L’alcalde de la ciutat, Joan Barrera, de la ‘plataforma ciutadana’ Compromís X La Seu (que inclou el PSC), assenyala a l’Altaveu que, “de moment”, no té constància de “cap empadronament d’aquest tipus, però estem alerta perquè no ens ho podem permetre això”. Barrera, visiblement molest, assegura que la confirmació de la instal·lació d’aquest grup nombrós de migrants colombians “seria un pas més en la tensificació dels serveis” (escoles, serveis socials, sanitat…). “Cadascú s’ha de fer responsable dels seus treballadors i dels seus problemes. No ho podem assumir. Nosaltres no podem posar portes al camp; ara bé, tothom ha d’esforçar-se a gestionar els seus treballadors. Al final acabarem tenint un problema greu”, sosté.
L’alcalde evidencia que “la població de la Seu va creixent sense parar”. I la pressió, per tant, “també va augmentant”. “La notem tots, a més. Tots els municipis de l’entorn. No només la Seu. Evidentment, la Seu, com a capital de comarca, la nota més perquè té moltíssima més població que la resta de municipis. És una cosa que es fa palesa. Ho vivim dia a dia. La pressió existeix”, afegeix. I reitera: “Tothom, però, s’ha de fer responsable de les seves mancances. Nosaltres, per exemple, estem treballant en l’àmbit de l’habitatge per enfortir-lo, per ajudar. Andorra, per la seva part, ha de treballar per ajudar la seva població a establir-se. A partir d’aquí, col·laboració màxima, treball conjunt per poder pal·liar tot això, que és un gran problema”.
Davant d’aquest malestar, el grup municipal de la CUP també s’ha pronunciat. La formació política acusa el Govern de desenvolupar “polítiques migratòries estrictes, pensades des d’una lògica purament productivista i orientades essencialment a l’aprofitament de mà d’obra temporal” i considera que concedeix “permisos de residència i treball temporals sense cap pretensió de garantir els drets dels treballadors ni oferir cap mena d’estabilitat”. “Amb l’aprovació recent de la Llei Òmnibus”, afegeix, “el govern andorrà endureix encara més els requisits per accedir al reagrupament familiar i reforça els controls contra l’anomenat ‘reagrupament fraudulent’, cancel·lant permisos si es detecten irregularitats”. La CUP, a més, recorda que els últims dies “hem pogut llegir diverses notícies que posen el focus en la situació de moltes persones migrades a Andorra, generant alarma social”. “Andorra es manifesta amb una duresa i exclusió especialment notables”, resumeix.
Així, la formació reclama al govern local “una reacció clara i contundent envers les autoritats andorranes”, que “denunciï públicament la situació al Principat i, si cal, elevi la qüestió a nivell institucional per exigir un canvi en les seves polítiques migratòries”. També requereix “mesures socials i públiques immediates a la Seu d’Urgell i a la comarca per pal·liar aquesta situació. En primer lloc, cal garantir i agilitzar el dret a l’empadronament (que actualment no està assegurat i al qual es posen moltes traves, especialment a les persones provinents d’altres països) per tal d’obtenir un retrat fidel de la realitat demogràfica i poder dimensionar adequadament els serveis públics”.
“No som una ciutat-dormitori. Punt. Ni ho som ni ho volem ser. La Seu té la seva pròpia identitat. Això no vol dir que les relacions amb Andorra no siguin magnífiques. Tothom ha de fer el que li convingui, però ho ha de fer intentant no afectar el veïnatge”
I encara agrega, en un comunicat, dues reclamacions més: aprovar “amb urgència” mesures específiques en matèria d’habitatge (“cal posar en marxa polítiques que assegurin un habitatge digne i assequible per a tota la ciutadania, especialment per als col·lectius amb més dificultats”) i garantir el “suport integral” als centres educatius (és a dir, oferir “recursos específics a les llars d’infants, les escoles i els instituts”, ja que són “espais receptors d’infants i famílies migrades”).
Precisament, el consistori va tancar fa uns mesos un projecte de construcció de pisos de lloguer assequible (cent apartaments dividits en dos blocs) a l’Horta del Valira. Un projecte que tira endavant “a bon ritme” i és pioner a la ciutat: “És una mesura molt important per intentar pal·liar la situació, encara que sigui lleugerament, perquè cal recordar que mai s’ha construït un pis de lloguer de protecció oficial a la Seu. No és la solució definitiva, però sí que és un gran gra de sorra per resoldre els problemes que tenim”.
Barrera, però, no vol sentir a parlar d’una possible inversió andorrana a la Seu (o a l’Alt Urgell) per edificar habitatge si des del Principat es continua sent incapaç de mantenir residencialment (pels alts preus) la bossa de treballadors que es necessiten: “De cap manera. No som una ciutat-dormitori. Punt. Ni ho som ni ho volem ser. La Seu té la seva pròpia identitat. Només faltaria. Això no vol dir que les relacions amb Andorra no siguin magnífiques. Són relacions mil·lenàries, de fet. Nosaltres, però, apostem per mantenir la nostra identitat i la nostra línia i ningú n’ha de fer res d’això. Tothom ha de fer el que li convingui, però ho ha de fer intentant no afectar el veïnatge”.
El cap del govern local insisteix, finalment, en l’amenaça de saturació dels serveis públics municipals si el creixement poblacional es dispara: “Actualment, la proporció entre la població que assumim i els serveis que podem oferir ja està bastant al límit. Es pot créixer? Sí, però hem de créixer harmònicament”. La sanitat és el servei primordial, però “també cal pensar en els serveis socials, les escoles… Tots els serveis que ofereix una ciutat, al cap i a la fi. El creixement d’una ciutat s’ha de fer a poc a poc. Aquests serveis són molt sensibles i es col·lapsen de seguida. Les costures es noten molt ràpidament”. Preveu un col·lapse? “No m’ho vull ni imaginar. Espero que no arribem a aquest punt”.
Comentaris (29)