Segons ha explicat la Coordinadora, a través de les xarxes socials, la dona va llogar l’any 2020 un pis de tres habitacions i dos banys per un import mensual de 750 euros. A l’agost d’aquest any va ser informada que l’habitatge havia estat venut i que la nova propietària no renovaria el contracte, ja que té previst instal·lar-s’hi un cop aquest finalitzi, el 31 de desembre del 2025.
Davant aquesta situació, la llogatera ha activat tots els mecanismes al seu abast i ha tramitat la sol·licitud per accedir a un pis de preu assequible. El procés ha culminat amb una resolució favorable que li reconeix aquest dret. Tot i això, a data d’avui encara no se li ha assignat cap habitatge, fet que manté la família en una situació d’incertesa.
Des de la Coordinadora per un Habitatge Digne remarquen que “no es tracta d’una consigna buida”, sinó d’una demanda que neix de situacions reals que es repeteixen i que sovint es viuen en silenci. “Quan una persona fa tot el que se li demana i, malgrat això, es queda sense habitatge, el problema no és individual, sinó d’un sistema que no arriba a temps quan la situació és urgent”, assenyalen.
L’entitat defensa que l’organització col·lectiva permet visibilitzar aquestes mancances i demostrar que no són casos aïllats. Per aquest motiu, reiteren la seva reivindicació central: que no es produeixi cap desnonament sense que abans es garanteixi un habitatge alternatiu digne i assequible.
La Coordinadora assegura que continuarà treballant perquè aquesta demanda es tradueixi en garanties reals i efectives, especialment per als col·lectius més vulnerables, com les famílies monoparentals, que tot i tenir el dret reconegut, es veuen atrapades entre els terminis contractuals i la manca d’oferta pública suficient.
Comentaris (3)