“La culpa és del propietari. Si el gos hagués anat lligat i amb morrió, no hauria passat res”, defensa la presidenta d’ARPA, Laura Valero. L’entitat considera que el debat no s’ha de centrar a criminalitzar determinades races, sinó a garantir que els responsables dels animals adoptin les mesures necessàries per evitar situacions de risc. La presidenta també adverteix que les conseqüències de l’atac podrien haver estat encara més greus si l’animal agredit hagués estat més petit. Segons explica, habitualment els gossos que ataquen mosseguen i sacsegen la víctima, però en aquest cas la mida de l’altre animal hauria dificultat aquest moviment. “Si hagués estat un gos més petit, l’hauria matat”, apunta.
ARPA alerta que especialment a última hora de la nit o de matinada, alguns propietaris relaxen les mesures de control
L’entitat no disposa de dades estadístiques per quantificar quants propietaris porten els gossos sense morrió i deslligats, però sí que tenen consciència que “especialment a última hora de la nit o de matinada, alguns propietaris relaxen les mesures de control”, diu. Més enllà de l’incident, l’associació considera que la formació obligatòria per tenir un gos potencialment perillós és necessària, però no suficient. Defensa que cal potenciar l’educació i l’ensinistrament adaptats a les característiques de cada animal, independentment de la raça o la mida. “No tots els gossos tenen les mateixes característiques ni necessitats. Algunes races requereixen un treball específic de control d’impulsos, obediència i gestió de la conducta, sempre amb mètodes respectuosos i reforç positiu. El problema és no educar-los perquè aprenguin a gestionar i controlar els impulsos”, diu la presidenta.
En aquest sentit, ARPA espera que la reforma de la llei de protecció i benestar dels animals permeti avançar en la regulació. L’associació ja va presentar al ministeri corresponent un estudi comparatiu sobre la regulació dels educadors i ensinistradors canins a Espanya i França, amb una proposta d’adaptació a Andorra. Segons explica, la iniciativa va tenir una bona acollida i tant el ministeri com diversos grups parlamentaris van traslladar la voluntat d’abordar aquesta qüestió en la modificació legislativa. “L’objectiu és definir les competències dels diferents professionals i facilitar que els propietaris puguin identificar quin tipus d’assessorament necessita cada animal”. L’entitat defensa que l’educació ha de permetre treballar aspectes com el control dels impulsos, l’obediència i la gestió de la conducta, sempre amb mètodes respectuosos i reforç positiu.
“Hem d’evolucionar cap a una tinença responsable basada no només en el compliment de la normativa, sinó també en l’educació. Igual que eduquem els nostres fills per conviure en societat, hem d’ensenyar als nostres gossos a gestionar els seus impulsos i respondre a les indicacions dels seus responsables”, manifesten des de l’associació tot apuntant que calen criteris generals de seguretat, prevenció i responsabilitat. Finalment, afegeixen que “si volem avançar cap a una societat en què els nostres animals puguin gaudir de més llibertat, primer hem de demostrar que som capaços d’assumir la responsabilitat que aquesta llibertat comporta. No podem reclamar menys restriccions si no garantim més educació, control i respecte per la convivència”, conclou.
UN PASSEIG DE TERROR
La nit de diumenge una resident xinesa, la Mia Lin, va sortir amb el seu gos Tango, un setter anglès. Eren vora les 22.30 hores, i passejava per la zona de l’avinguda del Pessebre. De cop un gos que era d’una raça potencialment perillosa, que anava deslligat i sense morrió, es va tirar sobre el gos i li va mossegar el coll. “Sense olorar, sense bordar i sense res. Va anar directe per a ell. Directe al coll”, explica un amic de la família. “Ella va ser molt valenta i va aconseguir separar el gos -una barreja d’American Staffordshire terrier, de color blanc i marró”-. Moments després arribava el propietari del ca, que va aconseguir reduir el seu animal i va marxar ràpidament sense ni tan sols preguntar què havia passat i com es trobava l’altre gos.
En un inici el setter anglès no semblava que estigués molt ferit, però quan el van posar sota la llum del portal van veure que tenia un foradet al coll i que li sortia sang. Ràpidament, el van portar d’urgències al veterinari. “Li van fer les cures i li estan donant antibiòtic. Està bé, no es morirà perquè és un gos gran. Arriba a ser un petit i a saber que hauria passat”, exposen.
De moment s’ha interposat una denúncia en blanc a la policia, ja que encara no s’ha pogut localitzar el propietari del gos atacant. Exposen que el mínim seria que es cobreixin les despeses del veterinari, però sobretot volen conscienciar i alertar de la situació especialment perquè “no volem que surtin al carrer amb por ara. Passen per allà molts dies i no volem que ho facin preocupades de si es tornaran a trobar amb el gos”, conclou.








Comentaris (4)