En aquestes xerrades intergeneracionals hi participen joves i pares i mares. En aquesta primera ponència s’hi ha parlat de ‘Mòbil i xarxes socials: reptes per a la salut mental’. Moderat per l’educadora Lídia Samarra, les exposicions inicials, la interpel·lació primera, ha anat a càrrec del periodista especialitzat en noves tecnologies Jordi Pérez i de la psiquiatra responsable de la unitat de salut mental infantojuvenil del SAAS Maria Giró. Pérez i Giró, en certa manera, s’han anat contraposant. El primer més favorable als dispositius electrònics, la segona, més crítica.
Tant en les votacions, de sí o no, de favor o contra, que s’han fet al final de la xerrada sobre quatre preguntes concretes, com durant tota la intervenció del periodista i la psiquiatra, s’ha evidenciat força un consens al tomb que no s’hauria de facilitar mòbils a menors de dotze anys, encara que, com ha remarcat Jordi Pérez en diverses ocasions, “tot depèn”.
Tant en les votacions, de sí o no, de favor o contra, que s’han fet al final de la xerrada sobre quatre preguntes concretes, com durant tota la intervenció del periodista i la psiquiatra, s’ha evidenciat força un consens al tomb que no s’hauria de facilitar mòbils a menors de dotze anys
Entre la platea, algun dels joves assistents ha reconegut haver-lo tingut força abans, i ho ha celebrat. Se li va posar el telèfon a les mans davant una separació traumàtica dels seus progenitors, que en trencar la relació tot era molt complexa. Alhora, però, ha pogut aprendre gràcies al mòbil abans que altres companys conceptes -‘grooming’, ‘sexting’- que ara li són d’utilitat per afrontar comportaments d’altri que no convenen.
Pérez ha exposat que el mòbil tant pot fer “millors com pitjors” els futurs adults. I que no necessàriament els joves d’avui, per fer l’ús de les noves tecnologies que fan, “seran adults pitjors amb més imprudències”. Maria Giró ha lamentat que via xarxes es fomenten necessitats, “coses que volem i mai no tindrem” i això pot derivar en la construcció d’un “pànic moral” més enllà de fer joves angoixats. La psiquiatra ha insistit, en una conversa distesa, amena, sincera i sense restriccions ni imposicions, és clar, que “hi ha més perill a les xarxes que al carrer”.
Evidentment, sobre aquest darrer aspecte, per exemple, no hi ha consens, encara que no només mares, també algun dels joves que han assistit a la xerrada s’han posat força al costat de l’especialista en salut mental. On sí que hi ha hagut també un consens general, també entre els adolescents, és que els progenitors, per bé i per mal, són un referent, un model. I ha quedat clar que la majoria de pares i mares, fins i tot les més joves que hi havia a la sala, no han pogut tenir el domini de la tecnologia com el tenen ara els adolescents i, a voltes, això pot generar dificultats en la gestió.
Les xarxes socials són “un món infinit que els pares no coneixíem”, s’ha remarcat des de la platea. S’ha parlat de si es pot o no tenir el mòbil durant els àpats. O a la tauleta de nit en el moment d’anar a dormir. I que és molt complicat que un pare o una mare imposi una norma si ell o ella fa just el que vol impedir al seu fill. De fet, algun dels joves s’ha arribat a qüestionar perquè ell no pot tafanejar el telèfon dels seus progenitors i, en canvi, els pares i les mares sí que ho poden fer amb el dels seus fills.
“Ens hem de posar en la seva pell -en la dels adolescents- i ells en la nostra” ha afirmat una de les mares assistents a la xerrada que ha recordat que “les coses s’han d’anar fent a l’edat que toca fer-les. I si ho donem tot de cop, ja no s’ha de conquerir res”
Una de les mares assistents a la xerrada ha assegurat que els joves d’avui no gaudeixen tant com ho van fer els seus progenitors quan tenien la mateixa edat. I ho ha justificat afirmant que ara s’enclaustren hores i hores entre les parets d’una habitació -també perquè els pares treballen fins a altes hores del vespre- i abans potser se sortia més al carrer a gaudir de les amistats de forma presencial, personal. També ha afirmat que “les coses s’han d’anar fent a l’edat que toca fer-les. I si ho donem tot de cop, ja no s’ha de conquerir res”, amb la qual cosa també, a parer d’aquesta mare, es perd una part de la màgia del creixement, de la maduració, del fer-se gran.
Gairebé tots els adults que han pres la paraula han lamentat el fet que actualment triomfi la impulsivitat, “tot ho volem ara”, i que no sempre se sigui conscient del que hi ha. De les responsabilitats que toca assumir. I no només en adolescents. També en gent més gran. En aquest sentit, la llevadora Rosa Maria Sabaté, actual consellera a la minoria demòcrata del comú d’Andorra la Vella, ha explicat que “ara volem tenir un crio que dormi tota la nit i no molesti”. I si no és així, que sol ser així en molts casos, sembla quelcom estrany. Però després, en lloc de seure a terra per jugar amb el bebè, els adults acaben ‘endollant’ un mòbil a la criatura per poder tenir temps per a d’altres coses.
En fi, com han reiterat alguns dels adults que hi havia a ‘El Rusc’, “ens hem de posar en la seva pell -en la dels adolescents- i ells en la nostra”. O com ha dit la psiquiatra Maria Giró, la vida és qüestió d’equilibris. I no es pot estar cinc hores al dia al mòbil igual com tampoc cal estar cinc hores jugant a futbol. Vaja, que grans i petits, adults i adolescents hagin arribat a consensos ja és prou bo.
Comentaris