Les fonts consultades han admès que a poc a poc hi ha hagut més desnonaments, encara que no transcendeixen perquè ja sigui gràcies als mitjans dels propis afectats o a partir de la cooperació i suport que mostren els responsables d’Afers Socials, es troba una alternativa abans que els inquilins s’hagin d’atrinxerar a l’habitatge i se’ls hagi de convidar a marxar en presència del batlle o amb el suport de la policia.
Aquestes situacions s’han donat en molt poques ocasions. Dels pocs llançaments forçosos que hi ha hagut al país, un es va donar ara fa poc més d’un any en un immoble a priori dedicat a l’allotjament turístic situat a tocar el pont de París. La situació per la qual passava o que vivia la família desnonada, però, no és gaire similar a la que viuen majoritàriament altres desnonats. Per poc que es pot, les parts miren d’arribar a una entesa.
Ara bé, hi ha molts inquilins que denuncien l’abús que fan els propietaris d’algunes de les exempcions que permeten deixar sense efecte les pròrrogues, com per exemple recuperar un pis, un habitatge, per suposats familiars. Com que el control que fa l’administració és pràcticament inexistent, no pas en pocs casos la necessitat invocada acaba no sent real.
Comentaris (7)