El plantejament parteix d’una realitat que els veterinaris detecten des de fa temps: la gestió de les colònies no és igual a totes les parròquies. Pozo evita parlar de males pràctiques, però sí que reconeix que hi ha comuns que tenen una feina més avançada i d’altres que “necessiten millorar”. Per aquest motiu, una de les demandes formulades durant la preparació del projecte va ser avançar cap a una actuació homogènia arreu del país i compartir responsabilitats entre Govern i administracions comunals.
El futur conveni hauria de servir precisament per establir unes regles comunes i garantir que les actuacions es facin de forma programada. El col·legi planteja que l’acord inclogui els centres i facultatius veterinaris legalment establerts al país i fixi criteris tant sobre la planificació com sobre els protocols quirúrgics i les condicions econòmiques. “Volem participar com a veterinaris en les campanyes de sanejament i de control de les colònies de gats, sí, però s’ha de fer en bones condicions”, defensa Pozo.
“Volem participar com a veterinaris en les campanyes de sanejament i de control de les colònies de gats, sí, però s’ha de fer en bones condicions”, defensa Pozo
Per als veterinaris, gestionar bé una colònia no passa únicament per esterilitzar animals puntualment. Pozo considera imprescindible disposar d’una fotografia clara del territori: saber quantes colònies hi ha, quants individus les formen, com es distribueixen geogràficament i quins centres veterinaris poden donar servei a cada zona. A partir d’aquí, defensa elaborar un full de ruta que permeti programar les actuacions amb continuïtat.
La presidenta del col·legi posa l’accent en la necessitat que aquesta planificació no depengui del govern comunal de cada moment. Segons explica, si no existeix una línia de treball definida, els canvis polítics poden provocar que projectes ja iniciats s’aturin o hagin de començar pràcticament de zero. La proposta passa, per tant, per disposar d’un mapa geolocalitzat de les colònies i d’una programació estable de les campanyes d’esterilització i control.
Aquest coneixement del territori també ha de permetre buscar els espais més adequats per afavorir la convivència entre la població i els animals. Pozo reconeix que les colònies poden generar tensions en determinades zones i considera que tenir controlada la seva distribució facilita prendre decisions amb criteris tècnics i no simplement reaccionar davant cada problema concret.
El conveni també haurà d’anar més enllà del control reproductiu. El col·legi reclama incorporar plans de sanejament que permetin fer seguiment de les principals malalties infectocontagioses que poden afectar les poblacions felines.
Entre els exemples que posa Pozo hi ha la panleucopènia, el virus de la immunodeficiència felina i el virus de la leucèmia felina. “No pot ser que no controlem les poblacions felines i que no controlem determinades malalties”, assenyala. Per això defensa que la gestió combini el control zoosanitari amb l’esterilització i el control de la reproducció i que totes les decisions es prenguin amb criteris tècnics i científics.
Aquest serà també un dels àmbits en què la nova estructura prevista per la llei pot tenir més pes. El futur Comitè Científic i Tècnic de Protecció i Benestar Animal haurà de poder intervenir, per exemple, en casos d’animals positius en determinades malalties i establir els protocols a seguir quan hi hagi dubtes sobre la necessitat o no d’una eutanàsia.
UN PREU “JUST” PER ALS PROFESSIONALS
Un dels punts que el col·legi vol deixar lligat en el futur acord és el cost de les actuacions. Pozo explica que els centres veterinaris poden col·laborar amb les administracions i assumir tarifes especials, però adverteix que aquestes han de ser suficients perquè la participació sigui sostenible.
“Nosaltres no som una ONG. Som una empresa privada i podem fer un preu especial per a les administracions públiques, però ha de ser un preu just”, remarca. Segons explica, les campanyes d’esterilització o sanejament poden alterar les agendes dels quiròfans i, si les condicions no són adequades, alguns centres acaben optant per no participar-hi.
És precisament aquí on el col·legi veu una de les utilitats principals del conveni: establir unes condicions compartides que donin garanties a l’administració, als veterinaris i també a la gestió de les mateixes colònies.
“Nosaltres no som una ONG. Som una empresa privada i podem fer un preu especial per a les administracions públiques, però ha de ser un preu just”, remarca la presidenta del COVA
Ara mateix, però, l’acord encara és només un plantejament de futur. El projecte de llei aprovat pel Govern ha de superar la tramitació parlamentària, les possibles esmenes, la votació al Consell General i la posterior publicació al BOPA. Només aleshores, explica Pozo, es podrà començar a redactar formalment el conveni.
La presidenta del col·legi no espera que el procés sigui ràpid. Tenint en compte que el calendari polític estarà condicionat per les eleccions, calcula que el document podria no estar redactat fins al 2028, una previsió que fa a partir de la seva experiència amb els terminis administratius. Malgrat això, insisteix en la necessitat que l’acord acabi veient la llum perquè és el que ha de permetre traslladar al terreny pràctic la regulació de les colònies felines. “Si no hi ha aquest conveni, no hi ha res”, resumeix.
Comentaris (1)