L’agent ha reconegut que les empreses o la gent notablement adinerada són preses prioritàries, però l’ús fraudulent de les dades personals “ens afecta a tots”. “Les empreses són l’objectiu principal perquè el volum de dades que acumulen és molt important”, ha aclarit. Ara bé: “Tots som objectius, a tots ens poden segrestar contingut de les xarxes socials”. Per evitar caure en aquest tipus d’estafes és fonamental “donar valor a les dades, no avançar-les lleugerament”. És a dir: “Actuar amb sentit comú”. “Si t’arriba un SMS que no esperaves, no acceptis res; actua amb lògica i prudència. Si tenim dubtes, truquem a la persona o empresa que ens ho ha enviat”. Conclusió: no s’aventuri. Sobretot, ara, que la intel·ligència artificial ens aboca a estafes sofisticades que ens obliguen a “aprendre a diferenciar entre el que és real i el que no ho és”. Recordi: la veu del fill no sempre serà el seu fill. L’ús d’un ‘pin familiar’, per exemple, és una de les eines que ens han de començar a protegir de tots aquests paranys.
“Les dades personals no són només informació. Són vida quotidiana, decisions. I, de vegades, també són riscos”
“Les dades personals no són només informació. Són vida quotidiana, decisions. I, de vegades, també són riscos”, ha assenyalat Jessica Obiols, directora de l’Agència de Protecció de Dades d’Andorra (APDA), durant la introducció de la taula rodona que s’ha celebrat al Consell General (‘Protecció de dades: de la normativa a la realitat’) entre aquests experts. Aleshores, davant d’un formulari de dades, “hem de tenir garantit que només se’ns demana el que cal i que la informació que donem serà conservada durant un temps determinat”. Obiols ha defensat, és clar, la tasca àrdua que és la protecció de les dades: “No és un fre, no és una càrrega burocràtica. És una garantia”. “Sense límits clars i bones pràctiques, qualsevol entorn –física o virtual– pot acabar condicionant les persones i les conseqüències són greus”, ha afegit. Per això, precisament, cal “aturar-se, pensar i actuar amb responsabilitat”, per no atorgar permisos sense ser conscients que els estem concedint.
Marta García, gerent i fundadora de DataSpex (una empresa especialitzada en la matèria), ha reiterat que per ser exitosos en la protecció de les dades personals és fonamental disposar de “normatives exigents”. En aquest sentit, García, que ha aclarit què és una dada personal (nom, imatge o veu; pot ser d’identificació directa, tancada o bé indirecta, és a dir, informació fragmentada, dispersa), ha esmentat el progrés tecnològic com el gran ‘obstacle’ de la protecció de la informació: xarxes socials, aplicacions, missatgeria instantània… “Avui, la informació flueix sense precedents”, ha resumit. Per tant, el dret a la intimitat, l’honor i la privacitat està exposat a moltes més amenaces, és molt més fàcil violar-lo: l’exposició informativa és brutal. Per tancar la seva intervenció, García ha recordat que “la protecció individual serveix de poc si els altres no apliquen el mateix criteri; la protecció és corresponsabilitat de tots nosaltres”.
“La protecció individual serveix de poc si els altres no apliquen el mateix criteri; la protecció és corresponsabilitat de tots nosaltres”
Com dèiem, els últims girs en estafa virtual (suplantació de la identitat, sobretot) els facilita la intel·ligència artificial. Segons Bruno Ciroussel, gerent i fundador d’Aitek Event i expert en IA, el perill d’aquesta nova eina de cerca informativa (i de creació) és “l’hàbit”, abocar-nos-hi sense criteri (“l’ús de la IA pot realimentar la IA amb les nostres dades”). Ciroussel l’ha volgut desmitificar: “És només estadística i probabilitat”. També ha alertat sobre la sobirania de les dades: “Andorra hauria de tenir el seu propi ‘núvol’”. Al final, les dades les xuclen les grans potències mundials, especialment plataformes nord-americanes.
Per tancar, Belina Babi, inspectora de l’APDA, ha subratllat la necessitat d’alfabetització en protecció de dades, és a dir, la urgència de la formació: “El nostre comportament és crucial; cal tenir una base sòlida de formació, saber com tractar les dades”. Per a Babi, pequem de confiança: “Donem massa dades i en perdem el control. Actuem així per pressa, sovint”. Tampoc tenim filtre: “Veiem com la gent ensenya el passaport a les xarxes social per ‘postureo’…”. I és aquí on perdem el control de la circulació d’aquesta informació (una imatge, una dada…). També és important controlar els canals per on distribuïm les dades: “No cal que tot ens ho enviem per WhatsApp”. En resum, per cansament, per mandra i per inconsciència, actuem d’una determinada manera que ens perjudica: “Manca cultura de la seguretat”. I els delinqüents saliven: “Les dades personals són el nou petroli: se’n pot treure suc i benefici”.
Comentaris (3)