el seu marit haurien viscut sis o set anys a Andorra o una mica més i quan van veure que la situació es posava peluda van marxar deixant-ho tot empantanegat, havia creat tot un seguit de societats a Andorra -algunes de les quals operen també amb el mateix nom a Espanya i registrades a Espanya- entre el 2018 i el 2021. També el marit de la reclamada va crear algunes societats, com l’esmentada TECNIKS, entre el 2021 i el 2023. Del dossier enviat per les autoritats andorranes a les espanyoles en ressurt també que l’arquitecte andorrà va acabar interposant una denúncia contra la consultora, que així se la defineix, catalana per estafa en atenció a les operatives efectuades i que hauria deixat de cobrar el 3% que li havien d’abonar per contracte per fer d’intermediari.
EL PERJUDICI I LA DENEGACIÓ
El perjudici bancari entre les operatives de l’any 2023 i 2024 arribaria a un import aproximat de 730.000 euros. La policia andorrana, segons la interlocutòria consultada, hauria pogut advertir que la recercada i el seu marit havien estat donats d’alta a la CASS com a treballadors per compte propi. Però el 24 d’octubre del 2025 hauria quedat cancel·lat el permís d’immigració de residència i treball al Principat d’Andorra. Probablement des del juliol abans, com a molt tard, la parella ja no estaria a Andorra.
Però el raonament de la denegació és fàcil: com que Andorra no entrega els seus nacionals, Espanya tampoc lliurarà al Principat els seus
Per això, i veient la gravetat del delicte i el perjudici causat, es va promoure la demanda de detenció internacional i extradició. S’han fet totes les gestions pertinents i des de la sala penal de l’Audiència nacional, després de rebre el dossier des del jutjat d’instrucció corresponent de l’Audiència, finalment s’ha acordat la denegació de l’extradició. I la qüestió és senzilla. I no cal donar les voltes que dona la interlocutòria per entendre-ho malgrat que, òbviament, s’han d’indicar les argumentacions jurídiques corresponents.
Però el raonament de la denegació és fàcil: com que Andorra no entrega els seus nacionals, Espanya tampoc lliurarà al Principat els seus. És una qüestió de reciprocitat. Certament, es compleix el principi de la doble incriminació perquè els fets delictius que s’atribueixen a la dona reclamada també són delicte a l’Estat espanyol. Però en no haver-hi reciprocitat en el lliurament, es deixa sense efecte l’extradició sol·licitada. Això sí, tal i com s’indica en la interlocutòria, si Andorra ho vol, la fiscalia espanyola pot obrir causa contra la dona a Espanya. I perseguir-la pel mateix fet.
Comentaris