El Tribunal d’Arbitratge busca la complicitat dels advocats per començar a rebre casos

Quatre anys després de la seva posada en funcionament l’organisme encara no ha actuat i els seus esforços se centren a fer promoció perquè els contractes incloguin clàusules que evitin anar a la justícia ordinària

Pilar Escaler en un acte del TAPA.
Pilar Escaler en un acte del TAPA. M. P.

El Tribunal d’Arbitratge d’Andorra (TAPA) segueix sense haver instruït cap cas des que es va posar en marxa ara farà quatre anys i és per aquest motiu que els seus membres segueixen molt enfocats a fer promoció interna al país per aconseguir que s’introdueixin clàusules d’arbitratge en els contractes. Per aconseguir-ho, a banda de contactar amb empreses, un dels col·lectius a qui més necessiten són és el dels advocats. “Cal fer més coses amb ells perquè són els que més poden posar clàusules”, adverteix la secretària general del TAPA, Pilar Escaler, que alhora reconeix que “no és fàcil” l’arrencada.

“He fet un parell de formacions amb el Col·legi d’Advocats per promoure-ho dins del sector”, explica Escaler, que afegeix que el repte pel proper any és mantenir “la divulgació”, i fer-ho de manera molt personalitzada, sobretot amb advocats i empreses. “Cal anar incidint”, ja que com explica, sovint quan un empresari busca assessorament de com fer un contracte, és l’advocat el que l’acaba guiant i el que pot fer que s’inclogui la clàusula d’arbitratge.

I el gran objectiu és “tenir un o dos casos, tant de bo!”, exclama la secretària general del TAPA, que assegura que això suposaria un punt d’inflexió per poder agafar rodatge aquí i que a nivell internacional també es faci confiança a l’organisme andorrà. Ara bé, per arribar-hi “calen moltes clàusules” que ells tampoc saben si es posen o no, ja que és confidencial.

Un cop hi comenci a haver casos, malgrat que no es puguin publicitar, confien que el boca-orella dels mateixos usuaris que puguin estar satisfets de la resposta també els ajudi a progressar

A més, com adverteix, “que hi hagi la clàusula no vol dir que hi acabi havent un problema”. I és que d’una banda, “la massa crítica del país és petita”, i de l’altra, “els conflictes comencen a sorgir a partir de dels 4, 5 o 8 anys de funcionament, per tant, estem a dins del termini”. Un cop hi comenci a haver casos, malgrat que no es puguin publicitar, confien que el boca-orella dels mateixos usuaris que puguin estar satisfets de la resposta també els ajudi a progressar.

Un altre col·lectiu amb qui també s’han posat en contacte és amb els constructors i arquitectes. “Han fet un model en el qual posen la clàusula arbitral, per tant, segur que algun cas sortirà, però això ha sigut durant aquest any i per tant, potser no serà gaire immediat”, ha detallat Escaler, que augura que potser, quan el sector no estigui en moment de creixement, començaran a sorgir diferències.

Cal tenir present, també, que no sempre les dues parts estan igual d’interessades en l’arbitratge, i hi pot haver qui prefereixi la justícia ordinària encara que estigui col·lapsada perquè “potser a un ja li va bé que s’allargui el procés”. En teoria, amb el TAPA el termini màxim de resolució seria d’un any.

Pel que fa a l’interès internacional, “no hi haurà cas internacional fins que no hi hagi pràctica interna”. La secretària general del TAPA indica que quan vana fora “sempre ens fan dues preguntes: quants casos hi ha hagut i quin és el suport de la justícia ordinària?”. Amb tot considera que tota la zona fronterera d’Espanya i França pot acabar sent un mercat interessant on actuar, ja que “hi ha certa sintonia i a vegades no volen àrbitres d’un o altre costat”.

Comentaris (2)

Trending