La sortida va ser traumàtica. “Se’n van de l’empresa perquè senten que abusen d’elles. No els paguen les hores extres, per exemple. O bé, si les cobren, les paguen com una hora ordinària, infraremunerada”. Tampoc els van pagar el sou del mes en què van marxar de la feina (se les penalitzava amb altres imports a pagar; el càlcul els sortia desfavorable). Ni van rebre la quitança corresponent. Un altre abús que relaten és que “suposades formacions voluntàries que els han ofert, cal pagar-les quan marxen de l’empresa. Els reclamen el cost d’aquests cursos. Cursos que ni tan sols han fet”. La negació de descansos durant la jornada laboral és un altre fet notificat. Davant d’aquests abusos, un total de cinc extreballadores van presentar denúncies al Servei d’Inspecció de Treball. Tres estan en curs de ser dirimides i dues ja s’han ‘resolt’ (una s’ha saldat amb un acord prejudicial i una altra ha resultat favorable després de la celebració del judici).
Aquesta companya de dues de les afectades també explica que l’empresa assenyalada es ‘defensa’ amb contradenúncies: “A una de les noies, que va denunciar les condicions a l’empresa, no li van renovar el contracte per presumpte maltractament a les clientes”. La situació –diu– és delicada: “Són noies immigrants que acaben d’arribar i veuen com han deixar la feina i no cobren. Es troben, aleshores, en situació d’atur i han de demanar justícia gratuïta amb el que triga tot això… S’aprofiten de la gent més vulnerable”.
Les denunciants tenen por de parlar, però una d’elles s’atreveix a exposar el seu cas a l’Altaveu. “Quan vaig arribar al país, l’agost del 2024, no coneixia ningú. Vaig fer els tràmits i vaig buscar feina. Vaig començar a treballar en aquest empresa el desembre passat”. Poc després, van començar els abusos i les confusions. “Em canviaven les hores de sortida. I, a finals del mes de gener, em van dir que devia hores i que em tocava treballar més hores els dissabtes per compensar. Des de les 9 h fins a les 20.30 h. De vegades, eren, fins i tot, les 21.30 h”.
Aquest recompte d’hores confús i la seva recol·locació ja constituïa un abús, però aquesta extreballadora no n’era del tot conscient en aquell moment. “Clarament, sortia perdent. Només cobrava de 13 h a 20.30 h”, diu ara. Va deixar la feina i se’n va buscar una altra, que no va funcionar. I va decidir tornar al centre manicura. Mala decisió: “Va ser la bestiesa més gran”. Però, és clar, es trobava en una situació fràgil i és aquesta fragilitat la que aprofitava l’empresa denunciada. En sortir d’aquesta feina per segona vegada –per acomiadament disciplinari després d’una discussió amb la seva superior avivada per les hores extra i els descansos– van demanar-li que abonés 588 euros d’una formació que no havia cursat: “Era mentida. I tampoc ens donaven cap mena de certificat”. La quitança, de fet, els sortia desfavorable –a pagar– perquè l’empresa feia sumes i restes que perjudicaven econòmicament les empleades que deixaven la feina: “Buscaven sempre alguna excusa –penalitzacions, formacions…– per no haver de pagar-nos el que ens pertocava. De fet, em van reclamar, quan vaig marxar per segona vegada, uns cinquanta euros. I, a més, no tens dret a reclamar res”.
L’anterior període de feina (desembre-gener) va acabar amb una quitança negativa encara més alta: -1.324,90 euros [el sou quedava ‘fulminat’ pel presumpte retorn que havia de fer la treballadora de les hores pendents de recuperar, una formació i una penalització]. Aquesta afectada reitera, també, que la manca d’informació, d’explicacions era constant. Cap justificació de les insòlites reclamacions. Una clienta del nou centre on treballa va animar-la a denunciar després d’escoltar el seu relat. El cas està, actualment, en mans d’advocats.
Comentaris (17)