La taxa de risc de pobresa cau fins al 13,3%, però augmenten les dificultats econòmiques a les llars

(AMB DOCUMENT) Els ingressos continuen creixent i disminueix la sobrecàrrega dels costos de l’habitatge, però gairebé una de cada cinc persones continua en risc de pobresa o exclusió social

La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge i portaveu del Govern, Conxita Marsol.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge i portaveu del Govern, Conxita Marsol. SFGA/JAViladot

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

La taxa de risc de pobresa a Andorra s’ha reduït del 16,4% al 13,3% durant el 2025, segons l’enquesta de condicions de vida del departament d’Estadística. La millora coincideix amb un increment dels ingressos de les llars i una lleugera reducció de la pressió dels costos de l’habitatge. Tot i això, també augmenten alguns indicadors que reflecteixen les dificultats econòmiques d’una part de la població, com el nombre de persones que pateixen privacions materials o el risc de pobresa i exclusió social.

La fotografia social del país ofereix llums i ombres. D’una banda, els ingressos disponibles equivalents continuen a l’alça. La mitjana se situa en 41.085 euros, un 10% més que l’any anterior, mentre que la mediana augmenta un 2,2%, fins als 29.505 euros. Paral·lelament, la taxa de risc de pobresa baixa 3,1 punts percentuals, fins al 13,3%, i també disminueixen tant la pobresa relativa (7,7%) com la pobresa severa (4,0%).

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
Ingressos disponibles equivalents segons sexe.

Aquesta és precisament la lectura que posa en valor el Govern, que considera que les dades consoliden una millora del poder adquisitiu i dels principals indicadors socials, destacant l’augment dels ingressos, la reducció de la població en risc de pobresa i la menor incidència de la sobrecàrrega dels costos de l’habitatge de lloguer.

Tanmateix, l’informe d’Estadística també evidencia que aquesta evolució no és homogènia. La taxa de persones en situació de privació material severa passa del 5,0% al 7,3%, és a dir, augmenta en 2,3 punts. Al mateix temps, el percentatge de població que arriba a final de mes amb facilitat retrocedeix del 68,6% al 66,6%, mentre que l’indicador AROPE -que combina risc de pobresa, privació material severa i baixa intensitat laboral- s’incrementa lleugerament fins al 19,8% de la població, quatre dècimes més que l’any anterior.

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
Gràfic dels percentatges de privació material severa.

La desigualtat també ofereix una doble lectura. L’indicador S80/S20, que compara els ingressos del 20% més ric amb els del 20% més pobre, millora i baixa de 7,1 a 6,6. En canvi, l’índex de Gini, una altra de les principals mesures de desigualtat, puja de 38,4 a 40,2 punts, fet que indica una distribució dels ingressos menys equitativa que un any abans. Sense prestacions socials ni pensions, aquest indicador s’enfila fins als 49,1 punts.

Pel que fa a l’habitatge, un dels indicadors que sí que evoluciona favorablement és el de sobrecàrrega dels costos. El percentatge de persones que destinen més del 40% dels seus ingressos a despeses vinculades a l’habitatge baixa del 9,4% al 8,7%. Tot i això, entre les llars de lloguer la incidència continua sent més elevada, amb una taxa del 12,7%.

L’enquesta també identifica els col·lectius més vulnerables. Les llars formades per un únic adult amb persones dependents continuen presentant els pitjors registres, amb una taxa de risc de pobresa del 37,1%, una incidència de privació material severa del 18% i un 62,1% de les persones afirmant que arriben a final de mes amb dificultats.

Comentaris (4)

Trending