En un missatge publicat a través de les xarxes socials exposen que es treballa sense descans: Mares amb dues feines; pares que no tenen dies de descans; famílies monoparentals que ho fan tot soles i no poden més; gent gran que viu amb la família perquè no pot permetre’s viure sol/a; joves que no marxen de casa perquè no poden pagar un lloguer; persones que dormen en habitacions compartides per 600 euros al mes o més, i “tot i treballar no arriben a final de mes”, denuncien. I és que en un dia com el del treballador -on a més no hi ha organitzat cap acte reivindicatiu- des de la Coordinadora han volgut pronunciar-se al respecte i deixar clar que “això no és normal, però passa, i massa sovint”.
La publicació continua denunciant que vivim en un país on “ens han fet creure que si ens esforcem ho aconseguirem, però l’esforç sol, no paga el lloguer, no omple la nevera, no garanteix un futur”, exposen tot afegint que “no volem caritat, volem justícia i volem viure amb dignitat”. Per això, expliquen, aquest u de maig, alcen la veu perquè “treballar ha de voler dir viure, no sobreviure, perquè ningú hauria de viure amb por de perdre casa seva i perquè el dret a l’habitatge és inseparable del dret al treball”.
Des de la Coordinadora per l’Habitatge Digne, denuncien un model que empobreix les persones treballadores i defensen una Andorra on viure amb dignitat no sigui un luxe. “Aquest 1 de maig, no callis. Reivindica, comparteix i organitza’t, perquè tot comença quan diem prou! Per una Andorra on treballar no sigui sinònim de precarietat!”, conclouen.