La figura del copríncep Simeón de Guinda es reinvindicarà en una jornada amb onze ponències

Es farà dissabte vinent al Centre Cultural i de Congressos Lauredià a partit de dos quarts de deu del matí i fins a les set de la tarda

Comentaris

Àngels Mach (SAC), Josep Majoral i l'historiador Quim Valera durant la roda de premsa.
Àngels Mach (SAC), Josep Majoral i l'historiador Quim Valera durant la roda de premsa.

El Centre Cultural i de Congressos Lauredià acollirà aquest dissabte de les 9.30 a les 19 hores una jornada per reivindicar la figura del copríncep episcopal Simeó de Guinda i Apeztegui. Hi haurà 11 ponències d’uns vint minuts cadascuna. La jornada s’ha presentat aquest dimecres a Sant Julià de Lòria amb el títol ‘Simeón de Guinda i Apeztegui, el copríncep desconegut’.

L’objectiu de les Jornades és posar Simeón de Guinda al lloc que li correspon. Això és en els llibres de text -com el Coprìncep que va impedir l'absorció d'Andorra per l'Espanya de Felip V-, o donant nom a un carrer, com per exemple la plaça de l'església de Sant Julià de Lòria tenint en compte que va morir a la rectoria laurediana. El cònsol major, Josep Majoral l'ha recordat com “el salvador de la integritat territorial i política del Principat d’Andorra l’any 1716"

Simeón de Guinda va morir a Sant Julià de Lòria el 27 d'agost  de 1737. Durant la seva etapa de copríncep es va oposar a un decret de les autoritats borbòniques en què s’adscrivia Andorra a Catalunya i, per tant, en virtut del decret de Nova Planta, quedaven abolits els drets dels andorrans. Va portar a terme diverses accions per salvaguardar la independència d’Andorra i va instar els andorrans perquè només reconeixessin com a senyors el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, rei de França, i no paguessin cap contribució a les autoritats civils i militars espanyoles.

Fins i tot, va ordenar als cònsols que arrestessin qualsevol persona que transités pel país sense portar un passaport oficial expedit pels oficials de rei de França o pel governador d’Urgell. Va intervenir perquè els andorrans poguessin vigilar la frontera francesa a fi que no entrés bestiar en temps d’epidèmia, evitant, d’aquesta manera, la presència de tropes espanyoles al país amb l’excusa d’inspeccionar els ramats.

Va fundar l’església de la Immaculada de la Seu d’Urgell i va pohibir l’entrada a Andorra dels desertors dels exèrcits dels països veïns.

Comentaris

Trending