Cosan exposa que les queixes lingüístiques no arriben proactivament per part dels pacients, sinó que és en el marc de les enquestes de satisfacció que fa el SAAS que els usuaris apunten com una possible millora l’ús del català. La directora de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell afegeix que s’ofereixen cursos de català als professionals i es facilita que hi puguin assistir en horari laboral. I en aquest sentit, s’insisteix en la importància d’aprendre’l i usar-lo.
Tal com han exposat els experts convidats a la inauguració de l’exposició ‘90 anys del Diccionari de Medicina de Manuel Corachan: l’evolució del llenguatge científic català’, el doctor Oriol Ramis i la sociolingüista investigadora de la Universitat Pompeu Fabra Joana Pena-Tarradelles, la majoria de facultatius tenen el castellà com a llengua materna, si més no a Catalunya, on també més de la meitat dels col·legiats provenen d’universitats de països extracomunitaris. També a nivell europeu la majoria de facultatius es troben en països que no són els seus d’origen. I la discordança lingüística, que pacient i professional no utilitzin la mateixa llengua, té conseqüències, i també mèdiques, i en alguns casos poden ser “greus”.
I justament un dels reptes comuns dels territoris de parla catalana assenyalat pels experts és l’ús social del català, també a les consultes mèdiques, i que els professionals sanitaris entenguin les implicacions de no utilitzar-lo. Per promoure’n l’ús, el Govern engengarà properament una campanya de política lingüística específica, i també editarà una guia amb format de quadernet que recollirà diversa terminologia i agrupada per especialitat, amb les seves traduccions tant al castellà com al francès.
Aquestes són algunes de les qüestions que s’han tractat en la inauguració de l’exposició ‘90 anys del Diccionari de Medicina de Manuel Corachan: l’evolució del llenguatge científic català’, que es pot visitar a la planta -1 de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell fins el proper 1 d’octubre.
Comentaris